Una exposició al Cercle del Liceu restitueix la figura de Júlia Peraire, musa de Ramon Casas

Una setantena d’olis, dibuixos i cartells es mostren conjuntament per primera vegada als salons del club privat

ACN Barcelona.-Coincidint amb els 150 anys del naixement Ramon Casas, el Cercle del Liceu acull excepcionalment una exposició dedicada íntegrament a qui va ser la musa –i dona- del pintor modernista, Júlia Peraire. Amb material gairebé inèdit, majoritàriament custodiat en col·leccions particulars, algunes de socis del club privat, l’especialista en l’obra de Casas, Isabel Coll Mirabent, comissaria una exposició de gairebé una setantena d’olis, dibuixos, cartells, i diversa documentació, amb què “reivindica” la figura de Peraire en totes les seves facetes i expressions –fou acusada de llibertina, lamenta Mirabent- i al mateix temps revela la influència de grans mestres de la història en la paleta del pintor català.

L’exposició ‘Júlia, el desig. Ramon Casas’ és una mostra organitzada pel Cercle del Liceu amb la col·laboració de l’Obra Social ‘la Caixa’. Es tracta, segons ha remarcat la seva comissària, de la primera mostra “temàtica” al voltant de l’obra de Ramon Casas. Fins ara, ha assenyalat aquest dilluns, s’havien organitzat mostres antològiques o d’una etapa de creació. En aquest cas, el conjunt gira al voltant de les representacions que Casas va fer de Júlia Peraire, companya i musa de l’artista. Durant 25 anys Ramon Casas va pintar i dibuixar desenes de retrats de Júlia, a qui va conèixer quan ella tenia tan sols 17 anys, l’any 1905. Més enllà de la pintura, la relació entre artista i model va esdevenir d’amor al cap de poc temps, i l’any 1922 es van casar. A través dels seus retrats s’aprecia com Casas estava al corrent dels gustos estètics del moment, amb un conjunt de quadres on immortalitza vestits i estils de la moda parisenca, en d’altres amb expressions de gust espanyol. Més endavant s’aprecia un cert gest de ressentiment del pintor envers l’elit burgesa que menystenia la seva musa i companya per desclassada. Casas la va retratar vestida com una senyora burgesa, amb teles de qualitat i pells cares. Són majoritàriament obres inèdites que inclouen els tres gèneres “més significatius” de l’obra de cases, és a dir, pintura, dibuix i cartells. En total, 65 peces, més una sèrie de materials documentals a l’entorn de Casas i Peraire. La “sensualitat” és un tema transversal en totes aquestes representacions, la qual cosa mostra, d’una banda, l’atracció que el pintor sentia per Júlia Peraire, i de l’altra el caràcter extravertit de la musa. En aquest sentit, Coll Mirabent no oblida que tant la manera com Casas la va retratar, com el seu origen familiar, han fet que sovint s’hagi tractat Peraire com una “noia lliure” i “esbojarrada”, amb ànim de “menyspreu”. La comissària, en canvi, reivindica la seva forma de ser i voldria que l’exposició contribuís a restituir la seva figura: “El meu desig és posar Júlia al seu lloc”, ha declarat.Les obres exposades permeten, d’altra banda, contemplar la influència de grans mestres de la història de la pintura en el pintor català. Goya, El Greco o Caravaggio són algunes de les influències que ha remarcat Coll Mirabent, amb exemples concrets de tractament del color, la llum o l’expressivitat als olis i dibuixos de la musa de Casas.

Enviar