L’Hospitalet de l’Infant impulsa rutes i visites a les fortificacions de les línies defensives de la Guerra Civil

El punt neuràlgic serà el polvorí de Letícia, del qual el Consorci d’Aigües de Tarragona n’ha cedit el seu ús a l’Ajuntament

ACN Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.-L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) impulsa rutes i visites a l’extens sistema de fortificacions que conformen les diferents línies defensives republicanes de la Guerra Civil desplegades al Coll de Balaguer. El projecte, que s’ha batejat com a ‘Fortalesa invisible’, pretén difondre i preservar un patrimoni memorial que, sovint, és imperceptible a simple vista, així com oferir alternatives a l’oferta turística del municipi. Inicialment, només es mostrarà una selecció dels més de 350 punts inventariats. El punt neuràlgic de les visites serà el polvorí de Letícia del Pla de l’Albercoquer, que data del 1938. La instal·lació subterrània es troba en una finca del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), al tram de canonada alternativa al túnel del Coll de Balaguer. El CAT ha formalitzat aquest dilluns el conveni de cessió d’ús a l’Ajuntament d’aquest espai, que s’ha rehabilitat.

L’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant vol posar en valor els nombrosos vestigis de la Guerra Civil que es mantenen a la zona del Coll de Balaguer. Aquest dilluns, el Consorci d’Aigües de Tarragona ha cedit al consistori l’ús de part de la finca on està ubicat el polvorí de Letícia perquè s’hi realitzin actuacions socioculturals amb l’objectiu de difondre i preservar el patrimoni històric i cultural del poble.Aquest polvorí, que mai no es va arribar a utilitzar com a tal, esdevindrà el punt central d’un projecte que pretén oferir visites a diferents elements de defensa construïts pels republicans: trinxeres, búnquers, nius de metralladors, bateries de costa, polvorins o refugis. Aquestes fortificacions s’han pogut recuperar gràcies a la tasca de l’historiador local Alfons Tejero i de voluntaris, que han col·laborat amb ell per identificar el patrimoni ocult. A partir d’aquest treball, el Grup de Recerca i Investigació d’Espais de la Guerra Civil (GRIEGC) va elaborar l’any passat, per encàrrec del consistori, un pla especial de protecció de les restes de la posició defensiva republicana al Coll de Balaguer. Sobre la base d’aquest estudi, l’empresa STOA ha redactat el Pla director d’interpretació, senyalització i gestió de les fortificacions de la Guerra Civil. El seu director, Jordi Padró, ha subratllat que les línies defensives, considerades tota “una obra d’enginyeria” van convertir la zona en un “paisatge de guerra”. El Coll de Balaguer va ser l’escenari de bombardejos aeris periòdics entre l’estiu del 1937 i el gener del 1938, tot i que no va acabar registrant una “batalla física” sobre el terreny. Ara, gairebé 80 anys més tard, es pretén elaborar una proposta d’itineraris, tant a nivell general, adreçat a tota mena de visitants i turistes, i d’altres de caràcter educatiu, centrats en visites escolars i de recerca.L’alcalde del municipi, Alfons Garcia, ha subratllat que el polvorí esdevé el punt de partida d’un projecte que vol convertir els escenaris de la Guerra Civil en un atractiu turístic més del municipi, que vagi més enllà del “sol i platja”. Les primeres visites es podrien concretar abans de l’estiu. Al seu torn, el president del CAT, Antoni Huber, que ha lliurat simbòlicament a l’alcalde les claus del polvorí, ha posat en valor l’aportació turística i pedagògica del projecte. El polvorí de Letícia se situa a una finca que el CAT va adquirir per realitzar les obres de construcció d’una variant alternativa a la conducció principal del túnel del Coll de Balaguer. El projecte ha suposat la construcció d’un dipòsit regulador ubicat a la finca i les conduccions del bypass per permetre continuar garantint el subministrament d’aigua en cas de reparacions al túnel. Les obres van finalitzar el passat desembre i, arran dels treballs, s’ha netejat i adequat l’entorn del polvorí, excavat a una roca propera al nou dipòsit regulador d’aigües. El polvorí, punt neuràlgic del projecteEls polvorins s’ubicaven sempre darrere de les línies de trinxeres, a prop de posicions d’artilleria i nius de metralladora, per nodrir-les de munició. Com a funció afegida, es podien destinar també al refugi de tropa en cas de bombardeig. El polvorí del Pla de l’Albercoquer disposa de dues entrades en galeria que desemboquen en tres sales de considerables dimensions. En la construcció de totes aquestes línies defensives hi van intervenir civils i militars, entre els quals veïns del municipi, presoners provinents del camp de treball número 2 i soldats de la Lleva del Sac. Les construccions es van disseminar pel territori aprofitant l’orografia existent per camuflar-se i es van distribuir esglaonadament en profunditat. A principis de l’any 1938, davant la marxa de l’exèrcit franquista cap a l’est, el cap de l’Estat Major de l’exèrcit republicà, Vicente Rojo, va planejar la construcció d’un sistema defensiu format per sis línies defensives successives. De les sis projectades, només es va arribar a intervenir en dues, la L-1 i la L-2, aquesta última on va quedar inclòs del Coll de Balaguer.A finals de juliol de 1938, l’exèrcit republicà va realitzar una ofensiva tot creuant l’Ebre per tres punts diferents, però després de gairebé quatre mesos de batalla la Guerra es va decantar a favor del bàndol franquista. El 15 de gener de 1939 les tropes franquistes entraven a l’Hospitalet de l’Infant i les fortificacions republicanes del Coll de Balaguer, mai utilitzades, van quedar desertes.

Enviar