Un jutjat de Girona obliga el Banc Santander a reemborsar 120.000 euros a un client amb deficiències visuals

Considera que l’entitat no va informar suficientment dels riscos i complexitat del producte comercialitzat

ACN Girona.-El jutjat de primera instància número 5 de Girona ha condemnat el Banc Santander a retornar 120.000 euros a un client amb deficiències visuals que l’any 2007 va adquirir 24 unitats dels anomenats ‘Valores Santander’ en una oficina gironina. Es tracta d’un producte financer “mitjanament complex”, que quedava subordinat a l’èxit o fracàs de l’operació de compra del banc holandès ABN Amro. En la sentència, avançada per Ràdio Girona, la jutgessa considera que l’entitat financera no va informar suficientment l’home sobre els riscos de l’operació, que creia que havia contractat un depòsit fix. A més, destaca que, habitualment, el client acudia al banc acompanyat de la seva filla, i que aquell dia no va ser així.

El demandant és un client habitual del Banc Santander i, l’any 2007, va fer una ampliació creditícia de 120.000 euros a través dels ‘Valores Santander’ que el director de la seva oficina li va oferir telefònicament prometent-li el retorn del capital aportat al cap de cinc anys, a més d’un interès a l’entorn del 7%. L’home va adquirir finalment 24 unitats d’aquest producte financer, amb un valor nominal de 5.000 euros. El reemborsament de la quantitat aportada depenia de la compra del banc holandès ABN Amro. En cas que l’operació no acabés sent exitosa, es canviarien els valors per accions de l’entitat, de manera que el risc de la inversió depenia del preu que les accions tinguessin al mercat borsari en el moment de la conversió.Segons s’indica en l’escrit judicial al qual ha tingut accés Ràdio Girona, el client creia haver contractat un dipòsit sense riscos, i no va adonar-se de la complexitat del producte fins que, anys més tard, va voler recuperar el capital. La jutgessa assenyala que el demandant va subscriure el producte “sense conèixer les seves veritables característiques” i que el personal de l’entitat va infringir les normes establertes sobre informació i transparència perquè no va complir els seus "deures d'informació".El Santander, per la seva part, al·lega que, abans de la formalització del contracte financer amb el client, va informar-lo verbalment i per escrit. Assegura que va lliurar-li un tríptic en què es posaven exemples de rendibilitat negativa. L'entitat sosté que el demandant té coneixements financers suficients i que, des de l’any 1998, adquiria productes similars.La sentència conclou, però, que “per les seves dificultats visuals, el client no va poder llegir per si sol el document" i afegeix que la informació aportada en el moment de la contractació no va ser suficient. La jutgessa remarca que l’entitat condemnada no ha pogut provar que informés bé de l'operació al client , que creu que va acceptar pel grau de confiança que tenia amb els interlocutors. També s’assenyala que, en el moment de la signatura de l’operació, l’home anava sol, mentre que habitualment ho feia acompanyat de la seva filla.

Enviar