Philip Stanton inunda de "positivisme" el Castell de Montjuïc amb l'exposició 'Les Flors de la Pau'

L'artista desplega diferents intervencions per reivindicar la flor "com a símbol de resistència contra la violència"

ACN Barcelona.-Philip Stanton acaba d'inaugurar al Castell de Montjuïc la intervenció artística 'Les Flors de la Pau' amb el propòsit d'inundar les instal·lacions de "positivisme". Així ho ha expressat l'artista a l'ACN, destacant que vol "invertir la càrrega emocional bèl·lica del Castell i buscar alguna cosa positiva, alegre i primaveral". L'obra d'Stanton s'escampa per diferents espais del Castell, però el primer impacte que veuen els visitants és una flor gegant al Pati d'armes, feta amb pedres de colors que poden pintar els visitants. Una altra de les accions que es poden veure reconverteix en grans margarites els canons antiaeris encarats al mar. 'Les Flors de la Pau', que es pot veure fins el 31 de maig, coincideix amb l'exposició 'Forestier a Montjuïc. El jardí com una obra d'art', que recorda l'aportació d'aquest paisatgista internacional a la ciutat de Barcelona.

La intervenció de Philip Stanton, impulsada per l'Institut de Cultura de Barcelona, s'ha pogut començar a veure aquest diumenge a la tarda, quan els primers visitants han pogut fer les seves aportacions pintant algunes pedres gratuïtament per completar la flor gegant del Pati d'armes. L'artista ha explicat que la seva intenció és que sigui una obra "interactiva" i que al mateix temps "aporti quelcom emocional". "Els participants haurien de sentir que també estan en contra de la violència", ha apuntat.Alhora, l'artista nord americà afincat a Barcelona ha explicat que vol empènyer els visitants a descobrir tots els racons del Castell de Montjuïc, més enllà del Pati d'armes i de les terrasses que l'envolten. És per això que a altres espais també ha deixat la seva empremta floral. Un exemple són els canons antiaeris que hi ha en direcció el mar, que han quedat decorats com a flors. "Potser algú pensarà que és un sacrilegi", ha admès l'artista, que ho considera "una idea molt simple però potent", i per això ha defensat que cal "una mica d'humor surrealista".Segons ha explicat l'autor, la idea de fons de la intervenció al Castell li va sorgir recordant una imatge dels anys 60, durant la guerra de Vietnam, quan un ciutadà va expressar el seu rebuig al conflicte posant una margarita a l'arma d'un soldat. "Aquest és el meu punt de partida: com la flor s'utilitza com a símbol de resistència contra la violència i com a protesta contra els conflictes bèl·lics", ha afirmat.L'obra tot just acaba de començar a desplegar-se pel Castell, amb una lleu demora degut a les pluges d'aquesta última setmana. Per Staton es tracta d'un projecte "de somni", ja que ha assegurat que mai abans havia treballat en una instal·lació tant gran com la fortalesa de Montjuïc. Si bé recorda orgullós les actuacions al Palau Robert, a la Torre Agbar i al Camp Nou, ha destacat que aquesta nova intervenció és històrica per la seva envergadura i confia que els barcelonins "redescobreixin" el castell gràcies a la mostra que estarà instal·lada fins el maig.El centenari de l'obra de Forestier, també al CastellEn paral·lel a la intervenció artística d'Staton, el Castell també acull des d'aquest mes d'abril l'exposició 'Forestier a Montjuïc. El jardí com una obra d'art", per commemorar el centenari de l'inici de la intervenció de l'enginyer als jardins de la muntanya barcelonina. A través de diversos plafons explicatius i documents gràfics, una de les sales del Castell repassa l'obra principal de Jean-Claude Nicolas Forestier i del seu deixeble, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, amb una mostra que s'allargarà fins l'octubre d'aquest 2016.L'exposició inclou plànols inèdits de l'obra de Forestier, que va introduir a Barcelona una nova manera de concebre els jardins urbans, apostant per fer-ne espais d’ús social. Aquest canvi de concepte es va fer palès amb l’enjardinament i condicionament de Montjuïc per a l’Exposició Internacional que Barcelona va acollir el 1929. L'enginyer va deixar la seva empremta amb els Jardins de Miramar, els del Teatre Grec i el Parc de Laribal, que inclou els Jardins de la Font del Gat i el Roserar de la Colla de l'Arròs.

Enviar