L'exsecretari de les infantes nega que controlés els comptes de Nóos tot i ser-ne el tresorer

Carlos García Revenga diu durant el judici que Urdangarin li va demanar d'entrar a l'entitat i que mai va tenir targeta bancària d'Aizoon

L'exsecretari personal de les infantes, Carlos García Revenga, ha assegurat aquest dimecres que ell mai va controlar l'activitat ni els comptes de l'Institut Nóos, tot i ser-ne tresorer, perquè no acudia a cap reunió ni supervisava els números, ja que treballava gairebé sempre a Madrid. En la seva declaració durant el judici a l'Audiència de Palma, García Revenga ha volgut deixar clar que no gestionava el dia a dia de l'entitat, i que en va formar part perquè Iñaki Urdangarin li va demanar. A més, va voler ser-ne tresorer perquè no ho fos la infanta Cristina, ja que era l'únic càrrec que quedava disponible.

En una declaració de més de dues hores, Revenga, que va estar un temps imputat en el cas, ha explicat que va ser assessor de les infantes des del 1993 al 2012. Quan Urdangarin i Torres van crear Nóos, el duc de Palma li va demanar que entrés als òrgans de govern i ell ho va fer per "amistat i confiança". Els càrrecs de president, vicepresident i secretari ja estaven ocupats per Urdangarin, Torres i Miguel Tejeiro, respectivament, i ell es va voler quedar el càrrec de tresorer perquè no l'ocupés la infanta, que va acabar sent vocal. No obstant això, ha reconegut que no va portar la gestió econòmica de l'entitat, i que no acudia a les reunions de la direcció. Fins i tot ha reconegut que li van falsificar la firma en una acta de la junta directiva a la qual no havia assistit.La seva entrada a Nóos no la va comunicar a la Casa Reial perquè va considerar que era un assumpte privat dels ducs de Palma i d'ell. Així, ha assegurat que formava part d'altres entitats i fundacions, però mai va cobrar res per ser-ne membre. En tot cas, ha assegurat que ell no va detectar cap irregularitat en la gestió de Nóos, i si ho hagués fet, ho hauria comunicat. També ha negat que entrés a Nóos per controlar-ne l'activitat. El que sí ha admès és que va ser un error posar a la web de l'entitat que ell era assessor de les infantes.Segons ha explicat, ell pensava inicialment que l'entitat no tenia afany de lucre, però després sí que va veure interès econòmic en algunes activitats, i tampoc sabia que hi havia diferència entre Nóos Consultoría i l'Instituto Nóos, cosa que ha sabut després, durant el procés judicial.En un moment determinat ha explicat que ell ajudava les infantes en tots els aspectes oficials i protocol·laris, i també si li demanaven opinió en l'àmbit privat. No obstant això, "a vegades em feien cas, i d'altres, no", ha dit.Quan el 2006 la Casa Reial va recomanar a Urdangarin deixar Nóos per la polèmica política que s'iniciava sobre el tema, el duc de Palma li ho va comunicar a Revenga i li va demanar que també deixés l'entitat. Ell ho va fer, però sense preguntar-ne el motiu, ja que, "a la Casa Reial no preguntava mai" si no li deien inicialment. De fet, ha admès que tenia mala relació amb el cap de la Casa Reial, Alberto Aza, i que per això segurament no li van explicar els motius de la decisió.Sobre Aizoon, ha explicat que sabia que existia, que era una empresa patrimonial al 50% de la infanta i Urdangarin, però desconeix perquè la van crear, com funcionava i quins treballadors tenia. En tot cas, ha negat rotundament que mai tingués una targeta bancària de l'empresa o accés als comptes corrents. També ha dit que no sap quines funcions hi tenia la infanta Cristina o si ella i el seu marit es repartien beneficis.Revenga també ha explicat que ell recollia les dades fiscals de la infanta Cristina i les passava a l'advocat i assessor fiscal de la Casa Reial, Federico Rubio.Aquest dimarts també han declarat dos homes vinculats a la creació de la Fundación Deporte Cultura e Integración Social (FDCIS), l'empresari metal·lúrgic i amic dels ducs de Palma, Joaquim Boixareu, imputat en aquest cas, i l'advocat expert en fundacions Raimon Bergós, imputat inicialment en el cas Palau. Boixareu ha admès que ell va posar els 30.000 euros requerits per crear l'entitat per tal que Urdangarin no constés com a fundador. L'empresari ha dit que va assessorar Urdangarin com a amic en algunes iniciatives empresarials, amb cap afany de cobrar la feina, però que l'exduc de Palma i Diego Torres li van insistir en pagar-li. Aleshores van acordar fer dues factures de 14.000 i 16.000 euros que servirien per crear FDCIS.

Enviar