Restauren el retaule barroc de Sant Serni de la parròquia de Sant Sadurní de Malanyeu al Berguedà

L'obra data de l'any 1714 i alguns estudiosos l'atribueixen a Segimon Pujol

ACN La Nou de Berguedà.-El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya del Departament de Cultura ha instal·lat a l'església parroquial de Sant Sadurní de Malanyeu (Berguedà) el retaule barroc de Sant Serni, després d'una restauració que ha durat set mesos. La idea dels restauradors ha estat donar a la peça una visió de com devia ser en origen i per això s'ha optat per una tècnica que permet identificar les parts originals de les parts no originals que s'han reproduït. El retaule, que data de l'any 1714, és atribuït per alguns estudiosos a Segimon Pujol, i tot i que no s'ha trobat cap referència escrita, podria provenir de l'antiga parròquia de Sant Sadurní del castell de Montmajor. L'obra d'art s'ha muntat a l'absis de l'església, que és el seu emplaçament original, però separat de la paret del fons de la capella, cosa que afavoreix l'estat de conservació.

Durant la Guerra Civil espanyola, el retaule es va desmuntar de l’església de Malanyeu. Segons testimonis del poble, es va fer de mala manera i es va llançar a un terreny del costat de l’església. Durant aquest procés, algunes parts del retaule es van trossejar, moltes es van perdre, i d’altres van quedar greument afectades. Posteriorment, es van recuperar les peces, i el retaule es va reconstruir i recol·locar a l’altar major de l’església de Sant Sadurní de Malanyeu. Durant el procés, però, es van barrejar peces d’un altre retaule més modern, i moltes de les peces originals es van col·locar en llocs que no corresponien.El suport és de fusta de pi i d’un tipus de frondosa per determinar. Abans de la intervenció, presentava una degradació estructural significativa, ja que havia estat sotmès a unes condicions ambientals desfavorables per a la seva conservació. Això va afavorir l’atac dels xilòfags de manera molt intensa. En algunes zones la fusta estava pulverulenta i extremadament fràgil, cosa que va provocar que adquirís una textura tova, esponjosa i trencadissa. A més, tenia profundes esquerdes causades pels moviments de les fustes i havia perdut elements de suport.Per tal de posar ordre en el moble, es va fer un estudi per col·locar les peces en el lloc adequat, retirar les que corresponien a l’altre retaule d’època més moderna i també separar les peces que no s’havien pogut situar enlloc. Pel que fa a aquests darreres, s’han pogut identificar i documentar, i s’han guardat per a estudis posteriors.Intervenció al suport de fustaEl retaule es va desmuntar de l’església el mes de juliol de 2015 i es va traslladar a les instal·lacions del CRBMC. El primer pas del procés de conservació va consistir a introduir a la cambra d’anòxia, durant un mes, els diferents elements de què es compon el retaule, per tal d’eliminar tèrmits i altres insectes. Aquest tractament es va reforçar de forma preventiva amb la impregnació d’un desinsectant.A continuació, es va sanejar la fusta del suport i es van eliminar les parts ruïnoses i que no estaven cohesionades, per seguir amb un tractament de consolidació i de reintegració volumètrica amb fusta nova de cedre.La prioritat de la intervenció era consolidar el suport per tal de retornar a la fusta la seva resistència mecànica. L’actuació va servir també per restablir l’estructura original, amb l’encaix correcte dels elements constitutius del retaule i amb la intenció de tornar a col·locar tots els elements possibles al seu lloc original i eliminar els que no pertanyen al retaule.Actuació a la policromiaL’actuació principal en la policromia ha estat la fixació dels nombrosos aixecaments, la neteja de la dauradura i l’eliminació de la repintada del fons dels plafons.La presentació final de les posts noves de fusta que s’han incorporat s’ha fet amb una transferència d’imatge digital. La tècnica consisteix a enganxar un vinil imprès amb una reproducció fotogràfica presa d'una zona del mateix retaule. Per obtenir la imatge, s’ha fotografiat la part simètrica i en bon estat de la zona a reproduir. S’ha optat per aquesta tècnica com a presentació final, en aquelles zones amb pèrdues de grans dimensions, en què hi ha relleus i motllures daurades, i de les quals existeix informació necessària de l'element simètric a reproduir.Amb aquest sistema, s’aconsegueix una lectura unitària de tot el conjunt, amb una visió més precisa de com devia ser en origen, i al mateix temps es poden identificar les parts no originals reproduïdes.

Enviar