Manca de permisos, arts prohibits i esquers vius, principals infraccions en matèria de pesca recreativa a l'Ebre

Associacions de pescadors de tots els municipis catalans del pantà de Riba-roja col·laboren en la gestió de l'àrea controlada després de la incorporació de la Pobla de Massaluca

ACN Riba-roja d'Ebre.-La manca de permisos per a l'activitat, l'ús d'arts prohibits o portar excés de canyes així com emprar peix viu com a esquer. Aquestes són les principals infraccions detectades pels Agents Rurals durant els últims deu anys (2006-2015) en la seva tasca d'inspecció i control de la pesca continental al llarg dels 135 quilòmetres del tram català del riu Ebre. Durant aquest període s'han interposat 273 denúncies i efectuat 238 decomisos, bona part a la zona del delta de l'Ebre i als embassaments de Flix i Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre), on la pesca esportiva s'ha convertit en una important activitat turística i econòmica. Precisament, associacions de pescadors de tots els municipis catalans amb terme municipal en aquest últim pantà col·laboren ja de forma activa amb la Generalitat en la gestió de la zona de pesca controlada després de la recent incorporació d'una entitat de la Pobla de Massaluca (Terra Alta).

Les denúncies per manca de la documentació preceptiva, com la llicència de pesca, 76 en l'última dècada, encapçalen el rànquing d'infraccions més habituals a les Terres de l'Ebre, segons les dades dels Agents Rurals. També n'han comptabilitzat 50 per la manca de permís especial en les zones de pesca controlada. Més enllà de l'aspecte dels permisos administratius, però, les infraccions directament relacionades amb la pràctica de la pesca continuen centrant-se en l'ús d'arts o mètodes prohibits per a la pesca continental recreativa. Són 64 casos, entre els quals, consten ús de gànguils, tresmalls, palangres –només autoritzats als professionals- o també sobrepassar la possessió de dos canyes per pescador. Fins i tot s'ha arribat a intervenir, excepcionalment, un tresmall i un palangre que cobria tota l'amplada del riu a la Ribera d'Ebre, o també un cas de pesca elèctrica.Capítol a banda, però, mereix el cas de l'ús d'esquers prohibits, amb 36 denúncies. "Són de les infraccions més greus i freqüents", apunta el Per incrementar l'efectivitat de les captures –en el cas del silur, principalment-, alguns pescadors utilitzen exemplars de peixos vius. Tot i que s'han detectat anguiles, per exemple, en molts casos, són espècies exòtiques invasores, com l'alburn o el luciperca. Davant les demandes dels pescadors esportius, els plans tècnics que regeixen la pesca en les zones dels pantans de Flix i Riba-roja han arribat a permetre l'ús de peix com a esquers, sempre que es tracti d'espècies no exòtiques, com fins ara ocorria amb la capa i el carpí. Això, però, pot canviar arran una recent sentència del Tribunal Suprem que declara aquests de la carpa com a invasora, fet que ha aixecat les protestes de les associacions de pescadors, que veuen amenaçada l'activitat i el seu desenvolupament econòmic.D'acord amb la llei vigent a Catalunya, la pesca d'espècies exòtiques introduïdes obliga retornar-los a l'aigua i a sacrificar-ne els exemplars capturats. Els Agents Rurals asseguren que l'aplicació d'aquesta normativa en el cas dels pantans de Flix i Riba-roja no ha generat problemes –no consten denúncies al respecte-, malgrat que, fins fa poc, a l'embassament de Mequinensa s'autoritzava el retorn viu de la captura a l'aigua, la pràctica que atreu principalment els pescadors esportius forans en aquestes zones, anglesos i alemanys, bàsicament. En aquest sentit, controlen el compliment en col·laboració amb les associacions de pesca local, que disposen d'un registre de captures i recullen, fins i tot, trossos d'aleta dels silurs per acreditar el seu sacrifici.Focs i acampadesSegons destaca Garcia, però, les 273 denúncies i 238 decomisos efectuats durant els últims deu anys únicament representen el 6 i el 5%, respectivament, de totes les actuacions desplegades en matèria de control de la pesca continental a les Terres de l'Ebre -4787 actuacions en total, de les quals 3.970, un 83%, són inspeccions-. En espais amb una notable presència de turistes, com és el cas de Riba-roja d'Ebre, el cos controla també les zones d'acampada vora el pantà, la retirada de boies que els pescadors utilitzen per acotar les seves zones de pesca, els focs –el pantà banya àrees incloses dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)-, els abocaments, casos de contaminació o les mesures preventives de neteja de les embarcacions per evitar l'expansió del musclo zebra. Tot i que durant els últims anys ha percebut una davallada en l'activitat turística relacionada amb la pesca recreativa, que va suposar l'establiment de càmpings i empreses de lloguer d'embarcacions, el responsable del cos considera que ara es manté estable."La major part de les nostres tasques tenen la funció de prevenir, informa i dissuadir. La més important és parlar amb els pescadors, comprovar que tot està correcte, resoldre dubtes, aconsellar, recordar que l'ús de les espècies exòtiques com a esquers està prohibit i l'obligació de sacrificar aquestes captures", insisteix. Una part important d'aquest control passa per les mans ja de les associacions de pesca locals, les encarregades de gestionar les diferents àrees municipal dins de la zona de pesca controlada. A banda dels registres de captures, col·laboren amb la Generalitat en la tramitació dels permisos de pesca, en la vigilància dels espais i en la gestió de l'accés –cobrament- de les autoritzacions dins de les àrees senyalitzades com a vedat de pesca, posant un guarda específic.En el cas de l'embassament de Riba-roja, l'anomenada zona de pesca controlada EB-01, associacions locals de Riba-roja d'Ebre i Flix, a la comarca de la Ribera d'Ebre, així com Almatret i la Granja d'Escarp, al Segrià, havien assumit des de fa temps aquest paper de col·laboradors de la Generalitat en la gestió. Durant les últimes setmanes, efectius de Forestal Catalana i dels Agents Rurals han senyalitzat l'àrea que gestionarà una associació de l'últim municipi de la zona catalana del pantà –limítrof amb la Franja de l'Aragó- que quedava pendent d'incorporar-se a aquest model: la Pobla de Massaluca (Terra Alta).

Enviar