L'ANC aposta per "la unitat de les forces polítiques" i no per una candidatura unitària en cas de noves estatals

Les bases tomben el vot directe a la presidència, augmenten els membres del Secretariat a 77 i interpreten que els secretaris nacionals no poden exercir més de tres mandats

ACN Manresa.-L'assemblea general ordinària de l'ANC ha aprovat, finalment, "impulsar la unitat de les forces polítiques" en cas que es convoquin noves eleccions a l'Estat. L'objectiu, qüestionar "sistemàticament les agressions" de l'Estat al procés i facilitar la negociació de la independència. Així consta al nou full de ruta de l'ANC que ha de guiar l'entitat sobiranista el proper any, després que hagi prosperat una esmena que modifica, per tant, la proposta de inicial de la ponència. L'esborrany inicial parlava de promoure "la formació d'una candidatura de la màxima unitat independentista". No han prosperat, en canvi, cap de les esmenes que acotaven les condicions per acceptar un referèndum acordat amb l'Estat de manera que es manté que "caldrà acordar-lo en el benentès de no aturar el procés independentista". Durant l'AGO també s'ha aprovat la reforma dels estatuts i del règim intern. Finalment, s'ha descartat que les bases escullin per vot directe la presidència, i s'ha aprovat que s'elevi a 77 a el nombre de membres del Secretariat. L'ANC interpreta també que els secretaris nacionals no poden exercir més de tres mandats.

El coordinador de la comissió d'Incidència Política de l'ANC, Jordi Pairó, ha ressaltat que les modificacions del full de ruta inicial suposen que si arriben noves eleccions a l'Estat al juny, l'ANC "no entrarà al detall de candidatures". És així perquè després de gairebé sis hores d'AGO, els 2.200 inscrits amb dret a vot han optat perquè tirés endavant una de les esmenes a l'esborrany de full de ruta. Si bé al text inicial es defensava "promoure la formació d'una candidatura de la màxima unitat independentista" –una llista única-, el text final recull que en cas d'eleccions espanyoles "caldrà impulsar la unitat de les forces polítiques". Tot plegat, per "qüestionar sistemàticament les agressions de l'estat espanyol al procés democràtic del poble català i facilitar la negociació de la independència". De fet, la justificació que acompanya l'esmena, que va presentar la Territorial de Sitges, considera que l'ANC "no hauria de tornar a entrar al debat de si llista única sí o no; el que és important és la unitat d'acció política". Precisament perquè les bases s'han posicionat en aquest sentit, finalment l'ANC ha descartat altres esmenes, en concret set més, que acotaven el paper que hauria de desenvolupar l'entitat sobiranista en cas de noves eleccions a l'Estat. És a dir, les que proposaven donar simplement suport a les diferents candidatures independentistes que es poguessin presentar o la que instava els partits a no participar-hi. L'Assemblea no ha fet públics aquest diumenge el resultat de les votacions de les esmenes. Es publicaran al seu web.El referèndum acordat 'sí' però amb condicionsUn dels altres punts polèmics i amb més esmenes del full de ruta de l'ANC és el que feia referència a l'acceptació d'un referèndum acordat amb l'Estat sobre el futur polític de Catalunya. Si arriba l'oferta des de l'Estat " a curt termini", l'Assemblea és partidària d'acordar-lo "en el benentès de no aturar el procés independentista".Després del debat, les bases de l'entitat han optat per no fer prosperar cap de les quatre esmenes i per tant mantenir la proposta inicial de la ponència política. L'esborrany, i ara ja full de ruta definitiu, condiciona l'acceptació d'un referèndum a una convocatòria només a Catalunya, de caràcter vinculant, amb "condicions democràtiques", una pregunta clara, resposta binària i propaganda equitativa, a no alterar el cens de votants, i assegurar el vot exterior i la intervenció d'observadors internacionals. "En cap cas la proposta o aprovació de la convocatòria del referèndum per part de l'estat espanyol suposarà cap renuncia al procés i als terminis previstos". "Ens emmarca a treballar per guanyar el referèndum de la Constitució republicana", ha resolt Pairó. En total, ha prosperat deu de les trenta esmenes que van arribar vives al full de ruta. Una de les que ha tirat endavant insta el Secretariat Nacional a promoure "plans d'acció amb directrius clares i concises", de manera que permetin coordinar i garantir les accions les diverses Assembles Territorials d'acord amb el full de ruta. Que es mantingui "alta la mobilització social", no nomé sen clau independentista sinó de perfil també social, per donar una resposta popular activa i pacífica si es qüestionen les institucions i els valors democràtics és una altra de les demandes de les bases que s'inclouran al full de ruta de l'entitat sobiranista. La reforma dels estatuts i del règim internL'ANC també ha aprofitat l'assemblea ordinària per introduir reformes als estatuts i al règim intern. Han prosperat totes excepte quatre. Així a partir d'ara el Secretariat Nacional estarà format per 77 membres en comptes de 75: són dos càrrecs nous per representar el conjunt de les Assemblees Exteriors. No ha prosperat en canvi modificar els nombre de membres de cada regió ni eliminar la diferenciació entre els representants nacionals i els territorials.Un dels punts que més controvèrsia mediàtica ha generat els darrers dies és la fórmula per escollir el president del Secretariat. De fet, una de les esmenes proposava que les bases escollissin per vot directe qui ha de liderar la direcció de l'entitat sobiranista. Però no ha prosperat. De manera que l'elecció de la presidència es mantindrà com fins ara: el secretariat entrant decidirà qui ocupa cada càrrec. A més, s'ha aprovat que els membres del Secretariat Nacional exerceixin el càrrec durant dos anys –fins ara es presentaven per un any- i que puguin ser reelegits únicament per un període d'igual durada. És a dir, que capitalitzin com a màxim un mandat de quatre anys. A més, els socis de l'entitat han decidit interpretar el reglament que era vigent fins ara de manera que només es permeti exercir un càrrec fins a tres mandats. És a dir, els secretaris nacionals que hagin ostentat càrrec en dos mandats d'un any es podran tornarà a presentar a les eleccions del 14 de maig d'aquest any: serà el seu tercer mandat i ara tindrà una durada de dos anys.

Enviar