L'ANC debat el full de ruta i la reforma dels estatuts i enfila la mobilització de la Diada

L'entitat discutirà en assemblea la llista unitària i la celebració d'un referèndum acordat, i plantejarà que el vot de les bases esculli directament la presidència del secretariat

ACN Barcelona.-L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebrarà aquest diumenge a Manresa la seva quarta assemblea general ordinària (AGO). Uns 3.000 membres de ple dret de l'entitat decidiran el full de ruta a seguir aquest any. Així, una trentena d'esmenes qüestionen l'esborrany de base, sobretot en l'apartat que es planteja promoure "una candidatura de la màxima unitat independentista" en cas que es repetissin les eleccions a l'Estat al juny. També hi ha matisos que acoten les condicions a l'hora d'acceptar un referèndum acordat. A més, es duran a votació esmenes per a la reforma dels estatuts i del règim intern, uns canvis que pivoten en si la presidència de l'entitat s'ha d'escollir amb el vot directe de les bases. Durant la jornada, que es durà a terme al Pavelló del Nou Congost, s'anunciarà també la mobilització per aquesta Diada que es podria descentralitzar en quatre actes al territori i un cinquè a Barcelona de "projecció internacional".

Jornada de debat intern de l'ANC aquest diumenge a Manresa. Uns 3.000 membres de ple dret s'han inscrit per exercir el seu dret a vot i decidir les línies mestres que han de guiar estratègicament l'Assemblea aquest any: des del full de ruta polític fins a canvis al reglament intern, passant per la proposta de mobilització de cara a l'Onze de Setembre. Discrepàncies pel referèndum acordat i la llista unitàriaLa ponència de full de ruta 2016-2017 aposta per reforçar i incrementar la majoria social de cara a la proclamació de la independència "al llarg" de l'any que ve, l'aprovació de les lleis de transitorietat jurídica i la convocatòria d'eleccions constituents i del referèndum. Amb l'objectiu de situar la independència com "l'eina més efectiva" per resoldre els problemes socials, econòmics i polítics dels catalans. El document de base també recull el debat constituent, que en quatre fases –participació ciutadana i institucional, i democràcia representativa i directa- ha de dissenyar una futura Constitució Catalana. L'ANC també posa sobre la taula una possible convocatòria electoral a l'Estat al juny. En aquest sentit, veuen "més necessari que mai incrementar la presència del catalanisme sobiranista a Madrid". Per això, el document de base creu que "caldrà promoure la formació d'una candidatura de la màxima unitat independentista que aconsegueixi un pes rellevant, encara que minoritari, al nou parlament espanyol, que permeti qüestionar sistemàticament les agressions de l'estat espanyol al procés democràtic del poble català". Ara bé, no tots els socis de l'entitat hi estan d'acord. De fet, el document d'esmenes en recull fins a vuit que proposen modificar o suprimir part d'aquest paràgraf. Hi ha propostes que consideren que no pertoca a l'Assemblea assumir un rol en aquest debat ni pressionar en cap sentit; una altra aposta per promoure "candidatures de màxima unitat independentista"; mentre que una altra no descarta que si no tira endavant la candidatura única també es fomenti la participació dels partits individualment amb programa comú per evitar "un nou enfrontament" entre formacions com CDC i ERC. O bé, impulsar "la unitat de les forces polítiques". Altres esmenes directament proposen que els partits no hi participin per "afavorir la desconnexió" amb l'Estat.El referèndum acordat amb l'Estat és un altre dels elements que evidencia diferències entre les bases de l'Assemblea. El document de la ponència proposa que si "a curt termini" arriba la proposta des de Madrid s'hauria d'acordar "en el benentès de no aturar el procés independentista". De fet, després de llistar un seguit de "condicions democràtiques", l'ANC es planteja que "en cap cas" la convocatòria d'un referèndum suposaria "cap renuncia en el procés i els terminis previstos". En aquest sentit, hi ha quatre esmenes que volen acotar la situació, per exemple, fixant en sis mesos el termini perquè l'Estat es comprometés a celebrar-lo o simplement suprimint la proposta.Els estatuts i el règim intern Sobre la taula també hi ha una proposta de reforma parcial dels estatuts i del règim intern de l'Assemblea. Un dels punts que més controvèrsia ha generat els darrers dies és sobre la fórmula per escollir la presidència. Es proposa que sigui el vot de les bases qui ho decideixi directament. Fins ara era el Secretariat entrant decidia els càrrecs orgànics més enllà del nombre de vots que obtingués una persona. Així, en les eleccions del 2015 la candidata més votada va ser Liz Castro, actual coordinadora d'Internacional, seguida de Rosa Alentorn, actual vicepresidenta, d'Agustí Alcoberro, i de Jordi Sànchez, que ostenta ara la presidència. Els darrers dies Castro i Sànchez han opinat diferent en articles i entrevistes a diversos mitjans de comunicació.Els canvis que es plantegen internament també podrien afectar el nombre de membres del Secretariat Nacional i quants haurien de ser d'elecció nacional i quants de representació territorial. Així com la durada dels mandats: es proposa que es pugui exercir el càrrec durant un termini de dos anys i que es pugui ser reelegit per un altre període d'igual durada –ara el reglament ha dut a diverses interpretacions.La DiadaL'ANC anunciarà aquest diumenge també l'acte que volen impulsar de cara a la Diada. Segons han publicat aquest dissabte els diaris 'ARA', 'El Punt Avui' i 'La Vanguardia', l'Onze de Setembre independentista es descentralitzaria amb quatre accions al territori de caràcter constituent i un cinquè acte a Barcelona de més envergadura i amb "projecció internacional".Tot plegat ho escoltarà qui va liderar l'Assemblea des de l'inici, l'actual presidenta del Parlament, Carme Forcadell. L'entitat ha confirmat també la presència Jordi Cuixart, president d'Òmnium, i de Neus Lloveras, que encapçala l'AMI. També hi haurà diputats de Junts pel Sí com Lluís Corominas, Jordi Turull, Lluís Llach, i Ferran Civit. En nom de la CUP , el diputat Albert Botran. S'hi sumaran representants de sindicats com UGT, Unió de Pageos, i USOC o de partits com Demòcrates i MES i de plataformes com Reincia, Constituïm o Súmate. D'altra banda, una trentena de personalitats han fet pública aquest dissabte una nota en què animen l'Assemblea a iniciar una campanya per proposar als socis i simpatitzants que en comptes de col·laborar comprant samarretes de l'entitat dediquin els diners a ajudar els més desafavorits. Noms com Empar Moliner, Toni Albà, Màrius Serra, Santi Vidal, Salvador Alsius, Juanjo Puigcorbé, Joan Manel Tresserras, Ada Parellada, Maria Mercè Roca o Jordi Marí signen un text que recomana destinar una part d'aquests diners a les ONG que ajuden els refugiats i una altra, a les persones amb dificultats econòmiques del país. "Demostrem amb fets de forma tangible, material i concreta, que lluitem sobretot per un país més just", conclouen.

Enviar