La nova llei de territori recull mesures per incentivar les necessitats singulars dels micropobles

L'accessibilitat viària, els serveis, les telecomunicacions i el petit comerç són aspectes que potenciaran els municipis de menys de 500 habitants

ACN Barcelona.-El Departament de Territori i Sostenibilitat prepara una sèrie de mesures destinades a incentivar les necessitats singulars dels micropobles de Catalunya. Aquestes mesures formen part dels objectius de la nova llei de territori que està elaborant el Departament. El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, ha subratllat en declaracions a l'ACN que aquesta nova llei suposarà el "reconeixement" de les necessitats territorials i urbanístiques d'un total de 332 petits municipis, de menys de 500 habitants, que en global representen l'1,1% de la població (82.000 habitants) i el 35% de la superfície del territori català (111.000 metres quadrats). Serra ha detallat algunes de les millores que preveuen per aquests micropobles com són la millora de l'accessibilitat viària, els serveis i les telecomunicacions i la implantació del petit comerç i la petita indústria al voltant de l'activitat agrària i ramadera.

El paper dels anomenats micropobles. Aquesta és una de les parts que té en compte el Govern alhora de desenvolupar la nova llei de territori. En l'actualitat, el Departament de Territori i Sostenibilitat està portant a terme diferents accions per cobrir les necessitats i la gestió del futur d'aquests petits municipis. Per exemple, la creació d'una Direcció General de Polítiques de Muntanya és una d'aquestes accions que s'ha portat a terme durant les darreres setmanes, amb l'objectiu de gestionar un territori en el qual hi ha inclòs una part molt important d'aquests micropobles. Només a la comarca del Pallars Jussà hi ha 144 nuclis que formen part de 14 municipis i estan considerats com micropobles. Serra ha explicat que la seva realitat o problemàtica és sobretot el dèficit de l'accessibilitat i aquest és un dels aspectes que Serra ha qualificat de "molt important" i que se'n fa càrrec la Direcció General de Polítiques de Muntanya. Un altra novetat que preveu el Departament és el "reconeixement" de la realitat d'aquests nuclis a través de la legislació urbanística. En aquest sentit, Serra ha apuntat que la llei d'urbanisme vigent dóna un tractament "molt homogeni" a tot el territori català i no té en compte "les necessitats singulars" dels petits pobles , que són molt diferent a les d'altres municipis amb una altra grandària, segons ha assenyalat el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme.En definitiva, Serra ha destacat que la nova llei de territori vol potenciar la realitat dels petits pobles tenint en compte les seves "necessitats singulars", la gestió dels seus recursos, l'optimització d'equipaments que sovint són compartits, la millora de l'accessibilitat viària, el foment de l'activitat econòmica a través del teletreball, la implantació del petit comerç i la petita indústria al voltant de l'activitat agrària i ramadera i una sèrie de requeriments urbanístics. Serra ha puntualitzat que quan la normativa actual fixa, per exemple, un percentatge reservat a l'habitatge protegit, "no pot ser que aquest percentatge sigui exactament el mateix en un municipi de l'àrea metropolitana de Barcelona que en qualsevol municipi de petita grandària del Pirineu". "Això és un aspecte que s'ha de tenir molt present en aquesta nova llei que estem elaborant", ha afirmat.El director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme ha reiterat que es necessiten bones comunicacions i telecomunicacions i tenir coberta la prestació de serveis necessaris per poder desplegar aquests usos als municipis de menys de mig miler d'habitants i incrementar la seva població, que, segons ha dit, "ha d'ajudar a reactivar aquests tipus de teixits urbans". Serra ha recordat que en el darrer trimestre d'aquest 2016 es preveu que finalitzi la redacció de la nova llei de territori i s'iniciï la seva tramitació parlamentària perquè el 2017 l'aplicació de la normativa ja pugui ser una realitat.Alguns d'aquests temes s'expliquen i es debaten en el marc d'una jornada que se celebra aquest divendres a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) sobre 'Els Micropobles: paisatge, urbanisme i identitat territorial', que organitza l'Observatori del Paisatge de Catalunya i on hi col·labora l'Associació de Micropobles de Catalunya. Concretament, es tracten les problemàtiques territorials, urbanístiques i de gestió del paisatge dels micropobles, el paper del paisatge en el desenvolupament local, la transició energètica, les estratègies de repoblament a través d'activitats artístiques i de creació o qüestions com la influència recíproca entre les persones i l'entorn.332 micropobles catalansEls micropobles són aquells municipis que tenen menys de 500 habitants. Actualment a Catalunya hi ha 332 pobles que s’inclouen dins d’aquest àmbit que suposen el 35% dels 947 municipis de tot Catalunya. Segons les dades aportades pel Departament de Territori i Sostenibilitat, la superfície mitjana dels municipis catalans és de 34 quilòmetres quadrats. És per això que, a nivell administratiu, es diu que Catalunya és un territori amb municipis de petita grandària territorial. Només cal comparar-ho amb Dinamarca on els 98 municipis – coneguts com a ‘kommuner’- ocupen uns 440 quilòmetres quadrats de mitjana. Catalunya és un dels territoris de la Unió Europea on la superfície mitjana dels municipis és més baixa, en concret, ocupa la novena posició. Tot i que els micropobles només suposen un 1,1% del total de la població de tot Catalunya (82.257 habitants) sí que gestionen més d’un terç de la superfície territorial, el 35%. Majoritàriament es troben en zones de muntanya, fora dels espais del litoral i prelitoral. Cal diferenciar dos tipus de micropobles, els rurals o els integrats en àrees urbanes àmplies. Tot i les diferències de localització, tots ells comparteixen unes mancances clares: per la seva idiosincràsia no disposen de recursos econòmics suficients, s’estan despoblant i tenen veritables dificultats en l’àmbit de gestió i serveis. Enmig d’aquesta situació, aquest divendres el petit poble de Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l’Estany, ha acollit una de les jornades que des de fa 11 anys porta a terme l’Observatori del Paisatge i que en aquesta ocasió ha posat el focus en les potencialitats del paisatge i l’entorn natural que tenen aquests petits municipis. L’objectiu de la trobada, que s’allargarà fins ben entrada la tarda, és reivindicar el pes dels micropobles, les seves singularitats i reclamar que les administracions els tinguin més en compte a l’hora d’elaborar noves normatives, plantejaments urbanístics o territorials. “Tenim poca població però la resta de la ciutadania gaudeix dels territoris que gestionem i, per diversos motius, sempre quedem al marge quan es tracten canvis territorials i no es té en compte que tots els municipis i pobles no són iguals”, ha destacat la directora de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Maria Carme Feixa, una entitat que aglutina més d’un centenar dels 332 micropobles catalans. “Amb poquet som capaços de fer molt, volem mostrar el nostre orgull, reivindicar-nos i criticar que les normatives que moltes vegades se’ns apliquen estan dissenyades des d’un despatx”, ha afegit la directora. En aquest sentit, el director de l’Observatori del Paisatge, Joan Nogué, ha detallat que més enllà de les deficiències, la trobada d’aquest divendres vol posar sobre la taula les potencialitats d’aquestes viles i ser font una font d’esperança. “Les problemàtiques no es poden amagar però també volem mostrar que hi ha solucions imaginatives per fer front a les dificultats com pot ser la manca de finançament mitjançant la mancomunació de serveis o potenciar el desenvolupament local”, ha explicat Nogué. Sistemes i eines que poden passar per aprofitar les petites dimensions de les viles per potenciar les energies renovables. “Vivim dels impostos”L’alcalde de Sant Miquel de Campmajor, Josep Fort ho té clar: “Les administracions s’han de donar compte que els pobles petits també existim i que no tenim els mateixos problemes que altres municipis més grans”. En concret, aquesta vila situada en una vall, no té nucli urbà i compta amb 57 cases i masies habitades permanentment i que estan disseminades per tot el territori municipal. A aquestes cal sumar una trentena de cases més que són segones residències i una munió d’antigues masies en runes escampades per les zones muntanyoses. L’escola del poble dóna servei a sis alumnes. Ara fa 200 anys, a la Vall de Sant Miquel hi vivien uns 1.000 habitants, actualment només hi ha 190 persones censades. “Abans la gent vivia de la pagesia, la ramaderia i l’agricultura, ara han d’anar a treballar fora i això s’ha convertit gairebé en un poble dormitori i de vacances. Això és un dels problemes greus que tenim”, lamenta el batlle. Tal i com assegura, actualment la vila viu “exclusivament dels impostos”, de l’IBI i del que reben com ajudes per part de l’Estat i la Diputació de Girona. “No tenim ingressos, no tenim polígons industrials perquè no hem apostat per aquest camí, si les Diputacions que ens ajuden molt fallen, doncs ja podem dir adéu-siau als pobles petits”, ha assegurat. En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que tots els micropobles catalans tenen les seves dificultats i necessitats. “Aquí, la gent ve a gaudir de la natura i el silenci però han de veure que els que vivim a Sant Miquel de Campmajor cada dia olorem els purins i tenim que patir les conseqüències de ser un poble petit”, ha assenyalat Fort. Per això, reclamen més ajuda i atenció per part de les administracions. Una crida que ha recollit el delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Eudald Casadesús. “El Govern ajuda tant com pot els micropobles i ara mateix s’ha creat una direcció general pensada per pobles del Pirineu i de muntanya que pot servir per encabir-hi molts dels micropobles que hi ha al conjunt de Catalunya”, ha assegurat. En aquest sentit, Casadesús, ha explicat que el Govern continuarà fent tot el possible per respondre a les seves necessitats i perquè puguin continuar prestant serveis perquè la gent que hi habita puguin “viure i produir” en un entorn de qualitat. A més, ha afegit que s’està avançant ràpidament en la nova llei d’ordenació i d’urbanisme perquè tingui més en compte les especificitats de cada municipi. Al mateix temps, des del Departament de Territori s’han marcat com a repte de cara als pròxims anys de legislatura que els municipis petits puguin ser viables, acollir activitat, oferir habitatge d’acord amb les seves necessitats internes, mantenint el seu caràcter i identitat.La jornada d’aquest divendres a Sant Miquel de Campmajor ha comptat amb uns 150 inscrits, veïns, alcaldes i regidors de micropobles com l’Estany, Argelaguer, Mieres, Vilella Alta o Vilella Baixa.

Enviar