El projecte 'Se'n parlave i n'hi havie' vol documentar l'existència i la intensitat de la cacera de bruixes a Lleida

És una iniciativa de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida que ha de finalitzar el 2017 amb una exposició itinerant

ACN Esterri d'Àneu.-La Xarxa de Museus de les Terres de Lleida ha presentat el projecte de recerca sobre la bruixeria a la demarcació de Lleida que porta per títol 'Se'n parlave i n'hi havie'. Amb aquest treball es vol documentar l'existència i la intensitat de la cacera de bruixes. El projecte s'ha presentat a Esterri d'Àneu de manera simbòlica donat que les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, es consideren el bressol europeu de la caça de bruixes. Allí hi estan documentats els primers judicis per bruixeria d'Europa i la primera llei europea contra la cacera de bruixes , que data del 1424. Aquesta documentació dóna ja els primers indicis de la precocitat del fenomen i de la seva intensitat. Fins als anys 30-40 del segle XX encara hi ha testimonis de la presència de bruixes i per aquest motiu s'ha iniciat la recerca per recollir els testimonis dels informants encara vius. La recerca finalitzarà amb una exposició itinerant el 2017 amb els resultats.

Pau Castells, historiador i responsable de la coordinació del projecte, ha explicat que el Pirineu i les Terres de Lleida per extensió són un indret privilegiat per l'estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes en l'època medieval i moderna. Castells ha afegit que en els darrers anys, la investigació històrica ha posat en relleu la importància d'aquest territori com a lloc d'origen d'un fenomen que arrenca en l'època baixmedieval i que s'estén fins a dates ''sorprenentment'' properes en l'actualitat.Aquest fet, que comença a ésser reconegut i a despertar l'interès de la historiografia europea, ha portat a la Xarxa de Museus a interessar-se des d'una perspectiva científica per un fenomen tan complex com el de la creença en la bruixeria i la seva transmissió en la cultura popular.Investigadors i universitats europees traduiran aviat en anglès els primers judicis de bruixeria d'Europa, produïts a les Valls d'Àneu, pel seu estudi.Castells ha narrat que moltes de les bruixes del Pirineu marxen cap a la plana per por a ser jutjades i per aquest motiu el fenomen de la bruixeria al Pirineu va ser una qüestió endèmica i a la Plana va ser un fenomen epidèmic.Castells ha explicat que moltes de les històries que es troben en documents o judicis a bruixes de fa 500 anys encara hi ha testimonis que les ratifiquen donat que el seu relat coincideix plenament.El treball de recerca, a través d'informants, és important que es faci en aquest moment donat que molts dels informants són grans i estan desapareixent. Des de la Xarxa de Museu es posa molt d'èmfasi en la importància de les fonts orals i d'aquí que 4 investigadors treballaran per recollir totes aquestes dades.Jordi Abella, membre de la Xarxa de Museus, ha explicat que la primera fase de la recerca va començar el 2015 i s'ha realitzat a la Noguera, la Segarra, l'Urgell, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran. La segona, que s'està duent a terme actualment, es fa a Lleida ciutat, el Pallars Jussà i l'Alt Urgell. Abella ha afegit que està previst que estigui acabada aquest any, de forma que a finals del 2017 s'inauguri una exposició itinerant pels museus de la Xarxa amb els resultats aconseguits. De moment, la recerca ha trobat relats i objectes per protegir-se de la bruixeria, com ara cremalls i amulets, entre altres. En la investigació, es combinen el component històric i etnològic.

Enviar