L'anàlisi de les restes del jaciment campaniforme de Cerdanyola determina el sexe, parentiu i trets físics

Se sap que hi ha restes de dues dones que eren parents de primer grau, que una d'elles era intolerant a la lactosa i que una altra tenia els ulls marrons

ACN Cerdanyola del Vallès.-L'anàlisi de les restes humanes del jaciment de la cultura campaniforme del carrer París de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) han permès determinat el sexe, l'ADN mitocondrial, el cromosoma Y en els individus masculins, les relacions de parentiu, els trets físics externs i els afinitats poblacions amb altres grups contemporanis. Aquest jaciment s'inscriu en un projecte més ampli que ha de permetre reconstruir aquesta cultura de caràcter internacional en el que hi participen institucions com el Broad Institute d'Harvard, el Max Plank Institute for the Science of Human History o l'Institut of Evolutionary Biology (CSIC-UPF). L'estudi genètic ha donat resultats positius en onze mostres, dues de les quals s'ha comprovat que corresponen a parents de primer grau de sexe femení. S'ha pogut saber també que una d'elles no tolerava la lactosa i que una altra tenia els ulls marrons.

El principal objectiu del projecte és esbrinar si aquesta cultura es correspon a un moviment de persones o d'idees, és a dir, si els diversos elements culturals que s'identifiquen com a campaniformes es van difondre a través de les xarxes comercials o d'altra mena o van ser directament aportades per grups de gent en moviment amb una genètica específica diferenciable de les poblacions autòctones. Per arribar a una conclusió, es comparen les mostres trobades en diferents jaciment de cultura campaniforme i també es comparen amb les mostres de poblacions neolítiques anteriors en cada una de les zones geogràfiques considerades. Actualment es disposa d'informació genòmica de 67 individus d'aquesta cultura que inclouen mostres de Portugal, Anglaterra, França, Itàlia, Alemanya, Txèquia, Hongria i Espanya, entre les que es troben les de Cerdanyola.Els testimonis més antics d'aquesta cultura es localitzen a Portugal entre el calcolític i l'edat de bronze. El nom el rep del vas campaniforme, fet de ceràmica, amb una forma que recorda la d'una campana invertida i decorat amb detalls geomètrics gravats. Aquests vasos han aparegut majoritàriament en contextos funeraris i també en àmbits domèstics. En general, la seva aparició es relaciona amb la difusió de la metal·lúrgia del coure a través de l'Europa Occidental.

Enviar