Ferran Adrià lidera un projecte de recerca sobre la història de la cuina des del paleolític
És un treball “holístic” on hi participen unes 70 persones de diversos àmbits i membres d'elBulliLab
ACN Banyoles.-El cuiner Ferran Adrià fa uns tres anys que treballa en un projecte de recerca sobre la història de la cuina. Es tracta d’una iniciativa ambiciosa i única al món que es remunta als orígens de la cuina, des del paleolític fins a l’actualitat. L’objectiu és fer un recull “holístic” sobre l’evolució de les tècniques culinàries, els ingredients, les celebracions i els estris que s’han anat utilitzant al llarg de la història. “El món no s’entén sense la cuina”, ha afirmat el reconegut xef durant la visita que ha fet al Parc Neolític de la Draga de Banyoles. Els arqueòlegs d’aquest jaciment formen part de l’equip interdisciplinari d’unes 70 persones – tecnòlegs en aliments, historiadors, filòsofs, dissenyadors, experts en noves tecnologies, cuiners i l’equip del elBulliLab- que volen repassar la història de la humanitat des de la gastronomia. Una recerca que es plasmarà en un llibre i que també es podrà consultar per internet d’aquí a uns tres anys.
Adrià ha reconegut que estan molt il·lusionats amb aquest projecte que no s'ha fet enlloc més del món. La recerca ha de permetre comprendre com ha anat evolucionant la cuina i tot el que l'envolta a partir de preguntes molt senzilles però a la vegada molt complexes. "Des de quan hi ha taules?", es preguntava aquest divendres el xef. I afegia que aquest element "ho va canviar tot" perquè va comportar que es pensessin en els plats, per exemple, quan abans només hi havia bols per menjar. I això els obliga, juntament amb els experts d'aquest equip interdisciplinari – d'àmbits com el món de l'art, la filosofia, les noves tecnologies, el disseny o els tecnòlegs d'aliments – a intentar contextualitzar-ho i veure què passava a altres indrets del món.Del que es tracta, segons ha dit Adrià, és de "descodificar" tot l'"alfabet" que es coneix a dia d'avui –els productes, les tècniques, les eines, les cerimònies- per parlar de l'evolució de la cuina en la humanitat. "El món no s'entén sense la cuina", ha subratllat i ha afegit que els experts asseguren que la primera eina que va fer l'home va ser per tallar la carn. Una prova, ha afegit, que aquesta activitat ha anat sempre lligada a la història. El neolític, una etapa clau Ferran Adrià ha visitat aquest divendres el Parc Neolític de la Draga acompanyat d'una quinzena de persones que formen part de l'equip d'elBulliLab de Barcelona. Ho han fet acompanyats del co-director del parc parc, Antoni Palomo, i d'altres arqueòlegs que treballen en aquest jaciment gironí i que, al mateix temps, col·laboren en el projecte de recerca. Segons ha explicat Palomo, el que estan fent és aportar totes les dades de què disposen a dia d'avui d'aquest espai d'alt interès arqueològic, que porta 25 anys excavant-se, on s'han recuperat materials orgànics i inorgànics i eines de gran valor històric. S'han trobat eines que fins ara no han aparegut en altres jaciments, com són batedors per batre i fer farinetes, un recipient de fusta o un cullerot, uns instruments que també s'incorporaran a l'estudi. Els habitants de fa uns 5.400 anys a.C eren bàsicament ramaders i agricultors i s'alimentaven sobretot de cereals com l'ordi i un tipus de blat, així com pèsols i faves. La carn de caça –s'han trobat restes de fins a 50 espècies diferents- només representava un 5% de la dieta càrnica que tenien i que complementaven amb la carn de bestiar com el xai o el porc. També s'alimentaven de fruits que trobaven enmig de la natura, com ara aranyons o cireres d'arboç. En concret, tal i com ha explicat Adrià, el neolític és un període clau en la història de la cuina perquè va "falsificar" el món dels fogons, en el sentit que per primer cop algú va començar a preparar menjar per altres persones. I per això estan tan interessats en conèixer aquest període amb l'ajut dels experts. Palomo ha explicat que l'equip del xef ja els ha plantejat centenars de preguntes, algunes de les quals encara no tenen resposta, i que estan molt interessats en treballar-hi. Quan se li ha preguntat si tenen previst visitar altres punts de Catalunya, Adrià ha respost: "Anirem on ens diguin els experts". I ha afegit una altra reflexió. "Si ningú ha fet aquest projecte abans és perquè els cuiners no tenen temps per fer-ho, fan falta recursos per fer la recerca i els oficis i disciplines que permeten analitzar tots aquests coneixements són relativament joves, abans no existien. De moment ja porten treballant-hi uns tres anys i calculen que necessitaran uns tres anys més per poder-ho plasmar tot en un llibre, que anirà acompanyat de vídeos i per penjar tots els continguts a Internet. Entre els assessors que hi participen destaquen noms com el reconegut arqueòleg Eudald Carbonell.






