Els voluntaris detecten 195 persones sense llar a Lleida, un 57% més que fa 8 anys

Es localitzen dormint al carrer 71, una més que el 2008 però el doble d'espanyols que aquell any i un 11% més de dones

Fins a 208 persones han col·laborat aquest dimarts a la nit en el recompte de persones sense llar que s'ha dut a terme a Lleida en el marc del projecte #HomelessMeetUpVLC amb altres ciutats europees que formen part de la campanya The European End Street Homelessness. En total es van comptabilitzar 195 persones sense llar, un 57% més que fa vuit anys quan se'n van registrar 124. De les 195 persones, que suposen un 0,05% dels lleidatans, 71 les van localitzar dormint al carrer, majoritàriament en caixers automàtics (60%) i també en parcs i jardins. L'any 2008 en van ser 70. La resta (124) en algun dels serveis socials que ofereix l'Ajuntament de Lleida com ara l'alberg Jericó. De les persones que dormien al carrer, el 17% són de nacionalitat espanyola (el doble que el 2008) i la presència de dones també ha augmentat, passant del 3% al 14% del total.

De les 71 persones detectades a Lleida dormint al carrer, 39 es trobaven a la zona més cèntrica de la ciutat i només 9 van accedir a respondre l'entrevista dels voluntaris, mentre que les altres 32 a es van localitzar a la zona de l'Horta. De les 70 que es van detectar l'any 2008, 53 estaven al centre i 13 als afores. Hi ha més gent als afores, apunten els organitzadors, perquè molts no volen rebre atenció.Pel que fa a les edats, la mitjana es manté com el 2008, i la majoria tenen entre 45 i 50 anys. Uns anys més joves són les dones, al voltant dels 40, que han augmentat un 11% respecte a fa vuit anys. El director de la càtedra d'innovació social i professor de la UdL, Carles Alsinet, s'ha mostrat sorprès aquest augment tot i que reconeix que en general la pobresa s'ha feminitzat en general. També ha augmentat la població espanyola que dorm al carrer. Han passat de ser el 8,5% del total el 2008 al 17% el 2016. També hi ha un 21% de magrebins i un 21% de l'Europa comunitària, que si es sumen el 17% d'espanyols, a Lleida el 38% de les persones que dormen al carrer són europees.L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha dit durant la presentació d'algunes de les dades recollides la nit i matinada d'aquest dimarts a dimecres, que hi ha una problemàtica social, familiar i econòmica darrere de les persones que no tenen una llar i que des de la Paeria volen "donar la cara" i treure's la vena dels ulls. "A totes les ciutats hi ha gent que dorm al carrer i podem fer de tot excepte ignorar-ho", ha afegit. Tot i que reconeix que la problemàtica és complexa, "cal abordar-la amb valentia", ha dit. A més de les persones que s'han detectat dormint al carrer, Alsinet afegeix que aquest dimarts a la nit van dormin en pisos amb recursos assistencials 124 persones, en front les 52 que dormien el 2008. "Hem doblat l'acolliment en vuit anys". La principal causa d'aquest augment és la crisi econòmica tot i que l'alcalde destaca que davant d'aquesta necessitat s'ha doblat la capacitat d'atenció per exemple a l'alberg Jericó.Una de les dades que també ha sorprès els organitzadors és que, mentre que abans les persones que dormien al carrer ho feien soles, ara es poden trobar tres o quatre persones juntes dormint en un caixer. És el cas d'aquest dimarts a la nit, quan un equip de l'ACN que seguia un grup de voluntaris va comptabilitzar quatre homes dormint en un caixer de l'avinguda Blondel de Lleida. Les dones però no dormen als caixers, destaquen els organitzadors sinó que "s'amaguen més". El director d'Arrels Barcelona, Ferran Busquets, ha alertat que viure al carrer pot reduir fins a 20 anys l'esperança de vida d'una persona. A més, ha afegit, 5.500 persones estan sense sostre a Catalunya, segons l'Agència Catalana d'Habitatge. "És una problemàtica que requereix el seu temps i per tant ens hi hem de posar quan abans millor", ha alertat.El director d'estratègia i innovació de Homeless Link, Mark McPherson, per la seva banda, ha explicat que li van demanar que vingués a Lleida per controlar el recompte de dimarts a la nit perquè treballa en una organització anglesa que coordina 250 entitats que treballen amb persones que dormen al carrer. Cada any duen a terme recomptes a 326 municipis anglesos. McPherson ha destacat que "el recompte d'ahir és important perquè permet centrar-nos en el problema". A més, ha destacat que Lleida, els primers a fer servir un nou qüestionari a tot Europa, juntament amb València, ha estat "de les millors organitzacions que he vist mai i el número de voluntaris i la seva formació va ser excel·lent".Finalment, el tinent d'alcalde Xavier Rodamilans, ha volgut destacar la gran feina que fan els treballadors i educadors socials de l'Ajuntament ja que de les persones localitzades ahir, només hi havia 4 que els serveis socials no tenien controlades. Rodamilans ha destacat que l'augment de persones sense llar a causa de la crisi s'han absorbit amb un augment de recursos assistencials però que calen polítiques per solucionar aquesta problemàtica.

Enviar