Proposen sol·licitar la declaració del riu Sénia com a Zona d'Interès Etnològic

La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre creu que cal interpretar les infraestructures hidràuliques que es conserven

ACN Tortosa.-La Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre ha demanat que s'estudiï demanar la declaració del riu Sénia com a Zona d'Interès Etnològic. Ho han fet després d'elaborar un nou dictamen, concretament, sobre el pont dels Estretets que comunica els termes d'Alcanar i Vinaròs (Baix Maestrat). Des de la Comissió s'apunta que el conjunt d'infraestructures hidràuliques que es conserven al llarg del riu Sénia, ja siguin ponts, molins o tolls, són suficientment importants com per dotar-los de contingut i interpretar-los. "El desenvolupament d'aquest territori està lligat a aquestes infraestructures i ho podem explicar", ha detallat l'arquitecte Ferran Torta. Sobre el cas concret del pont dels Estretets, la Comissió ha valorat positivament la implicació dels dos ajuntaments per recuperar la zona i fer-la visitable. Ells proposen aprofitar el projecte de recuperació de camins de ronda de la Taula del Sénia.

Tot i que no està clara la datació d'aquest pont dels Estretets, del qual es conserven algunes voltes i elements, el valor patrimonial i emocional de la infraestructura és "suficient" per actuar i conservar-lo. La proposta de la Comissió Cívica de Patrimoni de les Terres de l'Ebre, feta a petició de l'Associació cultural i veïnal Lo Rafal d'Alcanar, ha anat més enllà d'aquest pont que uneix els termes d'Alcanar i Vinaròs i proposa recuperar a través de camins de ronda un circuit que interpreti els elements hidràulics que es troben al llarg del riu Sénia. En paral·lel a l'elaboració d'aquest dictamen, els dos ajuntaments implicats, Alcanar i Vinaròs, han treballat conjuntament per netejar aquest indret, solucionar alguns problemes d'abocaments d'aigua de finques veïnes sobre les restes del pont, i ara estudiaran l'habilitació de nous camins perquè el pont sigui visitable i establir-hi una zona de lleure que permeti explicar la història d'aquest element hidràulic. Per Ferran Torta, arquitecte i membre de la Comissió, es podria aprofitar un projecte de la Taula del Sénia per recuperar antics camins de ronda pels diferents termes municipals.Però més enllà d'això, la Comissió proposa actuacions concretes per millorar la conservació del pont com és reomplir amb morter algunes de les pedres naturals per evitar les filtracions d'aigua i que encara es degradi més, pactar amb els veïns el pas per finques privades, o donar visibilitat al pont amb excursions anuals per donar a conèixer l'entorn.El dictamen també qüestiona la datació del pont i rebutja que sigui d'època romana o andalusí. Segons ha detallat l'historiador i membre de la Comissió, Ramon Gironès, les restes d'encofrat que queden a una de les voltes del pont fan pensar que la infraestructura no sigui anterior a l'època moderna. Per assegurar-ho, es recomana fer l'estudi del carboni 14 que ajusta la cronologia del patrimoni. En aquest sentit, Torta ha assegurat que malgrat que "vesteix molt" dir que el pont és d'època romana, "el valor patrimonial d'un element ha de ser independent de la seva datació". En tot cas, per fer qualsevol actuació, s'haurà d'actuar d'acord amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, de qui depèn el riu Sénia.

Enviar