Os de Balaguer estrena un nou toc per reivindicar el dret de les campanes a sonar

L'Ajuntament vol estrenar coincidint amb la 30a edició de la Trobada de Campaners una rèplica de l'Honorata, la campana que tocava a sometent durant el setge de Barcelona el 1714

Os de Balaguer (Noguera) ha estrenat aquest diumenge un nou toc per reivindicat el dret de les campanes a sonar. Ha estat durant la XXIX edició de la Trobada de Campaners, on també s'ha reclamat que s’ensenyi a tocar les campanes a les escoles per la seva importància històrica i cultural. La Trobada ha reunit una setantena de campaners de tot l'Estat i de França i es calcula que per la població hi han passat unes 1.500 persones. L'Ajuntament d’Os de Balaguer ha anunciat l'objectiu de poder estrenar l'any que ve, coincidint amb la trentena edició de la Trobada, una rèplica de l'Honorata, la campana que Felip V va fer destruir com a càstig per haver tocat a sometent durant el setge de Barcelona el 1714.

Des de fa tres anys la Trobada de Campaners compon un toc per a una causa que es creu justa. L'any passat va ser per a l'esport femení i el 2014 per a les malalties rares. Aquesta vegada la Confraria de Campaners de Catalunya i l'Ajuntament d'Os de Balaguer han decidit dedicar-lo a les campanes emmudides com a crit d'alerta per evitar que siguin silenciades per motius econòmics o normatius.Per tant, aquesta ha estat una trobada especialment combativa contra els perills que amenacen la pervivència del so de les campanes. En aquest context, s'ha fet un acte de reconeixement al municipi de Rosselló (Segrià), que es va quedar sense campanar quan es va desplomar al gener, i també a l'Associació de Veïns del Barri Vell de Girona, per la seva lluita per restablir el toc nocturn prohibit per l'Ajuntament arran de les queixes d'un hotel. El manifest que s'ha presentat reclama el dret a sonar de les campanes ja que es considera que el seu so i les funcions que han tingut al llarg de la història són un símbol de la cultura i la identitat dels pobles. Per això el text també demana a les autoritat que les respectin i protegeixin d'aquells que les volen emmudir.El president de la Confraria de Campaners de Catalunya, Jaume León, ha afirmat que "ara hi ha com una moda que és l'art de prohibir. A tots ens molesten coses però si tallem el so de les campanes estem tallant la nostra identitat i la nostra cultura, i el següent pas serà intentar prohibir que els ocells cantin o que els rius facin soroll". Per això demana "respecte" per a totes les parts: "una persona que li molestin les campanes no ha d'impedir que la resta en puguin gaudir". En el mateix sentit s'han expressat altres campaners que han participat a la Trobada, com Francesc Valls, que ha vingut des de Carme, a l'Anoia. "Les campanes han de sonar, sense campanes no hi ha vida, i a qui li facin nosa les campanes també li farà el camió de la brossa que passa a les quatre del matí i que no se li pot dir que no faci la seva feina; doncs amb les campanes és el mateix". El campaner i organista de Lleida Josep Maria Currià ha remarcat que "emmudir les campanes gairebé podríem dir que és un pecat humà i social, perquè han seguit tota la vida de les nostres generacions i la campana és el testimoni de cada poble". A més, Currià també ha demanat que els campanars de Lleida, com el de la Seu Vella, recuperin la funció de tocar les campanes i que no només serveixin per marcar les hores com passa actualment. També ha reclamat que s'impulsi el paper pedagògic de les campanes i que s'ensenyin els seus tocs als centres educatius, "tal com es fa a Cervera, on s'utilitza el campanar com a escola de campaners"."No fem soroll, fem cultura"A la Trobada d'aquest diumenge hi ha assistit el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, Lluís Puig, que ha comparat el cas de les campanes amb la recent polèmica per una sentència del TSJC que anul·la la llicència del festival Nowa Reggae de Vilanova i la Geltrú per queixes de soroll. Una sentència que posa en perill la continuïtat de festivals similars. En aquest sentit, s'ha fet seu el lema "No fem soroll, fem cultura", utilitzat en les protestes per aquesta decisió judicial. "No fem soroll, fem cultura, i per tant, les campanes que des de fa segles estan anunciant les bones i males notícies i estan fent de connexió entre el territori no pot ser que callin".Campanya de donacions per finançar la rèplica de l'HonorataL'alcaldessa d'Os de Balaguer, Estefania Rufach, ja té la vista posada al 30è aniversari de la Trobada de Campaners i ha avançat el desig del consistori per celebrar les tres dècades de l'esdeveniment que exporta cada any el nom de la població. L'objectiu és poder presentar d'aquí a un any una rèplica de l'Honorata, una campana del segle 14 pagada pels veïns de Barcelona i que el rei Felip V va fer destruir després de la desfeta del 1714. Ho va fer com a càstig perquè la campana s'utilitzava per cridar a sometent els barcelonins durant al Guerra de Successió. Rufach ha explicat que, tal com es va fer amb l'original, la rèplica de l'Honorata també es vol finançar a través d'una campanya de donacions populars que a partir d'ara es començarà a preparar. La peça estarà exposada de forma permanent al poble. De moment no se sap el cost exacte que tindrà però, segons Rufach, estaríem parlant d'entre 50.000 i 100.000 euros. El director general de Cultura Popular ha celebrat la iniciativa de l'Ajuntament d'Os de Balaguer i s'ha compromès a donar-hi suport des de la Generalitat.Carta al Papa FrancescPer la seva banda, l'alcalde de Rosselló, Josep Abad, ha agraït el reconeixement que la Trobada de Campaners ha fet un poble que "troba a faltar" el seu campanar i que, segons afirma, està fent tot el possible per recuperar el temple després de l'esfondrament del gener. En aquest sentit, l'alcalde ha anunciat que enviaran una carta directament al Papa Francesc per explicar-li la situació i demanar-li que intercedeixi per trobar una solució el més aviat possible.Fa 29 anys que Os de Balaguer acull una trobada que vol reivindicar un ofici històric que ha de resituar-se en una societat on ja fa anys que les campanes han perdut la batalla enfront de les noves tecnologies. Durant tot el matí no han deixat de sonar amb repics de festa, de difunts, de sometents, d'incendi i de tot allò que tradicionalment s'havia comunicat des dels campanars. El campaner més veterà de la Trobada té 93 anys mentre que el més jove ha estat un nen de 8 anys de les Borges Blanques.Paral·lelament a la Trobada els carrers d'Os de Balaguer acullen també la Fira de Campana, amb parades de tot tipus de productes tradicionals.

Enviar