L'SNP aspira a guanyar els últims feus laboristes a Escòcia
Molts votants del ‘no’ “s’han adonat que les promeses fetes per Westminster s’han incomplert”, diu a l’ACN l’exministre d’Europa i candidat per Glasgow Humza Yousaf
ACN Glasgow \/ Londres.-Penilee, un barri al sud-oest de Glasgow, va donar suport al partit laborista durant més de 50 anys. Però aquest suburbi obrer exemplifica molt bé com les tendències polítiques històricament dominants a Escòcia han canviat amb el referèndum d'independència. Penilee va votar, contràriament al que defensaven els laboristes, a favor de la independència. "Els laboristes van alinear-se, colze a colze, amb el tòxic partit conservador i per això un 40% dels seus votants els va abandonar votant ‘sí’ al referèndum", destaca el fins ara ministre d’Europa i diputat de l’SNP, Humza Yousaf. Un gruix de seguidors que, segons ell, el partit laborista "no recuperarà ni en aquestes eleccions ni en un futur pròxim".
A Penilee, l’SNP fa una forta campanya al carrer, visitant els veïns a casa seva, perquè vol arrabassar l’escó a l’exlíder laborista Johann Lamont, que l’ostenta des de les primeres eleccions al parlament d’Edimburg, l’any 1999. Penilee forma part de la circumscripció de Pollok, que va ser l’àrea de Glasgow on es va registrar un major percentatge de vots favorables al ‘sí’ al referèndum independentista de l’any 2014. "Ens posem en marxa tan bon punt s'anuncia la data de les eleccions", explica a l'ACN en Tom, un dels membres de l'SNP Glasgow, i que participa a la campanya de porta a porta. Aquest sistema permet als partits conèixer de prop els seus votants potencials però també saber els motius pels quals alguns ciutadans prefereix no donar-los suport. "No es tracta de vendre res a ningú, tan sols d'informar sobre les nostres propostes i sobretot animar la gent a anar a les urnes", explica."Glasgow ha estat tradicionalment un feu laborista", assegura a l’ACN HumzaYousaf, que és un prominent polític de l'SNP, i número dos per la llista regional de Glasgow, just després de la primera ministra i líder del partit, Nicola Sturgeon. Yousaf, d’origen pakistanès i el primer musulmà en ocupar un càrrec ministerial al govern escocès, destaca la consolidació de l’SNP en aquests antics feus laboristes."Qualsevol que dugués el distintiu del partit laborista a la solapa guanyava aquí, fos qui fos el candidat", recorda l’ex ministre d’Afers Europeus des de Glasgow. "Això ha canviat", apunta, remarcant que el motiu és que “els laboristes han traït als escocesos" perquè van fer campanya conjuntament amb els ‘tories’ pel referèndum i no han contribuït a aconseguir una autonomia encara major.Les raons de l’auge de l’SNPEl periodista David Maddox, del diari escocès ‘Daily Express’ explica que si bé “l’SNP va perdre la gran pregunta” d’independència ‘sí’ o ‘no’, ha pogut fer servir el referèndum com a “plataforma per posar sobre la taula” la necessitat “de transferir més poders a Escòcia”. Un argument que ha convençut “votants tradicionals d'altres partits", poc convençuts per l’actitud de les formacions tradicionals.Segons Maddox, "Escòcia va quedar dividida" després del referèndum d'independència. Una divisió que no és "en termes econòmics, socials o religiosos" sinó pel que fa a "la qüestió nacional". “A les eleccions, l'SNP obtindrà el suport de tot aquell 45% que va optar per sortir del Regne Unit al referèndum, mentre que el 55% que va votar quedar-se es repartirà entre els laboristes, els conservadors, els liberal-demòcrates i d'altres partits", pronostica Maddox. Yousaf encara va més enllà i assegura que "fins i tot els que van votar 'no' podrien donar suport ara a l'SNP, ja que s'han adonat que les promeses fetes pel govern de Westminster no s'han complert" ni "s'han transferit totes les competències que Escòcia va demanar". A més, la majoria que totes les enquestes auguren per l’SNP també respon al fet que “la gent que va votar ‘sí’ sap que l’SNP és qui els portarà cap a la independència, sigui quan sigui”, assegura Yousaf. Els sondejos li donen entre el 45% i el 50% dels vots, i una setantena dels 129 diputats en joc.Laboristes i conservadors, els grans derrotatsSegons el periodista David Maddox, l'auge de l'SNP també s'explica pel demèrit dels seus competidors, especialment, els laboristes. "El principal rival solia ser el partit laborista però es troba en unes condicions terribles", assegura Maddox, que destaca que el partit "ha tingut cinc o sis líders diferents en els darrers anys, està absolutament devastat, sembla que no sap cap on va ni quins són els seus objectius". "L'altra opció, els conservadors, segueixen sent una marca tòxica amb reminiscències de l'època de Margaret Thatcher", continua Maddox. "Per tant, l'SNP no ha de fer front a una oposició massa forta", assegura.Per Yousaf, "els 'tories' van morir políticament a Escòcia a l'època de Thatcher, però el que ha passat amb el partit laborista “sí que és simptomàtic". A diferència del que opina Maddox, pel representant de l'SNP per Glasgow al parlament escocès la crisi dels laboristes "no té res a veure amb els seus candidats". "Crec que el partit laborista està acabat, però no han de buscar culpables: són ells mateixos", conclou.Per la seva banda, l'únic representant dels laboristes escocesos al parlament de Westminster, Ian Murray, nega aquesta situació. "No m'agrada especular, les enquestes s'han equivocat moltes vegades i poden tornar a equivocar-se", assegura sobre els sondejos, que en alguns casos situen el partit com a tercera força, per darrere dels conservadors, i amb només 20 escons, una davallada de 17 respecte als comicis del 2011.Segons Murray, l'objectiu del seu partit és garantir que el parlament escocès torna a centrar-se a fer polítiques socials i en "donar resposta a allò que realment preocupa els escocesos" en comptes de parlar només "de política constitucional". Els laboristes són l'única força que "proposa mesures positives pel futur en comptes de basar la seva campanya en arguments passats, que ja van ser derrotats, democràticament, amb el referèndum del 2014", argumenta.Dijous, els veïns de Penilee hauran d’anar a votar i per primera vegada podrien donar l’esquena als laboristes i a la que va ser la seva líder entre el 2011 i el 2014, Johan Lamont, rival de Salmond pel referèndum i que, com ell, va dimitir poc després dels resultats de la consulta. Humza Yousaf la substituiria, si es confirma el canvi de tendència des del laborisme cap a l’independentisme. En els darrers mesos, la feina dels activistes i militants de l’SNP s'ha intensificat a la zona, i diversos membres del partit asseguren que han visitat "pràcticament totes les cases que constaven al registre", unes 30.000. La campanya continuarà fins al mateix dia de les eleccions, ja que al Regne Unit la jornada de reflexió no existeix, explica en Tom, un dels activistes: "El mateix dia dels comicis tornem a anar a aquelles cases que ens han dit que votarien per l'SNP i els recordem quin dia són les eleccions i el sentit del vot que ens van transmetre”.






