L'Audiència Nacional admet a tràmit una querella contra Blesa per la concessió d'hipoteques sobrevalorades a Caja Madrid

El tribunal ha ordenat prendre declaració com a investigats al president i una vintena més de responsables de l'entitat

ACN Madrid.-El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha admès a tràmit una querella presentada per dos socis de Bankia contra el president de Caja Madrid Miguel Blesa i una vintena de responsables de l'entitat per la concessió sistemàtica d'hipoteques sobrevalorades a Caja Madrid entre 2003 i 2009. El magistrat ha ordenat prendre declaració com a investigats aleshores president de Caja Madrid Miguel Blesa, al responsable de la Direcció General Financera i de Mitjans, Ildefons Sánchez Barcoj, a l'exgerent de riscos, Ramon Martínez Vilchez i a l'exdirector general de Taxacions Madrid, Ignacio de Navascues pels delictes d'estafa, administració deslleial i associació il·lícita.

A més, el magistrat requereix a Bankia, com a successora de Caja Madrid, que li certifiqui els qui integraven entre 2003 i 2009 el consell d'administració de l'entitat, la comissió executiva, la comissió de control, la direcció general financera i de mitjans i la gerència de riscos.La querella que ara es va a investigar relata les conductes que es van produir a Caja Madrid entre 2003 i 2009, en el període anterior a l'esclat de la crisi i en plena expansió de la bombolla immobiliària, en relació amb el que els querellants qualifiquen de "pràctica sistemàtica de sobrevalorar immobles constituïts en garanties de préstecs hipotecaris i la concessió de préstecs que no s'haurien d'haver concedit".La Fiscalia Anticorrupció s'havia oposat a l'admissió de la querella argumentant, entre altres raons, que aquesta pràctica de sobrevalorar les taxacions va ser generalitzada i que els fets de la querella no tenien rellevància penal.En la seva acta, el jutge argumenta que procedeix investigar aquestes conductes de la querella i que si tinguessin rellevància penal, encaixarien en delictes que són competència de l'Audiència Nacional en tant que aquests fets haurien ocasionat una greu repercussió en l'economia estatal en haver afectat a milers de clients i haver produït pèrdues milionàries a l'entitat. El jutge afegeix que "el fet que la sobrevaloració de les taxacions pogués haver estat a Espanya i altres països una pràctica generalitzada en el període anterior a l'esclat de la crisi del 2008 i en plena expansió de la bombolla immobiliària, en qualsevol cas no pot justificar qualsevol pràctica".Després d'incorporar un informe de la inspecció del Banc d'Espanya, el magistrat conclou que en aquesta fase inicial se sustenta indiciàriament que la taxadora del grup, Taxacions Madrid, valorava de forma sistemàtica els immobles hipotecats per sobre del preu d'aquests i que amb aquestes sobretaxacions es concedien de forma sistemàtica préstecs per sobre del 100% del preu de compravenda dels immobles hipotecats. El magistrat apunta que es concedien préstecs hipotecaris de 20 o més anys a persones estrangeres amb permisos temporals de residència i treballs d'un o dos anys de validesa i que aquests factors "van derivar en una cartera hipotecària d'alt risc que en cicles de recessió, com l'actual, van explicar la major mora comparada amb la resta de les entitats del sistema i, subsegüentment, l'acumulació de pèrdues per a l'entitat".En relació amb les pèrdues, el jutge recorda la posició destacada de Bankia al mercat financer espanyol, que va arribar a tenir milions de clients i un negoci creditici de 186.000 milions d'euros, així com l'impacte que ha originat en el sistema econòmic espanyol la seva situació financera " i els milers de milions de cabals públics que han hagut de ser injectats en la mateixa per sanejar-la".Per iniciar la investigació, el jutge requereix a Bankia nombrosa documentació, entre altres, els documents sobre la seva política d''scoring' o sistema d'avaluació davant les sol·licituds de préstecs en els anys qüestionats, així com informes de taxacions realitzats per Taxa Madrid.

Enviar