El Museu d’Arqueologia de Catalunya estira el fil de la innovació culinària fins a la prehistòria

‘El geni culinari’ ensenya com la gastronomia actual no s’entén sense la creativitat dels nostres ancestres ‘als fogons’

ACN Barcelona.-‘El geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina’. El Museu d’Arqueologia de Catalunya presenta amb aquest nom una exposició a través de la qual vol fer entendre quin és l’origen remot d’alguns dels nostres plats tradicionals i com la innovació i la creativitat no són fenòmens actuals sinó una constant al llarg de la història de la gastronomia. A través de restes arqueològiques lligades a l’alimentació (estris, atuells, i evidències del consum de determinats aliments o plats), la mostra il·lustra que sense el “geni culinari” dels nostres ancestres no tindríem la ‘cuina tradicional’ i encara menys la cuina creativa actual. Ferran Adrià i Eudald Carbonell han visitat aquest dijous l’exposició.

L’arqueologia recupera una gran quantitat de restes que tenen relació amb la gastronomia: restes (evidències) del que van menjar els nostres avantpassats, però també dels estris i atuells que feien servir. “Restes que ens parlen de l’origen i de l’evolució de molts plats, d’innovacions que encara marquen la nostra cuina i que de ben segur podran servir d’inspiració per a noves creacions culinàries”, convé el Museu d’Arqueologia de Catalunya a través de l’exposició ‘El geni culinari. Innovacions que marquen la nostra cuina’, que s’ha presentat aquest dijous. Ferran Adrià i Eudald Carbonell, cuiner i arqueòleg de referència respectivament, s’han sumat a la presentació pública de l’exposició que demà s’inaugura. Tots dos han pronunciat parlaments, l’un sobre la creativitat a la cuina i l’altre sobre la cuina prehistòrica. També hi ha assistit el conseller de Cultura, Santi Vila. De la seva banda, el comissari de la mostra, l’arqueòleg Lluís Garcia, ha considerat en declaracions a l’ACN que l’arqueologia “té molt a dir en la història de l’alimentació”. Els descobriments arqueològics permeten constatar que tradició i creació no són fets antagònics sinó complementaris, perquè "el que avui és cuina tradicional algun dia va ser tota una innovació”, i de la mateixa manera, el que avui es considera cuina avantguardista algun dia es considerarà cuina tradicional. Garcia opina que la recerca sobre història de l’alimentació des de l’arqueologia és encara “poc abundant” i que queda per tant molt camí per recórrer. L’exposició n’ofereix “un tastet”, per mostrar l’interès que tenen aquest tipus de recerques per a la societat actual, cada cop més interessada en la gastronomia i la innovació a la cuina.L’exposició s’estructura en quatre àmbits: Introducció, Bufet, Plats principals i Digestions. Apartats que estan al servei d’una idea: Sempre hi ha hagut innovacions en la cuina i sense elles no podem entendre la cuina d’avui. ‘Bufet’ aborda aspectes importants de la prehistòria de l’alimentació que són difícils de vincular a una innovació concreta, però que són prou coneguts i poden captar d’interès dels visitants: el concepte del banquet, l’evolució del ganivet i del got, les begudes, la sal, la mel, el foc i els primers estris de cuina.A l’àmbit ‘Plats principals’ es conceptualitzen sis espais, cadascun dels quals està dedicat a una innovació prehistòrica associada a un plat de la cuina tradicional catalana que no existiria sense aquella innovació. (el ganivet i les mandonguilles; el metall i la paella; la ceràmica i la sèpia amb pèsols, etc.). S’han seleccionat sis grans innovacions relacionades amb la cocció, el processament d’aliments o el producte. L’àmbit Digestions explica com han afectat al cos humà les innovacions que s’exposen. L’alimentació, doncs, com possible via d’entrada d’infeccions i de malalties, però sobretot, com a factor important de l’evolució humana i els canvis del nostre cos al llarg de milers d’anys.

Enviar