El Teatre Akadèmia dissecciona l'univers de la parella a ‘L’amant’, una història en què la infidelitat esdevé una reafirmació de la relació

L’obra, dirigida per Guido Torlonia, és l’última producció pròpia de la sala

El Teatre Akadèmia presenta des del dimecres i fins el 29 de maig la seva última producció pròpia, ‘L’amant’ de Harold Pinter, una obra que dissecciona amb sagacitat, esperit lúdic i fina ironia el moviment interior de la vida en parella. L’obra, dirigida per Guido Torlonia, gira al voltant d’un matrimoni -amb una relació basada en l’honestedat i l’amor- que arrossega amb el temps una quotidianitat plena d’hàbits rutinaris. Aquesta situació fa que els protagonistes trobin en l’acceptació mútua dels seus amants una reafirmació de la seva relació, fent de la infidelitat una fórmula per sostenir l’amor i la passió. Així, els personatges juguen a ser uns altres i s’inventen situacions noves perquè s’estimen, ha explicat Torlonia. “És una gran historia d’amor però l’amor, de vegades, pot ser torturador i, així, els protagonistes juguen a torturar a la persona que més estimen”, ha afegit.

L’obra està interpretada per Pep Planas en el paper de Richard; l’actriu Alícia González Laá encarnarà a Sarah i Javier López a John. ‘L’amant’ de Harold Pinter retrata un triangle amorós clàssic on els protagonistes sorprenen l’espectador amb un joc de rols constant i, aquests, es converteixen en seductors i seduïts al mateix temps. A més, els diàlegs, aparentment banals, provoquen girs inesperats en els personatges. Els protagonistes de l’obra, Richard i Sarah, son coneixedor de que l’única manera de mantenir una relació saludable després de tants anys de matrimoni és amb la incorporació d’un tercer element. Així, Richard, com cada matí, marxa al treball i deixa a Sarah a la seva casa burgesa –el seu niu d’amor- però abans de sortir i amb tota normalitat li pregunta a la seva dona si té previst veure l’amant. D’aquesta manera es crea un equilibri on l’escenografia també juga un paper important, segons ha explicat el director de l’obra, Guido Torlonia.En aquest sentit, Pep Planas, l’actor que encarna a Richard, ha assegurat que “és un text molt més complex del que sembla, d’entrada és una obra que sembla que els diàlegs no tenen transcendència però cada frase té tot un món al darrere que pots interpretar de moltes maneres, llavors és una obra molt delicada perquè pots agafar molts camins”.Torlonia aposta per una idea molt particular on una gàbia tanca els personatges, als quals veu com a “dos ocells tancats en aquest món”. En aquesta gàbia, l’element més simbòlic és una engronsadora que serà el centre d’algunes de les acciones més particulars entre els personatges, ha explicat el director de l’obra. Per la seva banda, el vestuari, amb colors molts forts com els Agapornis, representa la idea dels “ocells inseparables” i els personatges “vesteixen amb els mateixos colors”, ha afegit Torlonia.

Enviar