El primer mapa de qualitat del cel nocturn destaca la foscor "excepcional" del Montsec
Un estudi realitzat del 2012 al 2015 mesura el grau de brillantor del fons del cel i la qualitat de la seva foscor als principals Parcs Naturals de Catalunya
ACN Barcelona.-La serra catalana del Montsec ofereix una foscor del cel "excepcional". És el que diu un estudi presentat pel Departament de Territori i Sostenibilitat que analitza la qualitat del cel nocturn, amb anàlisis fetes des del 2012 fins al 2015. L'informe constata que el cel a la serralada del Prepirineu de Lleida és el més saludable del país pel que fa a la contaminació lumínica. Parcs Naturals de la Serra del Montsant, de l’Alt Pirineu, dels Ports i de l’Albera també destaquen per una qualitat elevada del cel nocturn.
Una mala qualitat del cel pertorba les condicions naturals del medi nocturn, afectant els ecosistemes i la biodiversitat, a banda de tenir conseqüències perjudicials per al medi ambient en general. Un bon indicador de la contaminació lumínica és la mesura de la brillantor del fons del cel, atribuïble a la radiació de fonts o objectes celestes i a la luminescència de les capes altes de l'atmosfera. Les zones no urbanes són les que acostumen a tenir un grau de brillantor menys contaminat, però en el cas de la Serra del Montsec, els seus nuclis urbans interiors no tenen una afectació rellevant en la qualitat del cel nocturn. Les principals amenaces provenen dels nuclis fronterers –Balaguer i Tremp- i sobretot de Lleida i Barcelona. Als Parcs Naturals dels Aiguamolls de l’Empordà, del Cap de Creus, de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Montseny i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac la campanya de mesuraments ha confirmat una gran variabilitat de la qualitat del cel nocturn en funció de la proximitat a nuclis urbans. En la mateixa línia, al Parc de Collserola s'hi ha observat una baixa qualitat del cel fosc per la seva proximitat a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les properes campanyes inclouran un estudi més detallat de les zones amb més qualitat per valorar el possible desenvolupament de projectes de protecció.






