Hermann Bonnín dirigeix a La Seca una de les ‘Variacions sobre la mort’ de Maurice Maeterlinck

‘Interior’, amb traducció de Jordi Coca, explora la potència dels silencis per parlar del “tràgic quotidià”

ACN Barcelona.-Hermann Bonnín dirigirà del 6 d’abril al 8 de maig a La Seca Espai Brossa ‘Interior’, text de Maurice Maeterlinck marcat per la tradició simbolista i que forma part de les seves ‘Variacions sobre la mort’. L’obra –amb traducció de Jordi Coca- explica el tràngol per a una família de la notícia del suïcidi d’una de les seves filles, però també per a aquells que han de comunicar-los-ho. Ho fa “sense acció, com una gran espera”, explica un dels actors del muntatge, amb l’ús dels silencis i les atmosferes com a eines per parlar del “tràgic quotidià”, habitual en les creacions de Maeterlinck. “M’interessa el teatre dels poetes perquè és el que transcendeix el moment i parla de l’ànima humana”, diu Bonnín.

‘Interior’ compta amb dramatúrgia de Sabine Dufrenoy, col·laboradora habitual d’Hermann Bonnín en els seus muntatges i parella del director teatral. A més, tota la imatge de l’escenografia ha anat a càrrec de l’artista Joan Cruspinera, que amb les seves “intervencions sígniques” i abstractes contribueix a generar una “atmosfera simbòlica” que s’avé amb el text teatral. Pel què fa a la dramatúrgia de Dufenoy, Bonnín considera que s’ha creat un “no lloc, un espai oníric” que encaixa perfectament amb la naturalesa simbòlica de l’obra original. I és que es pot dir que a ‘Interior’ “no hi ha acció”, coincideixen els quatre actors protagonistes: Carles Arquimbau, Òscar Intente, Padi Padilla i Laia de Mendoza. Bonnín, que ja va dirigir un muntatge de ‘La intrusa’ (també de les ‘Variacions sobre la mort’), ha volgut repetir autor. El director s’ha declarat seguidor de Maeterlinck i els simbolistes. “M’interessa, perquè el teatre que perdura és el teatre dels poetes, és el que transcendeix el moment i parla de l’ànima humana”, ha proclamat aquest divendres. Així mateix, Bonnín ha confessat la seva “veneració” per un dramaturg català de referència, com va ser Adrià Gual. Algú que, precisament, va estar molt influït per Maeterlinck i el món dels simbolistes, ha recordat el director, que en va dirigir alguna obra i que “també va escriure sobre el món dels somnis, per exemple l’obra ‘Noctur’”. No és que a ‘Interior’ no hi hagi diàlegs, però es pot dir que durant l’hora que dura l’espectacle, hi ha “un 50% de silencis i un 50% parlat”, ha revelat un dels actors. L’argument és senzill: A l’interior d’una casa, una família espera la seva filla, que ha anat a visitar la seva àvia. Des de l’exterior, quatre persones observen la família, que ignora la tragèdia: la seva filla s’acaba de suïcidar tirant-se al riu; ells en porten el cadàver, i han de comunicar la terrible notícia.

Enviar