DiL insta el govern espanyol a situar el salari mínim interprofessional en 12.000 euros l'any

Democràcia i Llibertat presenta una Proposició No de Llei demanant a l'executiu de Rajoy un increment progressiu del SMI durant els pròxims 4 anys

ACN Madrid.-El grup de Democràcia i Llibertat al Congrés ha registrat aquest dimarts una Proposició No de Llei (PNL) instant el govern espanyol a incrementar de manera progressiva el salari mínim interprofessional (SMI) durant aquest legislatura fins als 12.000 euros anuals i "situar-lo al nivell dels estats més pròspers i equitatius de l'entorn europeu". Així ho recull la iniciativa de DiL que expressa la preocupació per l'augment "greu" de les desigualtats "a causa de les rendes salarials" i demana al govern espanyol que acordi un calendari per a l'increment continuat del SMI amb les organitzacions sindicals, associacions empresarials més representatives i Comunitats Autònomes.

Democràcia i Llibertat denuncia en el seu escrit que el salari mínim interprofessional a l'estat espanyol és un dels més baixos dels 15 països més competitius de la Unió Europea (655 euros\/mes en 14 pagues o 764 euros\/mes en 12 pagues) i assegura que la productivitat espanyola no s'igualarà a la d'aquests països fins que no s'aconsegueixi alinear els incentius a la creació de llocs de treball poc qualificats. Entre els països amb un salari mínim interprofessional més alt hi ha Irlanda -1.546 euros\/mes en 12 pagues, un 102% superior al de l'Estat espanyol-, el Regne Unit -1.529 euros\/mes-, Holanda -1.508 euros\/mes-, Bèlgica -1.502 euros\/mes-, Alemanya -1.473 euros\/mes- o França -1.467 euros\/mes. Aquests salaris mostren que països amb un Producte Interior Brut per càpita un 50% superior a l'espanyol tenen un salari mínim un 100% major, segons la proposició no de llei de DiL.En els últims cinc anys el SMI ha incrementat un 2,15% mentre que l'Índex de Preus al Consum (IPC) ha crescut un 6,3%, això implica que el poder de compra d'aquestes persones s'ha vist reduït més d'un 4%. Segons aquesta iniciativa, tot plegat evidencia que els costos de la crisi no s'han repartit de manera equilibrada sinó de forma desigual i injusta i que el pes de l'ajustament sobre els salaris i sobre altres incentius que afecten els ciutadans ha acabat sent excessiu.És per això que Democràcia i Llibertat adverteix que la caiguda dels salaris és contraproduent per a una sortida sòlida de la crisi i que un SMI tan baix com l'espanyol és incompatible amb l'estat del benestar. Així mateix, assegura que cap dels països més competitius del món té salaris baixos perquè "un país no és competitiu a basa de mantenir salaris baixos sinó que ha de ser competitiu per pagar salaris més alts".Finalment, avisa que cal recuperar el poder adquisitiu dels treballadors pitjor remunerats ja que si no es fa es posarà en risc un sistema econòmic i social que ofereixi ocupació i una vida digna als ciutadans, que incentivi augments de la productivitat i que permeti mantenir prestacions i serveis públics adequats.

Enviar