Radovan Karadzic declarat culpable de genocidi per la matança d’Srebrenica

El Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia també considera l’exlíder serbobosnià culpable de crims contra la humanitat i el condemna a 40 anys de presó

ACN Brussel·les.-ACN Brussel·les .- L’exlíder serbobosinà Radovan Karadzic ha estat declarat culpable de genocidi per la matança d’Srebrenica, on l’any 1995 van morir 8.000 musulmans. El Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia també el considera culpable de crims contra la humanitat en diversos municipis bosnians, tot i que en aquest cas no l’ha considerat responsable de genocidi. Karadzic, de 70 anys, feia front a 11 acusacions, i a més del genocidi a Srebrenica i els crims contra la humanitat a Bòsnia, ha estat considerat culpable dels delictes de persecució, extermini, deportació i assassinat pel setge de Sarajevo. Per tot plegat, el tribunal de La Haia el condemna a 40 anys de presó.

21 anys després, Karadzic ha estat declarat culpable “per haver organitzat la campanya de destrucció de Bòsnia i posterior neteja ètnica de la població que no fos d’ascendència sèrbia”, entre els anys 1992 i 1996, mentre era al capdavant del govern. Segons el jutge responsable del cas, O-Gon Kwon, se’l considera “una figura clau de la propaganda contra els musulmans i els croats” que identificava aquests dos grups ètnics com a “enemics històrics dels serbis” i amb els quals “la convivència era impossible”.El magistrat ha responsabilitzat Karadzic dels crims de les tropes serbobosnianes durant el conflicte bosnià, entre els que ha remarcat “assassinats massius que equivalen a exterminació” i que les víctimes van ser “escollides per la seva identitat com a musulmans bosnians i croates bosnians”.Dos dels càrrecs més representatius que pesaven sobre l’exlíder serbobosnià i pels que finalment ha estat condemnat són la presa de la ciutat de Srebrenica, l’any 1995, i el setge de Sarajevo, entre els anys 1992 i 1996. Només aquests dos episodis van suposar l’assassinat de més de 20.000 persones.En el cas de Srebrenica, on 8.000 musulmans van ser exterminats en el que es considera una de les pitjors matances des de la Segona Guerra Mundial, el tribunal l’acusa de “genocidi, persecució, exterminació, assassinat, deportació, actes inhumans, terror, atacs il·legals i presa d’ostatges”. El tribunal considera provat que Karadzic va ordenar la presa d’aquesta ciutat i que era coneixedor dels assassinats “sota la direcció i l'ordre del general Ratko Mladic”, cap de l'exèrcit serbo-bosnià, que també està pendent de condemna en el mateix tribunal.En relació al setge de Sarajevo, durant el qual “es va disparar i bombardejar als ciutadans pràcticament cada dia i de forma deliberada”, el tribunal conclou que Karadzic en tenia coneixement, ja que era “la màxima autoritat política i, a la vegada, comandant suprem de l’exèrcit”. Per això, considera que “va donar ordres estratègiques” i que el setge “hauria estat impossible sense el seu suport”.Pel que fa a les matances perpetrades a set poblacions bosnianes, si bé el tribunal ha considerat que “es va assassinar i maltractar físicament i psicològicament a bosnians musulmans i bosnians croats” per la seva identitat, ha descartat que l’objectiu fos “destruir-los com a grup”, considera que “no hi ha prou proves” per parlar de genocidi i, per tant “no fa a l'acusat responsable” d’aquest crim. Sí que ha de fer front però a nombroses acusacions de crims contra la humanitat, ja que el jutge considera que l’acusat “no només era informat i plenament conscient” de les atrocitats comeses sinó que, a més, “no va prendre prou mesures per prevenir o castigar” els exterminis, les deportacions, les persecucions i els trasllats forçosos. El jutge ha considerat provat que hi havia un “model organitzat i sistemàtic de crims contra els bosnians musulmans i croates”.Més de 7 anys de judiciEl judici contra Karadzic va començar l’octubre del 2009, quan l’exlíder serbobosnià va ser detingut a Belgrad. Durant els 498 dies que ha durat la vista, s’han interrogat 586 testimonis i s’ha imputat fins a 161 persones acusades de crims contra la humanitat, comesos a l’antiga Iugoslàvia entre els anys 1991 i 2001.La complexitat del cas residia, en gran part, en demostrar la relació directa entre els soldats que van executar aquests delictes i l’acusat, que sempre havia defensat les seves ordres i la legitimitat de les seves accions. De fet, Karadzic atribuïa la guerra de Bòsnia a “individus que actuaven pel seu compte” i no pas soldats a les seves ordres.Ratko Mladic, màxim responsable de l’exèrcit serbi durant el mandat de Karadzic, haurà de respondre davant el Tribunal Penal Internacional per a l’Antiga Iugoslàvia pels mateixos càrrecs. Mladic era el presumpte braç executor de les ordres del seu superior polític.

Enviar