El Palau Robert fa reviure la màgia de Comediants en el 44è aniversari de la companyia

Una exposició recorre la trajectòria del grup català des de la seva fundació a Canet de Mar l’any 1972

ACN Barcelona.-Coincidint amb els 44 anys de la creació de Comediants, el Palau Robert acull una exposició antològica dedicada al grup teatral sota el títol ‘Comediants, inventors d’un nou llenguatge’. La mostra està comissariada pel membre fundador de la companyia, Joan Font, i l’arquitecte Dani Freixes, i recorre tota la trajectòria d’un grup que va marcar un abans i un després en la història del teatre popular català amb un llenguatge propi i la innovació per bandera. Comediants ha dut les seves creacions pels cinc continents i ha viscut moments àlgids com la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el naixement de la Fira de Tàrrega o el seu pas pel Carnaval de Venècia, tots ells recollits a l’exposició.

Joan Font admet que ha volgut fer de l’exposició sobre Comediants al Palau Robert “un espectacle”, com si fes un cop més de director d’escena. “Volia transformar tot aquest món nostre perquè la gent s’hi submergeixi, el descobreixi o redescobreixi”, explica en declaracions a l’ACN. El resultat és un recorregut per la segona planta del Palau Robert que embolcalla el visitant des de l’entrada, on se’l convida a passar de la grisor del Règim als anys 70 a la llum, la música i el color que representa la irrupció de Comediants. La mostra està farcida d’elements escenogràfics de la companyia ( ja siguin màscares, vestuari, miniatures de les seves creacions de personatges i altres elements) així com de documents que refresquen la memòria de 44 anys de trajectòria (vídeos, fotografies, arxius d’àudio, etc.). I tot, en un recorregut segmentat en quatre eixos (Un temps gris, Pròleg, Grans Moments, El rebost de l’escena), que el visitant recorre trepitjant una moqueta estampada amb els noms dels moltíssims treballadors que han passat per la companyia en aquests anys. Font recordava aquest matí la grisor dels anys en què el grup va començar a funcionar, entre 1971 i 72. “Teníem ganes de cridar, era tot com una rebel·lió”, rememora, sense oblidar que “acabaven la meitat de les actuacions” a comissaria. En aquell context advers, la seva aparició era una “subversió” i un intent de recuperació de l’espai públic, el carrer, “la nostra segona casa”, destaca Font. Posar al dia la tradició ha estat una de les premisses de Comediants des d’aleshores. “Hi ha elements de la tradició que són brutals, i es tracta de no apalancar-se, de no fer-ne un museu sinó treure-ho al carrer i\/o canviar-ho de dimensió”, perquè les desproporcions i els canvis d’escala donen una nova visió sobre les coses, assegura l’escenògraf reflexionant sobre la idiosincràsia de la companyia. Com recull l’exposició, l’any 1992 va marcar un punt d’inflexió a Comediants, que van rebre l’encàrrec de crear la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i també van produir un espectacle per a l’Expo de Sevilla. Va ser el pas de l’adolescència a la maduresa, considera Font. I amb aquest, l’adéu a la versió més comunitària de Comediants (que havien viscut en comuna durant anys a Canet de Mar) i la professionalització. Joan Font creu que avui cal reivindicar aquesta professió davant la precarització de les condicions en què moltes companyies es veuen abocades a treballar. Paradoxalment, la falta de mitjans actual recorda a la situació dels anys en què Comediants va començar, i això porta a una austeritat i un “retorn als orígens”. Però per Font, això hauria de servir no per empobrir sinó per trobar noves vies a la creació. “Hem de lluitar una altra vegada i reivindicar la professionalitat, perquè això és un ofici molt important. I s’ha de tornar a conquerir el fet que a cada municipi passin coses importants amb gent creativa, que és el que fa avançar el pensament i el món, amb risc i aventura”, conclou.

Enviar