La Generalitat dóna el vistiplau ambiental al projecte per dragar la dàrsena esportiva i la bocana del port a l'Estartit

El projecte no haurà de seguir els tràmits ordinaris però sí que haurà de garantir que la sorra es dipositi correctament als Griells, la Pletera i el fons marí

ACN L'Estartit.-La Generalitat ha donat el vistiplau ambiental al projecte de dragat de la dàrsena esportiva i la bocana del port de l'Estartit (Baix Empordà). El Departament de Territori i Sostenibilitat conclou que no s'hauran de seguir els tràmits ordinaris, és a dir sotmetre's a una avaluació d'impacte, perquè l'extracció de sorra no tindrà una afectació important sobre el medi. Ara bé, la Generalitat sí que demana al Club Nàutic Estartit, que és qui promou el dragat, que garanteixi que la sorra que s'extregui de la dàrsena i la bocana es dipositi correctament a la platja dels Griells, a la Pletera i al fons marí (que és on s'abocarà). Entre d'altres, el club haurà d'instal·lar sistemes per evitar que la sorra no afecti les zones de producció de marisc, plantar julls i tamarius per consolidar les noves dunes o evitar que la sorra afecti zones de cria d'aus.

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha emès un informe d’impacte ambiental que conclou que el projecte de dragat de la dàrsena esportiva i la bocana del port de l’Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), promogut pel Club Nàutic Estartit, no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ordinària perquè no tindrà afectacions importants en el medi. L’informe estableix, però, que caldrà que el projecte incorpori un seguit de condicions per garantir un correcte dipòsit dels sediments sorrencs extrets, en concret els que alimentaran la platja de Griells; els que formaran sistemes dunars a la zona de la Pletera; i els que s’abocaran en l’àmbit marí. La finalitat és aprofitar els materials per millorar els sistemes de dunes de les platges. A la zona de Griells s’hauran d’instal·lar trampes o captadors de sorra per evitar que el vent la dispersi cap a l’àrea de producció de marisc, bàsicament de tellerina. També s’hi hauran de plantar julls de platja i tanys de tamariu per consolidar les dunes. En el cas de la Pletera, s’haurà de comprovar que els treballs de disposició del material dragat no coincideixin en cap punt amb zones de cria de corriol camanegre o d’altres aus d’interès. En el cas que sigui així, s’hauran de restringir en aquests punts concrets fins que la reproducció s’hagi completat. També s’haurà d’especificar com seran les trampes de sorra per reduir el risc que l’areny dipositat migri cap al sud. Finalment, se sol·licita al promotor que detalli aspectes tècnics sobre la granulometria i l’alçada dels dipòsits de materials. Respecte a l’abocament al fons marí, es requereix una garantia que la dispersió prevista no afectarà el fons marí de les Illes Medes i caldrà un informe favorable del parc natural. Prèviament s’haurà de fer una prospecció arqueològica subaquàtica per detectar possibles restes submergides. La resta de la sorra es destinarà a les obres del propi port de l’Estartit, a la dàrsena exterior, a l’anivellament i consolidació de l’aparcament de darrera la platja i a dipòsit controlat (en el cas dels dragats caracteritzats com a residu).

Enviar