El servei d'integració laboral d'Aspid va ajudar 278 persones a trobar feina durant el 2015

L'entitat adverteix que tres de quatre persones amb discapacitat en edat laboral no treballen

ACN Lleida.-El Servei d'Integració laboral de l'Associació de paraplègics i discapacitats físics de Lleida (Aspid) va atendre durant el 2015 un total de 784 persones aturades, de les quals 454 amb discapacitat i 330 en situació de vulnerabilitat. Aquest servei va aconseguir l'any passat 294 contractes laborals –81 més que al 2014– que han beneficiat 278 persones, de les quals el 57% són usuaris amb discapacitat i el 43%, persones amb risc d'exclusió. El Servei d'Integració d'Aspid ha diversificat i ampliat el seu àmbit social i geogràfic d'actuació, atenent tant persones amb discapacitat física com persones en situació de vulnerabilitat social de set comarques lleidatanes. L'entitat, però, adverteix que tres de quatre persones amb discapacitat en edat laboral no treballen, essent aquest un dels col·lectius amb més risc d'exclusió social.

Durant la presentació del balanç d'activitat corresponent al 20015, la presidenta d'Aspid, Bibiana Bendicho, ha valorat negativament "la temporalitat precària" dels programes d'integració laboral motivada –ha dit- per la falta de recursos i una temporalitat agreujada pel fet que, segons els darrers estudis fets per entitats del tercer sector, actualment tres de quatre persones amb discapacitat en edat laboral no treballen. Així mateix, la directora del Servei d'Integració laboral d'Aspid, Lídia Méndez, ha exposat que en els darrers tres anys ha crescut la temporalitat dels contractes i han augmentat els contractes per obra o servei, la qual cosa "no deixa de ser un mirall del que està passant a la societat en general". El Servei d’Integració laboral d’ASPID va atendre l'any passat 784 persones amb discapacitat i en situació d'atur, més de la meitat de les quals (un 60%) es van atendre des del territori, fet que suposa una descentralització important del servei. Del total de persones ateses, el 56% van ser homes, el 33% se situen a la franja d'edat de més de 45 anys, el 35% tenen estudis secundaris i el 72% van ser persones amb nacionalitat espanyola, el 10% provinents de la Unió Europea i un 18% van ser usuaris extracomunitaris. D'aquestes, 475 corresponen a usuaris residents a les comarques de Lleida. Des d'Aspid han destacat l'augment en l'atenció del col·lectiu amb vulnerabilitat social amb la gestió del programa de Mesures d'Ocupació a perceptors de la Renda Mínima (MARMI), que enguany permetrà atendre 120 persones perceptores de renda mínima a les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell i l'Urgell. Altrament, durant el 2015 des d'Aspid va impartir 7.210,5 hores de formació, més del doble de l'any 2014 gràcies, en part, al nou projecte 'Punt de Formació Incorpora', amb un resultat d'inserció del 55%. Des de l'entitat consideren que aquesta xifra demostra que la formació facilitada per Aspid és clau per a l'accés al mercat de treball actual. Un total de 485 alumnes van fer formació en format taller i cal destacar la introducció de nous tallers específics d'anglès, coaching, motivació i eines per a la planificació i organització com ara symbaloo (un escriptori on line). El director dels serveis territorials de Treball, Afers Socials i Famílies a Lleida, Joan Santacana, ha remarcat que l'aprovació, el juliol passat, de la Llei d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), permetrà substituir el règim de convocatòries publiques per un sistema de concertacions, les quals, al seu parer, asseguraran la continuïtat de programes com els d'integració laboral d'Aspid. Santacana ha afegit que, a més de donar suport al mercat protegit de treball (com els centres especials de treball), el departament vol afavorir que l'empresa ordinària compleixi la legalitat vigent i que les firmes amb més de 50 treballadors cobreixin un mínim del 2% de la plantilla amb persones amb discapacitat, intentant evitar que aquestes empreses acabin institucionalitzant el que són excepcions a la norma, com l'enclavament laboral -sistema pel qual un grup de treballadors d'un centre especial de treball fa la seva tasca desplaçant-se temporalment a l'empresa col·laboradora (client)- o les donacions a entitats de caire social.

Enviar