La connexió del tramvia per la Diagonal costaria 175 milions d’euros i retiraria 12.000 cotxes diaris de la circulació

El projecte de soterrar la infraestructura dispararia el preu fins els 475 milions d’euros

ACN Barcelona.-L’Ajuntament de Barcelona aposta per la connexió dels tramvies per la superfície de la Diagonal amb un cost de 175 milions a 30 anys que es redueix fins a 105 milions a curt termini si es resten els 75 milions per l’adquisició de nous tramvies que s’hauria de fer durant aquest període. L’Ajuntament opta per aquest model després de presentar els estudis tècnics on s’han seleccionat 9 alternatives de connexió entre les que s’inclou la connexió per túnel, que tindria un cost de 475 milions. L’opció de la connexió per la Diagonal restaria 12.000 vehicles al dia de la circulació. A partir d’aquest dimecres, l’Ajuntament obrirà la negociació política per tancar un acord que permeti fer realitat la connexió.

L’actual govern municipal de l’alcaldessa Ada Colau no té dubtes que la connexió dels tramvies per la superfície de la Diagonal és l’opció ‘’més coherent’’ perquè és la que obté la taxa de retorn de la inversió més elevada, els millors resultats quan impacte ambiental, la major disminució del trànsit rodat i el major increment de demanda de transport públic a partir de la seva entrada en funcionament. La connexió a través de la construcció d’un túnel per Diagonal també obtindria uns bons resultats quan a reducció del trànsit rodat i d’increment de la demanda d’usuaris del transport públic, però el seu elevat cost, que multiplica per quatre la construcció de la plataforma per la superfície, fa que la taxa de retorn de la inversió no tingui el suficient nivell per ‘’justificar’’ el seu desplegament, segons ha explicat Oriol Altinsench, coordinador dels estudis tècnics que s’han lliurat aquest dimecres. De les nou alternatives que s’han estudiat i que formen part del lliurament de la documentació per part de més 50 tècnics professionals, en una primera fase s’han reduït fins a quatre opcions que són les que han ocupat més temps en la presentació que han fet la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, la regidora de mobilitat, Mercedes Vidal, i el coordinador dels estudis Oriol Altinsench. Les quatre alternatives finalistes han estat la connexió per la superfície per la Diagonal, la connexió a través d’un túnel en les opcions d’una construcció profunda i una altra més pròxima a la superfície, la desviació a través del carrer Urgell fins al carrer Provença i la posada en marxa d’un autobús elèctric, sense necessitat de grans obres d’infraestructura. Un fet objectiu segons Janet Sanz, que justifica aquesta connexió dels tramvies del Besos i del Baix Llobregat és que la seva posada en marxa suposaria una alternativa real a les necessitats de desplaçaments diaris de 480.000 persones de 9 municipis de l’àrea metropolitana que són el nombre de veïns que tenen la seva residència a 500 metres de les vies per on transcorre el TramBaix (340.000 residents) i el TramBesos (143.000 residents). En la presentació, Oriol Altinsench, s’ha decantat cap a l’opció de la connexió per la superfície de la Diagonal, que tindria un cost de 175 milions en 30 anys però que a curt termini es quedarien en 105 milions, sense tenir en compte els 70 milions que s’haurien de desemborsar per la compra de nous tramvies per cobrir l’increment de la demanda durant el període de 30 anys. La inversió per la desviació de l’Eixample seria de 140 milions més els 70 milions per la compra dels tramvies (210 milions), l’opció de la construcció del túnel suposaria el desembors de 415 milions més els 70 milions de la compra de tramvies (485 milions). Finalment, el cost de la connexió a través d’un autobús elèctric requeriria una inversió de 20 milions d’euros. En relació amb el cost anual pel manteniment en funcionament de la infraestructura, en el cas de la Diagonal-superfície els costos que indiquen els estudis se situen en 6 milions d’euros, l’any, mentre que l’Eixample tindria un cost de 15 milions a l’any, el túnel 9 milions a l’any i l’opció de l’autobús elèctric requeriria un cost de 5 milions d’euros. El coordinador de l’estudi també ha apostat per la Diagonal-superfície per l’increment de la demanda d’usuaris que suposaria la posada en funcionament de la connexió, tot i que la connexió per la via del túnel suposaria un major nombre de passatgers. La demanda d’usuaris en la Diagonal-superfície es duplicaria fins a 222.000 passatgers més al dia, xifra que s’elevaria fins als 236.000 nous usuaris diaris per la connexió per túnel, una xifra superior que Altinsench ha justificat per la major rapidesa que suposaria el desplaçament per túnel que incrementaria la velocitat de connexió i evitaria congestions. L’augment de la demanda en el cas de la desviació per l’Eixample significaria un increment de la demanda de 189.000 nous usuaris, mentre que en l’autobús elèctric l’increment de nous usuaris seria de 49.000 passatgers, una xifra que està per sobre dels clients que transporta la línia H-6 entre Fabra i Puig i Zona Universitària que actualment és la de major en nombre de passatgers en funcionament amb 31.000 usuaris al dia. En relació amb l’impacte ambiental, els estudis de l’Ajuntament indiquen que amb la connexió Diagonal-superfície i per túnel el nombre de cotxes que deixarien de circular per la ciutat de Barcelona se situaria a l’entorn de 12.500 vehicles diaris, una xifra que equival al trànsit d’un carril de circulació de la Diagonal durant tot un dia. En l’opció de l’Eixample el nombre de cotxes que es restarien de la circulació serien de 9.800 cotxes al dia i en la posada en marxa per l’autobús elèctric la reducció es limitaria només a menys de 2.000 vehicles. Altinsench ha defensat que la construcció de les plataformes de connexió per la Diagonal-superfície no suposaria un impacte negatiu en el flux de trànsit en la resta de la ciutat. El coordinador ha assegurat que es mantindrien els actuals nivells de circulació, amb petites variacions a la baixa i a l’alça en funció de les diferents alternatives. Un dels apartats més rellevants de l’estudi és el seu càlcul sobre la taxa de retorn de la inversió pública. Segons els tècnics, l’estudi assegura que el retorn de la inversió de les obres de la Diagonal-superfície, on es relaciona el cost econòmic amb els beneficis socials, econòmics i ambientals, seria de l’11% mentre que en el túnel de la Diagonal, pel seu elevat cost només tindria una taxa de retorn de l’1% i en el cas de l’Eixample i el bus elèctric, al reduir el nombre de persones que abandonarien el cotxe i de nous usuaris que el transport públic guanyaria registraria una taxa de retorn negativa del 6% en el cas de l’Eixample i del -3% en el cas de l’autobús elèctric. Janet Sanz, quarta tinent d’alcalde i regidora de l’Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, ha destacat que en l’opció Diagonal-superfície es nombre d’usuaris de transport públic es multiplica per dos fins els 220.000 persones, retirant de la circulació a uns 12.000 vehicles al dia. Un cop finalitzada la presentació del resultat dels estudis, Janet Sanz ha afirmat que l’opció de la Diagonal-superfície era l’opció per la que apostava l’Ajuntament de Barcelona i que a partir ‘’d’avui mateix’’ s’obre un període de negociació amb la resta de grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona per generar el ‘’màxim de complicitats’’ i els consensos necessaris per poder construir aquesta connexió. ‘’No ho volem fer sols’’ perquè ‘’aquest és un projecte de mandat’’ que requereix d’amplis acords polítics. Sanz ha afegit que el lliurament dels estudis suposen ‘’un nou punt de partida’’ i així s’ha fet saber als representants dels grups polítics de l’oposició del govern municipal que han conegut el continguts dels estudis pocs moments abans de la celebració de la roda de premsa.

Enviar