JxSí i la CUP divideixen en dues fases la creació de la Hisenda Catalana
Preveuen enllestir la primera abans de tres mesos i vinculen al procés constituent la segona, referida al règim fiscal i als tributs
ACN Barcelona.-El Parlament ha constituït aquest dilluns la ponència de la llei de l'administració tributària, la tercera de les lleis de 'desconnexió' que JxSí i la CUP pretenen impulsar durant aquesta legislatura. Segons un comunicat fet públic per Junts Pel Sí, els quatre ponents han decidit dividir la creació de la Hisenda Catalana, objectiu primordial d'aquesta llei, en dues fases. La primera se circumscriuria als propers tres mesos i serviria per elaborar un primer text sobre l'Administració Tributària, complementat amb dos llibres més referits a l'Autoritat Catalana de la Propietat Immobiliària i a les Duanes de Catalunya. Precisament tres mesos és el termini màxim de vigència de la ponència abans de presentar una proposició de llei. En la segona fase, que s'impulsaria "durant el procés constituent", es redactarien els dos llibres referents al règim fiscal i als tributs de Catalunya, dues qüestions "estretament vinculades al procés de règim jurídic amb la llei de transitorietat".
La reunió constitutiva de la ponència ha durat aproximadament mitja hora i, a la sortida, els ponents (Maria Senserrich i Roger Torrent de JxSí i Anna Gabriel i Eulàlia Reguant de la CUP) no han volgut fer declaracions als mitjans de comunicació. JxSí ha enviat posteriorment un comunicat per detallar el calendari que s'ha consensuat en la primera reunió. Bàsicament, la ponència divideix en dues fases l'elaboració dels cinc llibres que han de permetre impulsar la hisenda pròpia. Els primers tres mesos els dedicaran a redactar les disposicions generals referides al Codi Tributari, a la creació del Consell Fiscal de Catalunya, l'Agència Tributària de Catalunya, la Junta de Tributs de Catalunya i l'Institut d'Estudis Tributaris. Aquesta primera fase es complementarà amb dos llibres addicionals referits a l'Autoritat Catalana de la Propietat Immobiliària i a les Duanes de Catalunya.Per a la segona fase, JxSí i la CUP preveuen definir el règim fiscal i els tributs de Catalunya. En el comunicat no especifiquen la durada d'aquesta fase i la circumscriuen al procés constituent. En tot cas, es pressuposa que la ponència haurà de prorrogar la seva vigència ja que, inicialment, està fixada en tres mesos abans de presentar una proposició de llei. "En la primera etapa crearem i muscularem les estructures d’estat necessàries per poder seguir en la segona etapa de construcció del règim fiscal que es durà a terme durant el procés constituent. Estem fent un treball rigorós, pensat i molt ben planificat", indiquen Roger Torrent i Maria Senserrich en el comunicat.Els ponents no s'han compromès, doncs, a fixar un termini definitiu per tenir enllestida una de les lleis de 'desconnexió' per iniciar el seu tràmit parlamentari. En tot cas, la intenció de JxSí sempre ha estat la d'aprovar-les al final de la legislatura.La ponència de la llei d'administració tributària és l'última en constituir-se de les anomenades 'lleis de desconnexió'. Fa dues setmanes es van constituir la de la llei de règim jurídic català, formada per Marta Rovira i Lluís Corominas de Junts Pel Sí i per Gabriela Serra i Benet Salellas de la CUP, i la de la llei integral de protecció social, que integren Chakir El-Homrani i Natàlia Figueras de Junts pel Sí i Mireia Vehí i Albert Botran de la CUP.Tot i ser ponències conjuntes, només hi intervenen diputats de JxSí i de la CUP a cadascuna, ja que els grups de l'oposició s'han negat a participar-hi. De fet, tant C's, com PSC i PP van presentar un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional al·legant que s'havia vulnerat el dret dels diputats que rebutjaven la creació de ponències conjuntes, habitualment reservades per a lleis que interessin a tots els grups parlamentaris. El govern espanyol també ha anunciat la seva voluntat de revisar el funcionament d'aquestes ponències per decidir si reclama al TC un incident d'execució de sentència, en entendre que les tres lleis emanen de la declaració del 9-N, suspesa per l'Alt Tribunal. Per evitar aquesta possibilitat, JxSí i la CUP ja van modificar el nom de les tres lleis de 'desconnexió' i el van adaptar a les competències del Parlament.






