Disminueixen els incendis originats per cremes agrícoles a les Terres de l'Ebre durant els últims anys

Els episodis de vent i les escasses pluges, per sota del 60% de la mitjana anual durant la tardor i l'hivern, disparen el risc de foc abans de l'arribada de l'estiu

Els incendis forestals originats per cremes agrícoles a les Terres de l'Ebre han disminuït al llarg dels últims quinze anys, segons ha constatat el Cos d'Agents Rurals. Tot i que durant el passat 2015 aquesta causa va continuar encapçalant la llista de factors originadors de foc al territori -amb quinze sinistres d'un total de 44 i quinze hectàrees afectades-, l'evolució registrada des de l'any 2000 constata una tendència a la baixa després de moments molt complicats, com és el cas de 2005, quan es van registrar més de 40 sinistres. La major conscienciació dels pagesos i les millores en la gestió dels permisos o la informació han contribuït al descens, fins i tot, en un context de creixent abandonament de finques treballades, segons subratlla el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia. Enguany, les previsions globals pel que fa a risc d'incendis no són gens bones al territori: els episodis de vent i l'escassetat de pluges durant la tardor i l'hivern –menys d'un 60% de la mitjana al territori- dibuixen un escenari complex abans de l'estiu.

D'acord amb les dades del Servei de Protecció d'Incendis Forestals de la Generalitat, durant el període comprès entre els anys 2000 i 2015, les cremes agrícoles continuen encapçalant la llista de causes d'incendis forestals a les Terres de l'Ebre, amb gairebé un 29% dels casos, per davant d'altres d'origen desconegut, per llamps o intencionats –tots ells entre el 10% i el 20%-. En general, però, es tracta d'incendis poc rellevants pel que fa a hectàrees cremades: durant bona part dels anys analitzats la superfície total afectada no ha superat les 20 hectàrees. Quan s'originen, bona part dels pagesos avisen ràpidament els serveis d'extinció i intenten aturar-los en un primer moment. En aquest sentit, l'any 2005 resultar l'excepció, amb 200 hectàrees afectades: la meitat, corresponen a un incendi a la Ribera d'Ebre per la crema de branques d'olivera que no es va apagar i que el vent va escampar.Més enllà del petit repunt d'aquest 2015, els vuit casos del total de 44 al 2014 –amb 7,26 hectàrees- o els menys d'una desena entre 2008 i 2010 confirmen una perceptible tendència a la baixa al llarg del temps. "Davant del fet que molts terrenys no es conreen i creix la continuïtat de la vegetació forestal hauríem de pensar el contrari. Però, en canvi, han disminuït, certifica Garcia. La "major sensibilització" dels pagesos i usuaris d'aquest mètode, així com el nou sistema de gestió de les autoritzacions, amb la participació activa dels ajuntaments, han resultat claus, segons apunta. També les mesures de prevenció i vigilància –incloent l'enviament de missatges SMS als titulars de les autoritzacions per advertir-los dels dies de risc o, fins i tot, suspenent el permís-.Satisfet per aquesta evolució, Garcia recorda, però, que els sinistres originats per aquesta activitat continuen produint-se amb certa freqüència i que les seves causes solen ser les mateixes, majoritàriament, "descuits": cremes grans de restes que no s'apaguen a l'abandonar la finca, encendre el foc amb vent que les espurnes poden propagar a la vegetació propera o fer les fogueres sobre un terra amb vegetació, que es pot acabar estenent a les zones forestals o agrícoles pròximes. "És important que es compleixin estrictament les mesures preventives per evitar-los", remarca. La Generalitat va prohibir aquesta pràctica en zones forestals i les seves proximitats des del passat 15 de març, si no s'aconsegueix un permís especial, pel risc que pot suposar en aquests moments.Risc d'incendi "preocupant"De fet, els mapes de sequera i informes de risc d'incendis forestals a les Terres de l'Ebre que elaboren els Agents Rurals dibuixen una situació extremadament complicada i "preocupant" aquesta primavera i, sobretot, de cara a l'estiu. "Hem patit una sequera basta important durant la tardor i l'hivern", apunta Garcia. Concretament, de forma generalitzada les precipitacions al territori s'han quedat per sota del 60% de la mitjana –en alguns punts de la serra del Boix entre Tortosa, Camarles i el Perelló no ha arribat ni al 40%- entre els sis mesos de tardor i hivern. Una xifra que ha estat inferior al 30% durant els tres primers mesos de l'any al Baix Ebre i el Montsià. A la manca de precipitacions, remarca, s'han afegit episodis de mestral "bastant potents i llargs" al final de l'hivern, contribuint a assecar encara més el terreny i la vegetació. "En aquests moments, després de la tardor i l'hivern, hauríem d'estar en una bona situació, però la vegetació està força malament. Si durant la primavera no plou força més per sobre de la mitjana arribarem a l'estiu en condicions de sequera i un estat de la vegetació molt dolents per al risc d'incendi", alerta el cap dels Agents Rurals. Els matolls típics de la vegetació mediterrània autòctona, com el romaní, la farigola o les argelagues, es troben "molt secs" i l'herba a dures penes creix. Les previsions de les agències meteorològiques coincideixen a assenyalar que aquest escenari de sequera i d'escassetat de pluges es mantindrà durant els pròxims mesos. Aquesta complexa situació climatològica no s'ha traduït, de moment, en un increment del nombre d'incendis registrats a les Terres de l'Ebre durant el primer trimestre d'aquest 2016: se n'han declarat catorze en total –onze dels quals forestals-. Durant el mateix període de l'any passat van ser setze –set d'ells forestals-. Malgrat això, entre aquests últims mesos de gener i març, els Agents Rurals han activat en 75 ocasions el nivell 2 del Pla Alfa, que estableix mesures de control, prevenció i vigilància exclusives de possibles incendis forestals en relació amb les condicions ambientals i el terreny. Les activacions del nivell 2 durant el primer trimestre de 2015, tot i registrar un nombre lleugerament superior d'incendis, van ser de 30. El cos treballa ja en els preparatius dels procediments per a l'activació a l'estiu del nivell 3 del pla, que inclouen el tancament d'accessos als massissos de Cardó-Boix i dels Ports.

Enviar