directe ! a La República. N. 4126. Dissabte, 24 d'octubre de 2026 00:52 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dijous, 21 d'abril de 2016 16:22 h

L'obra d'Andrea Fraser aterra al MACBA qüestionant les normalitats assumides del treball en art

Es tracta d’una selecció de trenta obres realitzades al llarg de tres dècades de pràctiques crítiques

ACN Barcelona.-El MACBA acull des d’aquest dijous i fins el 4 de setembre l’exposició ‘L’1%, c’est moi’, la primera mostra individual de l'artista nord-americana Andrea Fraser a l'estat espanyol, on s’analitza el teixit social del camp de l’art i s’examinen les motivacions dels agents culturals com artistes, col·leccionistes, galeristes, mecenes i públics, entre d’altres. Els comissaris de la mostra, Cuauhtémoc Medina i Hiuwai Chu, han seleccionat una trentena d'obres clau de l'artista realitzades al llarg de tres dècades de pràctiques crítiques que inclouen instal·lacions, performances, treballs textuals, documentació i vídeos, un dels quals es veu mantenint una relació sexual amb un col·leccionista per establir una metàfora de l'art com a prostitució.

El nucli central de l’exposició de Fraser és l’anàlisi del teixit social del camp de l’art i posa de manifest una concepció de la crítica institucional com allò que l’art fa: activar estructures i relacions. En aquest sentit, l’artista nord-americana Andrea Fraser ha explicat a la presentació d’aquest dijous que la implicació és necessària a l’hora de realitzar efectivament alguna cosa, ja que per fer crítica cal establir una zona de participació. “També és important com participa cadascú en les estructures i relacions”, ha afegit. L’exposició de Fraser suposa fer un exercici de reflexió crítica, ja que per Hiuwai Chu, una de les comissaries de ‘L’1%, c’est moi’, l’obra de Fraser “mira tots els aspectes socials de l’art, abordant la crítica institucional no sols d’una manera unidireccional cap a la institució sinó mirant-la d’una manera global, ja que inclou a qualsevol que tingui interacció amb l’art”.El treball de Fraser, influït pel psicoanàlisi i la teoria dels camps socials del sociòleg Pierre Bourdieu, suposa per Cuauhtémoc Medina, comissari de l’exposició, “l’oportunitat de veure no sols la consistència i l’ambició d’un dels projectes més notables del treball de repensar amb serietat el què podia ser l’art crític sinó també enfrontar-nos amb la necessitat constant d’estar revisant el nostre sentit comú i la resistència que hem creat al voltant de la pràctica crítica”. ‘L’1%, c’est moi’ s’agrupa sota epígrafs genèrics interconnectats entre ells: ‘Museus’; ‘Globalització’; ‘És una exposició bonica, oi?’; ‘Fantasies rebutjades’; ‘Dimensió personal i política’, i ‘Col·leccionat i arxivat’. A ‘Museus’, l’artista nord-americana posa de manifest com els museus instrueixen i sedueixen perquè es ratifiquin els valors que institucionalitzen. ‘Globalització’ reflexiona sobre els efectes d’aquest fenomen, ja que la proliferació per tot arreu del món dels biennals i fires d’art van fer d’aquesta disciplina un bé de consum en l’economia del turisme global. ‘És una exposició bonica, oi?’ inclou projectes que examinen l’art, el gust i la classe social. A ‘Fantasies rebutjades’ es mostra l’art com una desfilada de fantasies col·lectivitzades que cristal·litzen en obres i en identitats artístiques, les quals son explorades com a punts d’intersecció entre les implicacions emocionals amb l’art i els contextos polítics i socials de la seva realització. ‘Dimensió personal i política’ mostra com els vincles entre les obres de Fraser són fonamentals. Per últim, ‘Col·leccionat i arxivat’ recull els projectes de l’artista nord-americana que només existeixen avui en dia en forma de documentació. D’altra banda, al mes de juny, en el marc d’un seminari sobre performance i crítica institucional, Andrea Fraser realitzarà la seva performance amb múltiples veus ‘May I Help You?’, on explorarà la manera en què l’art –i també l’arquitectura i el disseny- pot servir d’instrument de distinció, legitimació o deslegitimació, segons l’accés que es tingui a les competències i disposicions que exigeix. Aquesta performance es pot veure a l’exposició que acull el MACBA en format vídeo i s’emmarca sota l’epígraf ‘Una exposició molt bonica, oi?’.La mostra d’Andrea Fraser, coproduïda amb el MUAC, Museu Universitari d’Art Contemporani de la Ciutat de Mèxic, també es presentarà a aquesta institució a partir de l'octubre del 2016.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.