El pavelló català a la Biennal de Venècia proposa un diàleg entre l'arquitectura i el cinema

El projecte, comissariat per Isaki Lacuesta i els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljevic, versa sobre nou obres sensibles amb l'ús diari, els habitants i el medi ambient

ACN Barcelona.-L’Institut Ramon Llull ha presentat aquest dilluns ‘Aftermath_Catalonia in Venice. Architecture beyond architects’, el projecte que representarà Catalunya a l’esdeveniment col·lateral de la quinzena edició de la Biennal Internacional d’Arquitectura de Venècia. El pavelló català posa en relleu set intervencions arquitectòniques públiques sensibles amb l’ús diari, els habitants i el medi ambient per mostrar als visitants la manera en què l’espai arquitectònic fa possible que l’usuari gaudeixi dels espais públics com a membre conscient de la societat. A més, compta amb dues col·laboracions especials: 'Taulacreu' de Pere Buil i Toni Riba, i la cadira 'Biennale' de Josep Ferrando. Entre les instal·lacions seleccionades s’inclouen un hospital, un aparcament, un teatre i un espai natural, entre d’altres. Aquest projecte està comissariat pel director de cinema Isaki Lacuesta i els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljevic.

‘Aftermath_Catalonia in Venice’ planteja un diàleg entre els llenguatges arquitectònic i cinematogràfic, ja que proposa unificar aquestes dues disciplines en una instal·lació creant narratives creuades entre els projectes seleccionats a través de connexions visuals, sonores, materials i conceptuals. En aquest sentit, el director de cinema i comissari del projecte, Isaki Lacuesta, ha assenyalat que es creu que hi ha "una mena de falsa dicotomia entre l’arquitectura i el cinema quan sovint es classifica el cinema com un art del moviment i, en canvi, el cinema ha mantingut, moltes vegades, la seva capacitat com a art de l’espai”. “D’aquesta manera podíem pensar que el cinema és un art que es pot desplegar a l’espai i, d’alguna forma, realitzar el nostre somni infantil de construir un cinema que l’espectador recorre i transita i que l’espectador fa la seva mida en el temps i l’espai, és a dir, és una experiència que no té un principi i un final”, ha afegit Lacuesta. El projecte se centra en la relació d’obres d’arquitectura catalana, explicades a través del seu ús diari, amb el seu entorn en termes d’arrelament al context, estructuració del territori i millora de la qualitat de vida que aporta a la comunitat. L’arquitecta i comissaria del projecte, Jelena Prokopljevic, ha explicat que “la idea és, en realitat, capgirar la tendència omnipresent d’imposar el benefici individual per damunt d’un bé en comú”. En aquest sentit, ha assegurat que “hem fet una tria de projectes que creiem que tenen un marcat caràcter públic i que creen aquest plus de qualitat i aquest bé en comú”. L’exposició té per objectiu apropar-se a l’arquitectura des de la perspectiva de l’usuari, ja que la seva intenció és afavorir una experiència empàtica que porti l’observador a analitzar i percebre l’arquitectura. D’aquesta manera, el propòsit del projecte és estimular la reacció del públic i donar-li motius per a la reflexió. Així, l’exposició pretén implicar els visitants amb un enfocament sensorial de la instal·lació artística amb la projecció de les obres en diverses superfícies vítries translúcides que reflecteixen la complexitat de les interaccions entre les persones, l’arquitectura i el paisatge natural o urbà. Les obres recollides a les instal·lacions audiovisuals són intervencions públiques d’arquitectes catalans que es van dur a terme o van entrar en funcionament en el període més dur de la crisi econòmica, un moment en el qual es van cristal·litzar unes necessitats per damunt d’unes altres i unes maneres de fer relacionades amb estratègies arquitectòniques sensibles amb l’ús diari, els habitants i el medi ambient. Els set estudis arquitectònics catalans seleccionats per a la Biennal d’aquest any han estat: Recuperació mediambiental del riu Llobregat d’Enric Batlle i Joan Roig; Hospital Transfronter de la Cerdenya de Manuel Brullet Tenas, Alfonso de Luna Colldefors i Albert de Pineda Álvarez; Torre Júlia. Habitatges tutelats per a gent gran de Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana; Teatre Atlàntida de Josep Llinàs, Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives; Aparcament Saint-Roch d’Archikubik; Centre per al Servei de Distribució d’Aliments-Campclar (SDA) de NUA Arquitectures, i Can Batlló, de la comunitat Can Batlló i LaCol Cooperativa d’Arquitectes.A més, ‘Aftermath_Catalonia in Venice’ compta amb dues col·laboracions especials: ‘Taulacreu’, una taula dissenyada per vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), i la cadira ‘Biennale’, un projecte de l’arquitecte Josep Ferrando desenvolupat en col·laboració amb Figueras. Aquestes dues peces de mobiliari han estat produïdes especialment per a la mostra i, junt amb els set estudis arquitectònics seleccionats, són els projectes que formen part de la quinzena mostra d’arquitectura internacional.Un visitant participatiu i reflectiuLes filmacions de ‘Aftermath_Catalonia in Venice’ es projecten en un espai en el qual semblen surar les imatges atorgant al conjunt un cert caràcter de fantasmagoria que es desplega davant l’espectador, ja que l’espai està equipat amb tractaments que retenen la imatge i minimitzen els reflexos. A més, la resta d’elements presents –com les peces de mobiliari i les partes ceràmiques- són complementaris al conjunt i participen en la creació de recorreguts o reflexos per enfosquir totalment el conjunt, que queda il·luminat només a través de la llum dels projectors i d’alguns llums d’ambient graduats i enfocats a la informació sobre projectes. La instal·lació s’ha dissenyat i disposta d’aquesta manera perquè l’espectador pugui tenir perspectives conjuntes des de qualsevol punt del recorregut. A més, les pantalles estan disposades de manera que és impossible percebre-les totes globalment. Això converteix a cada visitant en l’últim muntador de la instal·lació. En aquest sentit, l’arquitecte i comissari de l’exposició, Jaume Prat, ha assenyalat que cadascuna de les zones “està ensenyant un edifici concret però el que volem és treballar amb la barreja de totes elles i amb el recorregut perquè és un recorregut que no deixa res al darrere, ja que al darrere de les pantalles es podran veure alguna cosa, és a dir, es podran veure les imatges amb positiu i negatiu”. Així, Prat ha explicat que aquesta juxtaposició dels set edificis és la que ens interessa per fer del visitant un espectador reflexiu i participatiu.

Enviar