La Diputació de Girona dóna suport als 300 municipis investigats per l'Audiència Nacional per rebel·lió i sedició

ERC i CUP qüestionen que l'equip de govern no tregui a concurs públic la plaça de director del Patronat de Turisme

La Diputació de Girona ha donat suport als 300 municipis catalans investigats per l'Audiència Nacional per haver aprovat mocions de recolzament a la declaració d'inici del procés de desconnexió d'Espanya aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre. El ple d'aquest dimarts ha donat suport ampli a la moció presentada per la CUP i que denuncia la "persecució indigna" endegada per l'estat espanyol contra els ajuntaments catalans i els seus regidors. "El món local és sobirà i ha de poder expressar-se amb llibertat", reivindica la moció. El text ha rebut el suport de 23 diputats; els de l'equip de govern de CiU, els diputats d'ERC, el de la CUP i la diputada d'Independents de la Selva (IdS). Els tres diputats del PSC s'han abstingut.

La moció, presentada per la CUP i a la qual s'han sumat immediatament el grups d'ERC i IdS, dóna suport als ajuntament investigats per l'Audiència Nacional. El text recull que després del 9 de novembre el món local de Catalunya (ajuntaments, consells comarcals i diputacions) es va mobilitzar per recolzar la declaració rupturista aprovada pel Parlament. Així, més de 280 plens van aprovar una moció amb la qual avalaven l'inici el procés de desconnexió amb l'estat espanyola. "Una manifestació política, una expressió plenament legítima", ressalta el text de la moció que afegeix que el món local és "sobirà i ha de poder expressar-se amb llibertat". Per aquest motiu, la moció rebutja la "persecució indigna contra ajuntaments catalans i els seus regidors" que han engegat l'estat espanyol i "determinats àmbits judicials". El text també recorda que hi ha oberta una causa general per investigar l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)."L'obstinació de la Fiscalia per judicialitzar el procés independentista intentant obrir vies per atemorir, a través de l'amenaça d'un procés judicial, als regidors i regidores dels nostres ajuntaments s'ha vist emparada pel Magistrat Ismael Moreno del Jutjat Central d'Instrucció 2 de Madrid amb l'excusa de les resolucions aprovades en suport a la resolució del 9N del Parlament de Catalunya", exposa la moció que denuncia que, mentre altres magistrats han considerat que no constitueix cap delicte de sedició o rebel·lió, Moreno ha decidit dictar una ordre genèrica per recavar informació de tots els municipis que l'han aprovat. Per tot això, la moció acorda mostrar el rebuig als requeriments enviats per ordre de l'Audiència Nacional a quasi 300 ajuntaments i institucions catalanes, donar "ple suport" a les persones que puguin acabar encausades per aquest cas i recolzar les mobilitzacions que es convoquin per reivindicar el dret a la llibertat d'expressió."Declarar que el dret a l'autodeterminació és un exercici eminentment cívic i democràtic que ha de ser reclamat i defensat des de totes les institucions que emanen de la voluntat popular i, molt particularment, des dels ajuntaments entesos com l'administració més propera a la ciutadania", recull la moció com a acord.La moció ha rebut el suport de l'àmplia majoria del ple. Hi han votat a favor 23 diputats; el de l'equip de govern de CiU, els d'ERC, el diputat de la CUP i la diputada d'IdS. S'han abstingut els tres diputats del PSC al·legant que la moció té massa contingut ideològic a favor de la independència i la desobediència i no només defensa el dret a decidir dels pobles.Càrrecs directiusEn les darreres setmanes, la Diputació de Girona ha tret a concurs la plaça de dos organismes autònoms, el Xaloc i el Dipsalut, seguint el compromís adquirit pel president de la corporació, Pere Vila, quan va anunciar que deixarien de ser llocs de feina per lliure designació. Properament, també es faran la resta de tramitacions per convocar el concurs d'altres càrrecs de direcció o gerència de, per exemple, la Casa de Cultura de Girona o el conservatori de música.No es convocarà concurs pública, en canvi, per cobrir la plaça de director del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, que continuarà ocupant Ramon Ramos. Aquesta decisió i la diferència amb els altres organismes ha despertat recels al grup d'ERC i a la CUP, que han fet sorgir l'assumpte a l'apartat de precs i preguntes. Vila ha assegurat que el tractament del Patronat de Turisme és "diferent" perquè és una societat mercantil i, com a tal, es regeix per uns estatuts propis que dictaminen que qui s'encarrega de nomenar i fixar les retribucions dels càrrecs és el seu consell d'administració. Segons el president, el Consell d'Administració del Patronat de Turisme va ratificar Ramos com a director l'estiu passat."No hi h cap intenció obscura", ha afirmat Pere Vila que assegura que les bases de tots els concursos públics per ocupar càrrecs directius les han redactat tècnics desvinculats de les responsabilitats polítiques. Per això, per demostrar que són procediments "oberts i transversals" ha convidat tots els grups a formar part de la fase final de l'elecció dels nous alts càrrecs.En la mateixa línia, la decisió inversa de convertir a plaça de lliure designació la de secretari general ha provocat que els diputats del PSC, ERC i la CUP s'abstinguessin en la votació del punt número 13, de modificació de la relació de llocs de treball de la Diputació de Girona per a l'any 2016. També indirectament relacionat amb els llocs de treballi i també arran d'una pregunta, Vila ha anunciat que "redistribuiran" el nombre de càrrecs de confiança que tenen els partits tenint en compte que UDC s'ha quedat actualment amb un sol representant quan, d'entrada, tenia 4 diputats provincials en virtut de l'acord dins la federació que aleshores formaven Convergència i Unió. Pere Vila s'ha compromès a donar les explicacions necessàries un cop tancada aquesta "recomposició" que es fa en clau interna de negociació entre partits.Una situació que entristeixA l'apartat de precs i preguntes, el diputat de la CUP Lluc Salellas ha demanat al president un pronunciament sobre el judici a l'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, acusat d'abusar sexualment d'una assessora d'UDC a la corporació. Pere Vila ha admès que tot aquest procediment ha afectat de manera indirecta el bon nom de la Diputació i ha recordat que va viure el cas en primera persona, perquè també formava part de l'equip de govern de la corporació aleshores."Vaig haver de prendre decisions, com que Torramadé no podia continuar ocupant la posició que ocupava", ha recordat. Per això, exposa que és una fer que "entristeix molt" però que ja està a punt d'acabar perquè, un cop fet el judici, només falta la sentència.Acord extrajudicialUn dels punts de l'ordre del dia, el 9, ha estat aprovar un expedient de crèdit extraordinari que inclou una partida de 125.000 euros per satisfer un "acord extrajudicial" al que han arribat relacionat amb l'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Segons ha explicat el vicepresident Miquel Noguer responent a preguntes del diputat Lluc Salellas, a finals del 2013 l'orquestra, que funcionava en forma de fundació amb la participació dels consells comarcals empordanesos i la mateixa Diputació, va entrar en concurs de creditors. Això va fer que, durant un any, la Diputació no atorgués la subvenció de 100.000 euros perquè legalment no podia finançar una empresa que estava en un concurs de creditors.Més tard, però, detalla que els administradors concursals van trobar a faltar aquest import i van interposar una reclamació judicial que, ha admès, podia arribar fins al milió d'euros. Finalment, les parts han arribat a un acord extrajudicial per aquests 125.000 euros que ara només falta que el jutge ratifiqui per posar punt final al procés.

Enviar