La CUP vol que el Parlament “reprovi” el fiscal en cap de l’Audiència Nacional per la “persecució” als independentistes
La proposta de resolució compta amb el suport del Síndic de Greuges i va ser fruit de la reunió entre Ribó i el regidor de Vic Joan Coma
ACN Barcelona.-El grup de la CUP ha presentat al registre del Parlament una proposta de resolució que pretén “reprovar” el fiscal en cap de l’Audiència Nacional espanyola, Javier Zaragoza, per “les seves instruccions de persecució dels càrrecs electes catalans” arran del procés independentista i la declaració del 9-N. Tal com ha pogut saber l’ACN, el text es debatrà a la comissió de Justícia del mes de maig i compta amb el suport del Síndic de Greuges, Rafel Ribó. Tant és així, que la proposta de resolució és fruit de la reunió que van mantenir Ribó, el diputat de la CUP Benet Salellas, i el regidor de Vic Joan Coma, investigat per incitar a la sedició. La CUP està negociant ja el text amb la resta de grups parlamentaris i confia que els partits rupturistes i independentistes hi donin suport.
La proposta de resolució –a la que ha tingut accés l’ACN- té el seu origen en la reunió que van mantenir Salellas i Coma amb el Síndic fa només uns dies, i s’emmarca en el seguit d’accions que la CUP està impulsant en favor de la desobediència a les institucions judicials espanyoles i de suport als càrrecs electes investigats o encausats. Així, el text registrat per la CUP demana que el Parlament “reprovi el fiscal en cap de l’Audiència Nacional espanyola, Javier Zaragoza, per la seva circular i per les seves instruccions de persecució dels càrrecs electes catalans”. Aquest punt fa referència, tal com es llegeix a la introducció de la resolució, a la instrucció que el 5 de novembre de 2015 Zaragoza va remetre als fiscals i als cossos de seguretat de l’Estat per a que, “en el cas que s’aprovés per part del Parlament de Catalunya una resolució que donés inici al procés d’independència de Catalunya -i un cop aquesta fos invalidada pel Tribunal Constitucional-, es perseguissin els càrrecs públics locals, provincials i autonòmics que l’executessin pels delictes de sedició, prevaricació, desobediència, usurpació de funcions o ús indegut de fons públics”. La CUP, a més, critica a la seva proposta de resolució que aquesta circular de Zaragoza “apostés per una interpretació forçada de l’atribució de competència als òrgans judicials, conferint la competència per perseguir aquests actes a l’Audiència Nacional espanyola, hereva del TOP franquista, argumentant-se aquesta consideració en base no a la literalitat del Codi Penal de 1995 sinó a la literalitat del Codi Penal de 1973”. Suport als investigats A més de la reprovació del fiscal, la CUP també vol que el Parlament doni “ple suport als càrrecs electes catalans investigats i perseguits pel seu suport a la declaració” del 9-N. Per això es recorda que després de l’aprovació d’aquell text al Parlament, cap diputat “ha estat perseguit per la seva participació en aquesta votació, d’acord amb la seva inviolabilitat i a l’aforament de què disposen que els protegeix de les directrius del fiscal Zaragoza”. Però retreuen els anticapitalistes que “d’acord amb aquelles directrius” del fiscal en cap “s’ha iniciat una activitat de persecució dels ajuntaments catalans que han aprovat mocions de suport a la declaració per part dels Jutjats Centrals d’Instrucció de l’Audiència Nacional” i que “aquestes causes, obertes en la jurisdicció penal, han arribat a encausar regidors per les seves manifestacions en el transcurs dels plens municipals”, tot recordant el cas de Joan Coma regidor de Capgirem Vic, investigat per un delicte de provocació a la sedició.El "caràcter antidemocràtic de les institucions" de l'Estat Per tot això, la proposta de resolució presentada per la CUP també pretén que el Parlament “constati l’evident caràcter antidemocràtic de les institucions judicials espanyoles i l’evident vulneració dels drets fonamentals polítics dels catalans i catalanes mitjançant els seus càrrecs electes” i demana “elevar aquesta qüestió als organismes internacionals corresponents en matèria de drets humans”. De moment, la proposta de la CUP ja està registrada al Parlament i es debatrà al maig a la cambra catalana. Les negociacions amb la resta de grups, i especialment JxSí, ja han començat, i els anticapitalistes asseguren que confien que el text serà aprovat.






