El director del CNI diu que els serveis secrets actuen a Catalunya igual que a la resta de l'estat

Félix Sánz Roldán diu que els objectius de l'espionatge espanyol estan marcats pel govern però que sempre es dóna informació "neutral" i al servei de l'estat

ACN Barcelona.-El director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI), Félix Sánz Roldán, ha assegurat aquest dijous que els serveis secrets espanyols actuen a Catalunya de la mateixa manera que a la resta de comunitats autònomes de l'estat. Segons ell, "no hi ha cap diferència entre Catalunya i Castella-La Manxa" pel que fa a la seva actuació, ja que els seus agents presents a totes les autonomies tenen els mateixos objectius i actuacions. Així, ha dit que el CNI té els objectius marcats per la directiva d'intel·ligència aprovada anualment pel govern espanyol, al qual traslladen tota la informació requerida de manera "neutral", en defensa de l'estat i sense interessos polítics.

En una conferència al Cercle d'Economia, el general Sanz Roldán ha assegurat que els seus agents no fan res a Catalunya diferent del que fan en altres comunitats autònomes. Fins fa uns anys, el CNI tenia presència a totes les províncies, però ara s'ha reestructurat i són a totes les autonomies, però no a totes les demarcacions provincials.En tot cas, ha dit que a primers d'any el govern espanyol marca les directrius i objectius principals del CNI, i aquest els segueix. "No som un petit estat dins de l'estat, no som un radical lliure, no sortim de caça buscant una missió", ha assegurat.Així, ha dit que l'adscripció actual a la Vicepresidència del govern o anteriorment al Ministeri de Defensa no és res més que una vinculació administrativa, per marcar l'origen del seu pressupost anual, uns 245 milions d'euros, ja que el CNI té l'obligació d'informar a tot el govern, i especialment al seu president.Roldán, al càrrec des del 2009 i renovat pel PP, ha assegurat que cap executiu espanyol li ha demanat informació política o per interessos polítics, sinó sempre "en defensa de l'estat". Així, ha dit que els serveis secrets proporcionen "informació pura, imparcial, no viciada, elements de judici" al govern. Per a ell, el nivell i l'actuació dels serveis secrets evidencien la fortalesa, qualitat i transparència d'una democràcia i la seva seguretat. Així, ha dit que la llei orgànica del 2002 que regula el CNI estableix que qualsevol actuació seva que vulneri drets constitucionals d'una persona dins de l'estat espanyol ha d'estar avalada per un magistrat del Tribunal Suprem.Roldán ha volgut incidir en la importància de la transparència de la seva institució i de voler-la diferenciar "de les pel·lícules". Segons ell, "els serveis secrets són més servei que secret", ja que el secret són "l'instrument" per ser més eficaços. "Tenim dret a ser coneguts i reconeguts", ha dit, i la societat té dret a saber què fan amb els seus diners els 3.500 treballadors del CNI, el 30% dels quals són militars, però entre els quals hi ha professionals de molts perfils, últimament molts informàtics i matemàtics, que treballen en 67 països i parlen 32 idiomes.

Enviar