L'assessor legal de la Casa Reial diu que mai va supervisar els comptes de Nóos

El comte de Fontao veia "inadequat" que Urdangarin treballés per compte propi i cobrés comissions

ACN Palma.-José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao i assessor legal de la Casa Reial ha explicat aquest dijous que mai va supervisar els números de Nóos ni d'Aizoon, l'empresa patrimonial dels exducs de Palma. Tot i així, ha dit que va instar Urdangarin a deixar Nóos perquè no veia "adequat" que un membre de la família reial treballés per compte propi i cobrés comissions, sinó que havia de treballar per a una empresa externa. A més, va considerar que era millor que Urdangarin formés part d'una fundació, supervisada per un protectorat, més que no pas d'una associació, que tenia un control "més lax". No obstant, mai va intuir cap "il·legalitat".

En la seva declaració com a testimoni, Romero ha explicat que el 2005 va constatar, després que sortissin informacions publicades, que no era "adequat" que Urdangarin formés part de la direcció d'una associació, encara que no tingués ànim de lucre, i que cobrés per aquella feina, i més tenint en compte que l'entitat treballava per a empreses privades i administracions públiques. Segons ell, els membres de la família reial tradicionalment han treballat per compte aliè i han format part del patronat d'algunes fundacions amb llarga trajectòria demostrada. A més, ha dit que l'associació no funcionava com a tal, i que aquestes entitats tenen un nivell de control "més lax" que les fundacions.Per això, ho va comentar amb el cap de la Casa Reial, Alberto Aza, i van acordar recomanar a Urdangarin deixar Nóos. Romero Moreno es va reunir amb l'aleshores duc de Palma i Diego Torres i els va traslladar aquesta opinió. En cap cas, però, la recomanació es va fer perquè es veiés cap il·legalitat o irregularitat financera, ha dit. L'advocat, expert en fundacions, ha dit que ni Urdangarin ni Torres li van dir que la infanta Cristina i el seu secretari, Carlos García Revenga, formaven part de la direcció de Nóos. Tampoc coneixia el dia a dia de l'entitat, i no sap si Nóos explicava a algú de la Casa Reial quines feines feia. A preguntes de l'advocada de l'estat ha dit que mai va accedir a la declaració de la renda d'Urdangarin o als comptes de Nóos, Aizoon o altres empreses de l'exgendre del rei Joan Carles.A principis del 2006 el cas va arribar al Parlament balear i això va accelerar la sortida d'Urdangarin i la creació de la fundació Areté. No obstant, quan Romero va conèixer el funcionament de la nova entitat també va recomanar la seva dissolució, ja que Urdangarin hi apareixia com a fundador i n'era patró vitalici. Per això, van pactar que el propi Romero es convertiria en el president i dissoldria la fundació, que va desembocar en una nova entitat, la Fundación Deporte Cultura e Integración Social.Romero ha explicat que ell, com assessor extern, no feia tasques de control, sinó que feia "recomanacions", que normalment es complien, als reis i als membres de la família reial en les seves activitats institucionals, no pas les privades. "No era una intervenció coactiva, però tenia certa autoritat", ha dit.D'altra banda, Romero ha dit que coneixia Aizoon, però no sabia que era una empresa patrimonial repartida al 50% entre els ducs de Palma. Tampoc coneixia el precedent d'Aizoon, Namasté, on apareixien com a titulars els fills dels exducs de Palma.

Enviar