Sergi Pàmies: "Per molt que m'hi esforci, no dono mai la talla com a culer"

L'escriptor publica 'Confessions d'un culer defectuós', un assaig "sentimental" en què repassa les passions que envolten el futbol i el Barça

ACN Barcelona.- L'escriptor Sergi Pàmies (París, 1960) torna a les llibreries per Sant Jordi amb el llibre 'Confessions d'un culer defectuós' (Empúries), un assaig "sentimental" en què repassa les passions que envolten el futbol i, més concretament, el Barça. Pàmies analitza els orígens del seu sentiment cap al club blaugrana i es fa preguntes, recorrent a la ironia i sentit crític, com si és possible ser culer sense ser antimadridista, si existeix una manera genuïnament barcelonista d'animar l'equip o si el club s'ha de vendre "l'ànima" als patrocinadors per mantenir-se a l'elit. 'Confessions d'un culer defectuós' parteix de l'admissió del que l'autor considera un defecte: no donar "la talla" com a culer malgrat el seu esforç.

En una entrevista amb l'ACN, Sergi Pàmies assegura que els requisits "de sèrie" per ser un culer ortodox es fonamenten sobre tres pilars: ser antimadridista, extremadament antiperico i tenir la capacitat per assolir límits "delirants" de dolor i èxtasi en les victòries i en les derrotes. "Per molt que m'hi esforci, no dono mai la talla. Els culers ortodoxos estan molt per sobre de les meves possibilitats", ha bromejat.Així, en el llibre explica que la seva aproximació al club català el porta a conèixer al Real Madrid "des de l'exili" i a un Barça que explotava "excessivament" el victimisme el fa assegurar que el "clixé" d'un Madrid "imperial i franquista" enfront a un Barça "popular i menystingut" creu que hi ha elements de veritat, però és sobretot una "distorsió basada en fets reals".En aquest context i fent ús del seu sentit crític, Pàmies recorda que hi ha uns anys "patètics" en què va intentar fingir ser antimadridista per encaixar entre els "bons" culers. Davant d'això, Pàmies apel·la a raons circumstancials per esdevenir culer, un procés que lluny de ser racional, s'hi arriba per osmosis. "No hi ha circumstàncies genètiques marcades per la tribu en aquest procés de conversió", ha esgrimit. En el llibre, l'escriptor explica com va arribar a ser aficionat del Barça després d'arribar de França quan tenia onze anys. "Quan t'adones que els teus fills sí que tenen les virtuts dels culers ortodoxos et preguntes d'on han sortit", bromeja, i ho atribueix als efecte de l'entorn.Cruyffista abans que barcelonistaL'estructura de la passió futbolística, com la d'algunes ideologies, té semblances amb la litúrgia, segons Pàmies. Quan el futbol crea codis, assegura, la inspiració és la religió i les ideologies i n'agafa els colors, les banderes, la simbologia militar de l'enfrontament i, fins i tot, el santoral, amb jerarquia de mites. D'entre els mites, i coincidint amb la seva mort, Pàmies dedica més d'un capítol del llibre a Johan Cruyff, un fet amb el qual "no és sospitós de res", ja que abans que barcelonista va ser Cruyffista. Preguntat sobre els actes de comiat de l'exjugador i exentrenador del Barça, Sergi Pàmies reconeix que han estat excessius, però en "l'exacta dimensió" en què ho era Cruyff. Per tant, ho entén com un acte "de coherència". "La consternació per la seva mort només podia ser excessiva", ha declarat a l'ACN.Vinculació amb el procés sobiranista Preguntat per la conveniència de vincular el procés sobiranista amb el Barça, Pàmies esgrimeix que ell no hauria propiciat una identificació "tan evident". Amb tot, afirma que malgrat no ser independentista, no s'ha sentit agredit. "No em molesta si no margina ni divideix internament. És un dels camins", assevera. Així, creu que el Barça és "tan potent" que provoca que fins i tot això esdevingui "secundari".

Enviar