Barcelona impulsa un codi per a electes i directius que regula regals, conductes i portes giratòries, i preveu sancions

L’avantprojecte prohibeix que un càrrec participi en la decisió d’incorporar un treballador si és proper a ell però no limita que es contracti un familiar com a personal de confiança

ACN Barcelona.-El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, i el gerent de Recursos, Joan Llinares, han presentat aquest l’esborrany del Codi ètic i de conducta, que afectarà –si finalment s’aprova- a més de 400 càrrecs electes, directius, gerents i consellers municipals del consistori. La norma, la primera de l’Estat d’aquestes característiques segons Asens, serà “d’obligatori compliment” i contempla un règim sancionador que aplicaria des d’amonestacions fins a inhabilitacions i suspensions a aquells que l’incompleixin. Entre els aspectes que regula el codi hi ha la prohibició d’acceptar regles de més de 50 euros, l’impediment de treballar durant els dos anys posteriors a cessar en el càrrec per a empreses o entitats que hagin estat afectades per decisions seves al consistori, o la prohibició que els afectats participin en la decisió d’incorporar un treballador a l’Ajuntament si és proper a ell, però en canvi no limita que es contracti un familiar com a personal de confiança.

De moment, només és un avantprojecte. Però els grups municipals ja el tenen sobre la taula i en breu començarà la seva tramitació a l’Ajuntament de Barcelona. Jaume Asens i Joan Llinares han presentat aquest dimarts el que volen que sigui el “futur Codi ètic” dels càrrecs i directius del consistori, i que segons ells seria una norma pionera a l’Estat pel seu ampli caràcter i per la repercussió que tindria. La norma, que seria d’obligatori compliment, afectaria a més de 400 persones dins l’estructura municipal. Així, no només se’n veuran condicionats els regidors, sinó que també el seus col·laboradors, els gerents, els directors de serveis, els directius d’empreses i instituts municipals, i els consellers de districte. “Va molt més enllà del que marquen les lleis de transparència i bon govern a Catalunya i l’Estat espanyol”, ha dit Llinares. El codi pretén regular el “comportament” dels qui es dediquen a la gestió pública municipal basant-se en principis ètics com “els drets humans, la legalitat, la igualtat, la imparcialitat, la integritat, la proximitat, el respecte, la rendició de comptes, la transparència i la modernització”, segons es llegeix al mateix avantprojecte. A més, s’intenta que sigui la norma que suposi el pilar per mantenir “l’interès públic” per sobre de qualsevol altre.Una de les qüestions que regula el codi, per exemple, és les incompatibilitats de totes aquelles persones afectades per la norma. A més de les que vinculen la seva feina amb el seu entorn privat, el codi estableix que no es podrà “participar en la presa de decisions”- en paraules de Llinares- que afectin al seu interès personal. Això, en efecte, prohibiria que un càrrec electe o directiu de l’Ajuntament participés en la contractació d’un “familiar dins el quart grau de consanguinitat o segon grau d’afinitat”, però únicament com a “personal laboral o funcionari” de l’Ajuntament. El cas de les contractacions de familiars o parelles –que més d’una polèmica ha causat a l’actual equip de govern municipal- en altres àmbits com el del personal de confiança, seguiria com fins ara. “Els càrrecs de confiança tenen la seva pròpia normativa. I cada grup municipal pot tenir un número determinat de càrrecs d’acord amb la seva representativitat. Quan parlem de la prohibició de contractar, estem parlant del regim laboral o de funcionari, no en els càrrecs de confiança”, justifica Llinares. Un altre dels aspectes que limita el Codi ètic presentat és el de les anomenades portes giratòries. Així, s’estableix que “durant els dos anys següents a la data de cessament en el càrrec que ocupi a l’Ajuntament, no es podrà prestar serveis en entitats privades que hagin resultat afectades per decisions en què hagin participat”. A més, si abans d’ocupar el seu lloc al consistori havien exercit una activitat relacionada i ara “exerceixin un lloc de treball no directament relacionat amb les competències del càrrec públic ni puguin adoptar decisions que afectin en aquest”, podran fer-ho. La norma contempla també la creació del “gestor ètic”, un càrrec que assumirà el director de Serveis d’anàlisi de l’Ajuntament, que serà l’encarregat de “resoldre els dubtes”, de “difondre el Codi” i, sobretot, “formular recomanacions i propostes de millores” en l’aplicació. A més, es preveu la creació del Comitè d’ètica, conformat per cinc membres “de reconegut prestigi” en el camp de l’ètica, i encarregat d”’asessorar al gestor ètic” i “avaluar el compliment” de la norma. Per últim, al Codi està contemplat un “règim sancionador”, que preveu que l’incompliment del seu contingut sigui considerat una “falta greu” dins les qualificacions de les sancions. Així, segons Llinares, es podria “arribar a la inhabilitació i la suspensió de feina i sou en les faltes molt greus”, i aplicar un mínim “d’una amonestació” en els més lleus. Jaume Asens ha lloat aquest avantprojecte i ha animat als grups municipals a millorar-lo i impulsar-lo. Per a ell, “un projecte ambiciós que aspira a ser un tallafocs pel be comú i prevenir de corrupteles”. “És un instrument que estem construint perquè la ciutadania i l’oposició ens puguin controlar millor”, ha sentenciat.

Enviar