Podem insta el govern espanyol a garantir l’ús del català en la justícia

En Comú Podem denuncia que només s'utilitza en el 12% de les sentències

ACN Madrid.-Podem – En Comú Podem – En Marea ha presentat aquest dijous una Proposició no de Llei (PNL) que reclama al govern espanyol que garanteixi als ciutadans l’elecció de la llengua que vulguin utilitzar en els processos judicials, inclòs el redactat de les sentències. El diputat d’En Comú Podem, Jaume Moya, ha assegurat que només el 12% de les sentències dictades el 2014 van ser redactades en català i ha demanat a l’Estat que compleixi la Carta Europa de les Llengües Regionals o Minoritàries, que n'estableix la seva protecció. La iniciativa preveu la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d’Enjudiciament Civil estatal per tal d’aconseguir els objectius de la PNL.

Moya ha criticat que en l’àmbit jurídic es parli “únicament” en castellà quan Espanya, ha assegurat, és un Estat plurilingüe. “El funcionari no ha d’imposar la llengua, hauria de ser indiscutible que sigui el ajusticiat el que escolli l’idioma”, ha explicat el diputat que ha demanat que sigui en la primera compareixença que s’estableixi la llengua que s’utilitzarà al llarg de tot el procés judicial. Segons Moya, la PNL també contempla que en el cas que el ciutadà no exerceixi la opció lingüística, el procediment s’hauria de fer en la llengua minoritària. “Sabem que aquest punt és intrèpid i complicat per els juristes, però en el fons és una qüestió de voluntat política i recursos”, ha afirmat. Aquesta mesura que proposa la formació emergent aniria reforçada amb una formació “necessària” dirigida als jutges i a tots els agents de la justícia perquè tinguin el “ple coneixement” de la llengua del territori on exerceixen. El text proposat “constata” que els drets lingüístics en el món judicial espanyol no es compleixen i posa com exemple que a Catalunya només el 12% de les sentències de 2014 van ser redactades en llengua catalana. Des de Podem – En Comú Podem – En Marea asseguren que aquest percentatge es troba en un procés “lent però de progressiva disminució”, ja que assenyalen que en el 2005 aquest percentatge era del 20%. En el cas de Galicia, la formació emergent assegura que només el 4% de les sentències es redacten en gallec i en relació al País Valencià parla de “desert idiomàtic”.El diputat de Compromís, Enric Bataller, ha assegurat que el dret lingüístic en la justícia és la millor manera d’aconseguir una justícia de proximitat i ha criticat que no existeixi un tracte igualitari en l’ús de les llengües en els processos judicials. Interpel·lat per la despesa que suposaria implementar aquesta iniciativa, Moya ha dit que no ho ha calculat, però ha assegurat que s’hauria de gastar en partides d’intèrprets i en formació.Sobre aquest punt, el diputat de Podem per les Illes Balears, Juan Pedro Yllanes, ha afirmat que un “ínfim” percentatge del que des de les Administracions Públiques “s’ha robat amb la corrupció en els últims anys” permetria que el Congrés dels Diputats tingués “un munt” de traductors. “D’aquesta manera, d'una vegada per totes la democràcia acceptaria com una cosa absolutament normal que algú es pogués expressar en català, basc, o gallec que son idiomes cooficials segons la Constitució i ens deixéssim de preocupar per el cost que suposaria tenir un cos de traductors al Parlament espanyol”, ha exclamat.

Enviar