Compromís impulsarà el reconeixement institucional de Guillem Agulló a les Corts Valencianes

El grup parlamentari anuncia iniciatives per donar suport a mesures contra l’odi i la violència racista, xenòfoba i LGTBòfoba.

ACN València .-El síndic de Compromís en les Corts Valencianes, Fran Ferri, ha anunciat aquest dilluns que el seu grup impulsarà el reconeixement institucional de Guillem Agulló, assassinat per un grup d’ultradreta l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars) quan tenia 18 anys, ara fa 23 anys. A través d’una nota de premsa, Ferri ha indicat que Compromís vol que les Corts Valencianes es posicionin clarament “al costat de la memòria, la justícia i la lluita contra l’odi. Que aquests principis siguin els protagonistes d’una nova etapa política on canviem l’oblit i la impunitat per la reparació”. Ferri ha afegit que els valencians i valencianes han de tenir “memòria per a que mai més cap persona sigui assassinada, agredida o amenaçada per les seues idees”. L’assassí confés d’Agulló, el militant neonazi Pedro Cuevas, va complir únicament 4 anys de presó.

Compromís ha anunciat iniciatives conjuntes amb la resta de grups perquè Les Corts reconeguin institucionalment Guillem Agulló i donar suport a mesures per a lluitar contra l’odi i la violència racista, xenòfoba i LGTBòfoba “El millor homenatge a Guillem és construir una societat més justa i solidària, on l’odi a la diferència no tingui cabuda”, ha conclòs Fran Ferri. Aquest dilluns fa 18 anys que un grup de joves d'ultradreta va assassinar a Montanejos (Alt Millars) el militant independentista de Maulets, Guillem Agulló. Des d'ençà, han estat innombrables els actes d'homenatge al jove de Burjassot (Horta Nord), convertit en símbol de la lluita antifeixista. El judici contra l'assassí confés d'Agulló, Pedro Cuevas, es va celebrar a Castelló de la Plana l'any 1995 i va estar envoltat de polèmica. L'acusació popular de Maulets es va acabar retirant en no estar d'acord amb el procediment mentre que el jutge va condemnar Pedro Cuevas a 16 anys de presó dels quals només en va complir quatre. La resta del grup va ser absolt per manca de proves, sense que el jutge hi veiés motivacions polítiques en cap dels cassos.

Enviar