Andreu Martín: "Estic molt content que quan passo revista a la meva vida el resultat sigui un llibre d'humor"

El seu nou llibre 'De moment, tot va bé' va guanyar el XV Premi Gaziel de Biografies i Memòries

ACN Barcelona.-L'escriptor Andreu Martín va guanyar el XV Premi Gaziel de Biografies i Memòries amb l'obra 'De moment, tot va bé'. Una obra en la qual l'autor rememora la seva vida personal i professional al mateix temps que ofereix un retrat de la ciutat de Barcelona. "Estic molt content que quan passo revista a la meva vida el resultat sigui un llibre d'humor amb el que un pot riure molt", ha afirmat Martín en una entrevista a l'ACN, qui ha afegit que potser també hi ha una dosi de melancolia. L'autor ha reconegut que 'De moment, tot va bé' és una obra molt arriscada: "És un risc quan la teva matèria prima és la realitat i prens el compromís de mantenir-te fidel a aquesta".

Martín ha indicat que quan un s'enfronta a la realitat com en el seu nou llibre "no valen plantejaments, nusos i desenllaços, ni inspiracions sobtades ni tampoc capricis. Si vols fer unes memòries que valguin, has de ser fidel a les coses que van passar". Així mateix, ha dit que a la vegada reflexiona "sobre la relació que hi ha entre la realitat i la ficció i perquè serveix la ficció i com d'efímera és la realitat". Martín ha assenyalat que "una vida dóna per moltes històries, anècdotes i amistats. La meva biografia és composa d'això". Ha admès que no ha pogut deixar de banda aquells moments durs, però sí aquells que no li ha "donat la gana explicar. M'he quedat amb una galeria de personatges, amics meus, no molt famosos, però molt entranyables", ha afegit. Martín ha celebrat que el resultat del llibre hagi estat una obra d'humor. De fet, el mateix títol fa referència al seu acudit preferit. Tot i això, hi ha espai per la nostàlgia. Ha indicat que als primers capítols parla molt de la Barcelona antiga que li transmetia el seu pare i creu que segurament ha tingut "algun rampell de nostàlgia" a l'explicar com eren abans les coses quan per exemple hi havia el Bar Boston que va desaparèixer. Ha recordat quan va escriure 'Cabaret Pompeya' i va reconstruir la vida de la generació anterior a la seva, la dels seus pares. "Allò va ser una vida terrible, una vida d'aventures en el pitjor sentit de la paraula", mentre "jo m'he trobat amb una vida tranquil·la". Per això, ha explicat que no es pot queixar i ha assegurat que no té dret a fer-ho. L'escriptor ha explicat que la idea d'escriure aquest llibre va sorgir d'aquell 'Cabaret Pompeya', on es va centrar molt en la vida del seu pare i va prendre consciència de la diferència de la seva vida amb la d'ell. També s'hi suma, ha dit, que va llegir unes memòries que eren una "porqueria" i el van animar a escriure les seves. Així mateix, ha manifestat que és un homenatge a la generació dels seus pares perquè "si a 'Cabaret Pompeya' parlava de com havien patit", a la seva biografia parla del resultat d'allò que ells van fer. Una cultura "desconeguda" "El que descriu el meu llibre és una cultura desconeguda. Molt sovint parlem de cultura com si n'hi hagués una i aquest llibre demostra que hi ha un món cultural que no té res a veure amb l'oficial", ha declarat. En aquest sentit, ha destacat que el món del còmic, el de la novel·la policíaca i juvenil i el món dels guionistes de televisió formen part de "mons desconeguts que estan al marge de la cultura. Els que dominen aquests termes són denominats 'frikis'", ha bromejat. En aquest sentit, ha recalcat que "saber del món de la cultura oficial és tan essencial perquè et considerin culte, que queda poc espai per conèixer aquestes coses". Premi GazielPer altra banda, ha remarcat la importància i l'impuls que li ha donat al llibre l'haver guanyat el XV Premi Gaziel. "Si no me l'haguessin donat potser la memòria hauria estat un temps més al calaix", ha apuntat. El jurat, format pel director de 'La Vanguardia' Màrius Carol, l'editor Manel Martos, els historiadors Borja de Riquer i Josep Maria Muñoz i el periodista i escriptor Sergio Vila-Sanjuan, va decidir atorgar el guardó per unanimitat "a un text que ofereix una gran quantitat d'informació sobre la història de la cultura popular a Espanya així com de la Barcelona efervescent dels anys 20 fins avui".Trajectòria Andreu Martín (Barcelona, 1949) publica novel·les des de 1979 i ha guanyat nombrosos premis literaris com el Círculo del Crimen 1980 per 'Prótesis' (que va inspirar la pel·lícula de Vicente Aranda Fanny Pelopaja), el Premi Nacional de Narrativa de 1989 per 'No demanis llobarro fora de temporada' -amb Jaume Ribera-, on va néixer el popular personatge Flanagan, el Deutsche Krimi Preis International (a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya el 1992), La Sonrisa Vertical per 'Espera ponte así', tres vegades el Hammet de la Associació Internacional d'Escriptors Policíacs per 'Barcelona Connection' (1989), 'L'home que tenia raor' (1993) i 'Bellíssimes Persones' (2000), el Premio de Novela Ateneo de Sevilla 2000 per 'Bellíssimes persones', el Sant Joan Unimm per 'Cabaret Pompeya' (2011) i el VI Premi Pepe Carvalho de novel·la negra, per tota la seva carrera, entre d'altres. També va guanyar el V Premi Crims de tinta amb 'Societat Negra'. Martín és professor a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i acaba de publicar 'Com escric', un manual molt personal per a aspirants a escriptors. 'La violència justa', publicada aquest mateix mes de gener, és la seva darrera novel·la.

Enviar