El TSJC rebutja incorporar a la causa del 9-N l'informe dels fiscals catalans contra la querella

Les defenses de Mas i Rigau van demanar l'informe posteriorment desautoritzat per la Junta de Fiscals de l'Estat i el magistrat instructor creu que no és una prova pertinent

ACN Barcelona.-El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que instrueix la causa del 9-N ha desestimat la incorporació en el procés judicial de l'acta de la reunió de la Junta de Fiscals de la Fiscalia Superior de Catalunya que es va posicionar en contra de presentar una querella contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau. Aquesta decisió va ser revocada posteriorment per la Junta de Fiscals de la Fiscalia General de l'Estat, que va decidir per unanimitat la presentació de la querella. Segons el magistrat, aquest document, que inicialment va acceptar incorporar, no aportaria cap prova pertinent, ja que, com va al·legar el ministeri públic, és una "deliberació interna de caràcter no definitiu" i no incorpora elements fàctics sobre el cas.

En una interlocutòria del 31 de març, el magistrat Joan Manel Abril rectifica la seva decisió del 23 de febrer de demanar a la fiscalia que aportés a la causa l'informe i l'acta de les reunions de la junta de fiscals catalans del 14 i el 17 de novembre del 2014, pocs dies després del 9-N, on es va acordar no presentar la querella perquè no es veien prou elements per acusar d'un delicte de desobediència. La decisió dels fiscals catalans va ser esmenada totalment dies després pels màxims dirigents de la fiscalia estatal, i finalment es va presentar la querella.La petició del magistrat del TSJC va ser recorreguda per la pròpia fiscalia i per l'acusació popular de Manos Limpias, i va rebre el suport dels advocats de Mas i Rigau. El magistrat accepta les al·legacions de la fiscalia, accepta el seu recurs i ja no sol·licita la incorporació de la documentació. Aquesta decisió pot ser recorreguda davant de la Sala d'Apel·lacions del TSJC.En el seu recurs, la fiscalia assegurava que el document sol·licitat és un "treball preparatori de la intervenció processal que va culminar amb la querella" i, per tant "no reuneix la condició de prova documental ni pel contingut ni per la finalitat, de manera que no pot ser ni prova ni pertinent ni útil". Per als fiscals, l'informe és la "plasmació reglamentària d'un acte de deliberació interna de caràcter no definitiu", "preliminar i provisional", un "document doctrinal i jurídic que no incorpora dades o elements fàctics que puguin ser entesos com a font de prova per cap de les parts al procés". "No pot ser objecte de la instrucció l'esbrinament del procés intern de formació de la voluntat de la fiscalia", assegura.Per tot això, el magistrat considera que no es pot acceptar com a prova, ja que el ministeri públic sempre treballa sota els principis d'"unitat d'actuació i dependència jeràrquica". Com que la reunió dels fiscals de l'estat va esmenar la decisió dels fiscals catalans, el magistrat considera que l'informe inicial era "intern, no definitiu i no revelador de la voluntat final i única" del ministeri públic.

Enviar