La Biblioteca de Catalunya mostra el seu bast fons bibliogràfic de Ramon Llull i els seus estudiosos
Una quarantena de manuscrits, incunables i impresos lul·lians s’exhibeixen a l’exposició ‘Ramon Llull. Ha mester paraules e llibres’
ACN Barcelona.-La Biblioteca de Catalunya ha presentat aquest dijous una nova aportació als actes de celebració de l’Any Llull, en commemoració del 700 aniversari del naixement del pensador i escriptor mallorquí. Es tracta de l’exposició ‘Ramon Llull. Ha mester de paraules e llibres’, on la Biblioteca exposa tot el seu fons imprès de l’obra lul·liana, la del propi autor i l’escrita amb posterioritat pels seus estudiosos i seguidors. Amb una quarantena de manuscrits i una col·lecció d’incunables i impresos, la institució documenta les diverses etapes i facetes de la biografia de l’intel·lectual ocupa un lloc destacat, essent una referència entre les institucions del món que custodien obra lul·liana i estudis internacionals sobre l’autor.
El conseller de Cultura, Santi Vila, ha participat aquest divendres en la inauguració de l’exposició ‘Ramon Llull. Ha mester de paraules e llibres’, a la Biblioteca de Catalunya. Aquesta és una mostra inserida en els actes de celebració de l’Any Llull, que recull un centenar de documents dels fons impresos lul·lians que conserva aquesta institució. La tria abasta des del segle XIV fins al XX i exemplifica les diferents facetes del pensador balear, així com l’evolució de la literatura acadèmica que ha generat al llarg dels segles. Un dels tres comissaris de l’exposició, Joan Santanach, ha manifestat que la Biblioteca de Catalunya és una institució “de referència” pel que fa als estudis lul·lians internacionals, i ha expressat que l’exposició evidencia que la institució custodia un fons molt important pel que fa a les diferents etapes de la recepció de Ramon Llull. “Tenim un fons manuscrit important, un d’edicions antigues de molt de pes i pràcticament tota la producció sobre Llull publicada a partir del segle XIX”, ha destacat Santanach. En efecte, amb una quarantena de manuscrits i una rica col·lecció d’incunables i impresos, amb obres de Llull i de seguidors seus i estudiosos, la Biblioteca de Catalunya situa Barcelona en un lloc destacat de les ciutats que custodien obres lul·lianes. Entre els manuscrits medievals s’hi compten obres escrites en català destinades a lectors laics, com el ‘Llibre de contemplació’, el ‘Llibre de l’ordre de cavalleria’ o ‘Doctrina pueril’. D’aquest últim s’extreu precisament el nom de l’exposició ‘Ha mester de paraules’ (“Els hi calen llibres i paraules”). Una frase que, segons ha explicat el comissari Santanach, s’inclou en un passatge del llibre on Llull remarca que “s’ha de conduir la formació dels infants des del començament, vigilant que no llegeixin determinades coses que no són correctes”. Santanach recorda que en el context de l’Edat Mitjana i per la idiosincràsia del personatge, Llull es referia a evitar textos pagans, i a proveir de lectures que “els parlessin de Déu”. Entre els fons impresos lul·lians de la biblioteca s’hi troben des d’un incunable de l’Ars generalis ultima’ (Venècia, 1480), fins a les investigacions més recents sobre la seva obra, amb fites com el ‘Blanquerna’ aparegut a València l’any 1521 o vuit volums de l’edició de l’obra llatina del pensador impresa a Magnúcia entre 1721 i 1743. El conseller Santi Vila ha celebrat i defensat la importància de revisitar i projectar “els nostres clàssics” al món, en referència a la recent inauguració del mural dedicat a Llull de Miquel Barceló a la Biblioteca Nacional Francesa –on va assistir el conseller-. I ha afegit que també ho és fer que els clàssics d’altres llocs “siguin també coneguts i reconeguts al nostre país, si realment tenim un compromís ferm amb la cultura”. D’altra banda, i en referència a les activitats vinculades a l’Any Llull, Vila ha senyalat que l’Institut Ramon Llull té enguany “una responsabilitat i oportunitat molt grans” envers la “recuperació” de la ciutat de Barcelona i Catalunya en el seu conjunt com a capital i referència de la mediterrània, “que segur que per a Ramon Llull era casa seva”.






