L'Ajuntament de Barcelona amenaça amb sancions les companyies que tallin el servei a famílies en risc d'exclusió
Colau demana "coresponsabilitat" a les empreses subministradores i avisa que si no es pot arribar a convenis "a les bones, haurà de ser per la llei"
ACN Barcelona.-L'Ajuntament de Barcelona vol sancionar les companyies subministradores que tallin els serveis bàsics a les famílies en risc d'exclusió. El consistori ha encarregat els informes jurídics per tramitar les sancions sobretot en els casos en què les companyies incompleixin el principi de precaució establert en la Llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, aprovada el juliol passat. La llei obliga les companyies a assegurar-se que, quan hagin de fer un tall, la família no es trobi en risc d'exclusió residencial. L'alcaldessa Ada Colau ha demanat "coresponsabilitat" a les companyies per arribar a convenis i ha reblat: "Si no és a les bones, haurà de ser per la llei". Colau ha lamentat que les empreses de serveis no donin dades oficials dels talls de subministrament, però ha apuntat que entre un 7 i un 10% de les llars de la ciutat estan en risc de pobresa energètica.
L'Ajuntament ha mantingut trobades en els darrers mesos amb Endesa i Gas Natural, majoritàries en electricitat i gas a Barcelona, i amb Agbar, per avançar en convenis de coresponsabilitat davant la pobresa energètica. La Llei 24\/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, demana a les administracions que desenvolupin amb les companyies de subministrament els convenis necessaris per garantir que concedeixin ajuts a fons perdut a les famílies en risc d'exclusió residencial i els apliquin descomptes "molt notables" en el cost dels consums mínims. El consistori ha traslladat a les companyies durant aquest temps propostes pal·liatives, com ajudes econòmiques o millores de l'eficiència energètica, i mesures preventives, com potenciar la informació als usuaris per reduir la factura; facilitar els tràmits i el contacte directe i la contribució de les companyies als fons per a rehabilitacions d'edificis i habitatges. Segons ha denunciat l'Ajuntament de Barcelona, ni Endesa ni Gas Natural han acceptat fins ara acordar mesures de coresponsabilitat econòmica que vagin més enllà de la pràctica vigent del bo social i han rebutjat revisar a fons els protocols vigents, que carreguen al consistori la despesa en forma d'ajuts econòmics per evitar els talls de subministrament. Segons la llei actual, l'obligació d'evitar aquests talls és de les empreses subministradores, que s'exposen a sancions d'entre 10.000 i 100.000 euros si incompleixen la llei i fins i tot, en casos greus o molt greus, a la impossibilitat de contractar amb l'administració. Colau retreu a les companyies que facin "la llei del mínim esforç" davant la pobresa energèticaEn la roda de premsa aquest dimecres per explicar les mesures per combatre la pobresa energètica, Colau ha lamentat que no han rebut "respostes concretes" de les companyies per avançar en els protocols i els ha retret que compleixin "la llei del mínim esforç". L'alcaldessa ha avisat que "si no hi ha un canvi d'actitud en els propers dies" per part de les companyies començaran els procediments per sancionar. "En qualsevol cas que l'Ajuntament tingui coneixement duna família vulnerable que no disposi del preceptiu informe d'exclusió i es produeixi aquest tall, s'iniciarà un expedient sancionador", ha advertit l'alcaldessa, acompanyada per la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, i la de Drets Socials, Laia Ortiz. Colau també ha assegurat que les companyies els han reconegut aquests talls de serveis però ha denunciat que no en donin dades oficials. L'alcaldessa insta la Generalitat a desplegar la reglamentació que faciliti les sancionsColau ha instat la Generalitat a treballar de forma conjunta tant a l'hora de negociar amb les companyies com per desplegar "de la forma més àgil i precisa la reglamentació que permet aplicar el règim sancionador de la llei". Concretament, l'Ajuntament reclama a la Generalitat que modifiqui les disposicions legals vigents per adaptar-les a la Llei 24\/2015 i també demana la reglamentació de la Llei 22\/2010 de Codi de Consum per donar "major claredat" al règim sancionador. L'alcaldessa de Barcelona ha subratllat que "hi ha petits municipis que ho tenen molt més difícil" i s'ha ofert a la Generalitat i a la resta d'administracions per cooperar amb les entitats promotores de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van fer possible la Llei 24\/2015 i per coordinar esforços que en garanteixin el compliment. 993 persones ateses en els punts d'atenció a la pobresa energètica de quatre districtes A banda de les negociacions amb les companyies, el govern municipal va incrementar els ajuts econòmics en pobresa energètica fins als 778.000 euros durant el 2015, un 22% més que l'any anterior, per arribar a 5.062 famílies, un 24% més. També va obrir a l'octubre quatre punts d'atenció a la pobresa energètica (PAPE's) als districtes més afectats -Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i al barri de la Marina del Prat Vermell- com una prova pilot coincidint amb l'hivern. L'Ajuntament vol generalitzar a tots els districtes de la ciutat l'experiència d'aquesta xarxa d'oficines i millorar-ne l'eficàcia i el coneixement social i ampliar-ne el període d'actuació.Fins al dia 31 de març s'havien atès en aquests punts d'atenció un total de 993 persones i s'havien gestionat 412 Informes de Risc d'Exclusió Residencial (IRER) per evitar talls de subministrament. El 52,3% dels usuaris assessorats van ser a Nou Barris; el 23,8% a Sant Martí; el 14% a Sant Andreu i el 9,8% a la Marina. Les oficines també han realitzat 540 assessoraments individuals i 118 intervencions a domicili. L'Ajuntament de Barcelona va engegar el febrer d'aquest any el Pla d'Ocupació contra la pobresa energètica en el marc del programa Làbora, concertat amb Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS). El pla dóna formació i ocupació a cent persones aturades en risc d'exclusió social i vol assessorar fins a 5.000 llars de persones vulnerables. A finals de març, s'havien assessorat 400 famílies. El consistori també preveu la convocatòria de nous ajuts a la rehabilitació, amb un pressupost inicial de 6,7 milions d'euros (MEUR) el 2016. Per primera vegada es plantegen ajudes per rehabilitar l'interior dels habitatges i s'ofereixen en funció de la renda. Es poden arribar a concedir fins al 100% de l'ajuda a famílies amb molt pocs ingressos. L'executiu d'Ada Colau aposta per "la sobirania energètica i l'autoconsum" i vol afavorir les rehabilitacions que facin possible la generació amb fonts renovables de tota l'energia necessària per viure en una casa, ha destacat Sanz.






