El Síndic recorda al Parlament que les pistoles elèctriques no s'haurien d'utilitzar contra alienats mentals

Rafael Ribó diu que Catalunya té un "desgavell" en seguretat perquè falta coordinació policial i una legislació que ordeni les competències

ACN Barcelona.-El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat aquest dimecres al Parlament que les pistoles elèctriques no s'haurien d'utilitzar contra persones que estiguin amb una alienació mental, encara que fos transitòria, perquè els podrien causar danys importants, o fins i tot la mort, i seria injust per a una persona que en un moment determinat no comprèn una ordre policial. Ribó ha explicat al Grup de Treball sobre l'ús policial de pistoles elèctriques que no hi ha informes concloents sobre les conseqüències per a la salut d'aquestes armes, però ha alertat que sí que hi ha evidències que no s'haurien d'utilitzar contra persones vulnerables com infants, ancians, embarassades, malalts del cor o drogades, a més dels que pateixen alguna afecció mental greu. En cas de dubte sobre alguna d'aquestes circumstàncies, se n'hauria de descartar l'ús.

Es dóna la circumstància que aquestes pistoles s'han usat a Catalunya en més d'una ocasió contra persones alienades mentalment i és un dels exemples que els sindicats policials posen per justificar la seva compra i regulació.En la seva compareixença, la primera del grup de treball, el Síndic ha explicat l'informe que ja va presentar públicament fa unes setmanes i n'ha reiterat les conclusions. Així, aquestes armes tampoc s'haurien d'usar per obligar a complir ordres policials, durant les detencions o en manifestacions, excepte si hi ha un risc elevat i immediat per a la vida d'alguna persona.Ribó ha subratllat la posició del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa (CPT), que mostra preocupació per l'ús abusiu que es pugui fer de les pistoles elèctriques. Tem que, pel fet que no són armes letals, es premi el gallet amb més facilitat que amb les pistoles tradicionals. Per aquest motiu, ha elaborat uns estàndards adreçats als estats membres del Consell d'Europa.El Síndic ha alertat que el Govern català desconeix el nombre de policies locals que disposen i fan ús de les pistoles elèctriques i tampoc no ha pres cap mesura per garantir-ne el control des d'una perspectiva de drets humans. Ha estat el Síndic, en el marc d'aquest informe, qui ha recopilat les dades i n'ha extret una relació actualitzada.Segons aquestes dades, del total de 213 cossos de policia local d'arreu de Catalunya, 31 disposen, com a dotació oficial, d'una pistola elèctrica o més. D'aquests, només 21 en tenen en servei, i n'hi ha sis més en perspectiva. En total, hi ha 54 pistoles, que només cinc policies locals han utilitzat en una o dues ocasions. Sorprèn que municipis petits, amb una població inferior als 20.000 habitants (en alguns casos, força menys), siguin precisament els que disposen de tres i quatre pistoles. Aquest seria el cas de municipis del Maresme i el Vallès Oriental com Dosrius, Vilanova del Vallès, Llinars del Vallès, Sant Pol de Mar, Sant Antoni de Vilamajor i Caldes d'Estrac.Els protocols d'actuació dels quals disposen les policies locals (22) són pràcticament idèntics i el seu contingut coincideix amb el temari de la formació que han rebut per part de l'empresa Taser. Les tàser s'han utilitzat a Catalunya un total de vuit vegades per part de cinc policies. En cap cas, els cossos han relatat una "conseqüència greu" d'aquest ús, ha afirmat Ribó, tot i que ha apuntat que en "la majoria de les poques vegades" que s'han fet servir ha estat precisament en tipologies que el Consell d'Europa desaconsella fer-ho.El Síndic considera que en cas que el Parlament avalés l'ús d'aquestes armes la Policia de la Generalitat i les policies locals s'haurien de dotar d’una regulació amb unes directrius comunes, d'acord amb les recomanacions formulades per organismes internacionals.Així, caldria que els criteris per a la utilització d'aquest tipus d'armes s'establissin per llei i que se'n controlés l'ús mitjançant un protocol comú per a tots els cossos policials. L'ús i el protocol definit s'han de supeditar als principis de necessitat, oportunitat i proporcionalitat, segons els quals només s'han d'emprar en situacions extremes i ben definides, quan hi hagi una amenaça real i imminent per a la integritat física o la vida de les persones. A més, s'hauria d'oferir atenció mèdica a la persona afectada i establir un control electrònic, amb xip de memòria i càmera de vídeo, sobre l'ús d'aquestes armes per supervisar l'actuació policial posteriorment.L'informe insta que només utilitzin les tàser agents de policia "degudament formats", amb "capacitació adequada" i "seleccionats entre persones resistents a l'estrès i amb facultats de discerniment". A més, recomana que el Govern, a través de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, revisi i actualitzi la formació de tots els agents policials per assegurar el manteniment de les competències que els habiliten per utilitzar aquestes armes. Les pistoles elèctriques són armes paralitzants que descarreguen electricitat sobre la persona per immobilitzar-la momentàniament. En molts casos, les descàrregues fan que la persona caigui a terra. L'informe del Síndic recull que des de l'any 2000 s'està generalitzant l'ús d'aquests dispositius entre els cossos policials de molts països i, tot i que se les cataloga com a armes no letals, s'ha documentat la mort de desenes persones als Estats Units i al Canadà després d'haver-ne rebut les descàrregues. Tot i això, els informes no són concloents, però ha admès que han estat elaborats amb la participació dels fabricants de les armes.Ribó creu que no s'haurien d'adquirir noves pistoles ni utilitzar-les fins que el Parlament hagi tret unes conclusions del debat, però, a més, opina que aquest debat s'hauria de circumscriure a un debat més general sobre la seguretat pública. Ha recordat que arran del desallotjament dels 'indignats' de la plaça Catalunya es va dir que es faria el debat parlamentari, però no s'ha fet.Així, creu que a Catalunya i a l'estat espanyol hi ha un "petit desgavell" en matèria de seguretat pública, per manca d'una legislació que ordeni clarament les competències de cada administració i una superposició de cossos policials amb una "coordinació molt primària" entre ells. Així, per exemple, creu que a Catalunya hi ha massa agents de la policia espanyola, i ha recordat que l'estat té un dels índexs de criminalitat més baixos d'Europa però una de les taxes d'internament en presó més alts.

Enviar