Girona protegeix el so de les campanes i el declara Bé Cultural d'Interès Local

La mesura s'aprova mentre un hotel manté obert un litigi judicial contra el consistori per silenciar el toc de la Catedral durant la nit

ACN Girona.- El ple de l'Ajuntament de Girona ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Local el so de les campanes del municipi. Aquesta mesura, proposada per l'Associació de Veïns del Barri Vell, vol protegir el so perquè el considera un element patrimonial immaterial. La declaració s'ha aprovat mentre està obert el litigi judicial de l'Hotel Històric contra l'ajuntament per silenciar el toc de les campanes de la Catedral durant la nit perquè molesta els clients. Les queixes de l'establiment van aconseguir emmudir el campanar al gener però, mes i mig més tard, l'alcalde, Albert Ballesta, va fer-les sonar novament per decret i basant-se en la Llei de Centres de Culte. Els propietaris de l'hotel han fet un pas més i han portat el cas davant els tribunals. L'oposició –a excepció d'ERC que ha votat en contra i la CUP que s'ha abstingut- han donat suport a la mesura però han remarcat que aquesta protecció no evitarà que les campanes deixin de sonar si així ho resol el jutjat.

El so de les campanes de tot el municipi estan considerades, a partir d'ara, Bé Cultural d'Interès Local (BCIL). Aquesta figura pretén protegir un element patrimonial que ha estat objecte de debat en els darrers mesos per un conflicte obert entre un hotel proper a la Catedral i el consistori. Les campanes de la Catedral van deixar de sonar de nit el dia 6 de gener, després nombroses queixes de l'Hotel Històric que al·legava que els seus clients no podien descansar bé. L'exalcalde Carles Puigdemont va signar un decret per fer emmudir el so de les campanes des de les dotze de la nit fins a les set del matí en base a la llei de Protecció contra la Contaminació Acústica, de 2002, i també en base a l'ordenança municipal de sorolls, ja que el toc del campanar superava els decibels permesos.La decisió va generar polèmica i els veïns del Barri Vell van reunir-se en assemblea per expressar el seu malestar. Defensaven que el so de les campanes era part de la vida de la ciutat i que era un component cultural i tradicional que acompanyava el dia a dia dels gironins i que, per tant, s'havia de mantenir.Les pressions dels veïns van fer rectificar el substitut de Puigdemont, Albert Ballesta, que va aconseguir que les campanes tornessin a sonar a partir de finals de febrer. Ho va fer a través d'una altra maniobra legal, emparant-se en la Llei de Centres de Culte, que reconeix la singularitat de les campanes i permet incloure-les com a excepció a la normativa de sorolls. Els veïns van aplaudir la mesura però els titulars de l'establiment van mostrar el seu rebuig i van demanar que el so s'amortís. Segons ha explicat el regidor d'Urbanisme, Joan Alcalà, hi ha hagut diverses trobades entre l'alcaldessa, Marta Madrenas, i els titulars de l'hotel però no hi ha hagut acord. Això ha portat els amos de l'hotel a fer un pas més i portar el cas als tribunals a finals d'abril. L'última paraula la tindrà el jutjatLa mesura s'ha aprovat amb el suport de l'equip de govern i els vots dels regidors de Ciutadans i el PPC. En canvi, ERC ha votat en contra i la CUP s'ha abstingut. Des de l'oposició han volgut posar de manifest que, independentment de la protecció del BCIL, aquesta mesura no atura el procés judicial i que tampoc evita que, si així ho decideix el jutge, les campanes deixin de sonar. "Amb aquesta aprovació la problemàtica no està solucionada, cal seguir parlant i en contacte amb els col·lectius i persones que es puguin sentir molests pel so de les campanes", ha demanat la regidora popular Concepció Veray. Per part de la CUP, el regidor Lluc Salellas ha criticat la gestió que l'equip de govern ha fet de la polèmica de les campanes. "Si avui ens trobem votant això és per la mala gestió de l'equip de govern", ha remarcat. Malgrat les crítiques, ha defensat que les campanes han de seguir tocant. "Les olors dels pobles o els sons de les campanes s'han de mantenir, aquesta manera de fer pròpia no pot estar a expenses del què opinin els que vénen a visitar-nos uns dies", ha assenyalat. ERC s'ha mostrat crítica amb la protecció perquè considera que "el toc automàtic cada quart d'hora" no s'ha de protegir, com sí podria fer-se altres tocs "ancestrals" com quan les campanes toquen a mort o toquen per avisar que hi ha missa. "El toc automàtic cada quart d'hora és una qüestió de no fa massa temps i no veiem que s'hagi de protegir", ha declarat. A més, també ha assegurat que la declaració de BCIL genera "falses expectatives" als veïns perquè no aconseguirà protegir el so de les campanes del que decideixi el jutjat. Després de les intervencions de l'oposició, el regidor d'Urbanisme, Joan Alcalà, ha tornat a prendre la paraula per defensar que l'alcaldessa, Marta Madrenas, "està liderant les negociacions" amb l'hotel i ha reconegut que, tot i la protecció del BCIL, "en cap cas resolem l'assumpte". "Sabem que hi ha un problema judicial però l'alcaldessa està tenint converses per intentar solucionar-ho, com fem sempre quan hi ha problemes d'aquest tipus", ha sentenciat. Nova ordenança per als mercats de marxantsL'Ajuntament també ha aprovat una ordenança que regula els mercats de marxants. La normativa deroga un reglament que fins ara s'aplica. Segons ha explicat la regidora de Promoció Econòmica i Desenvolupament Local, Glòria Plana, es fa per actualitzar el reglament i adaptar-lo a una directiva europea. Entre els canvis més significatius, amb l'ordenança desapareix la llista d'espera per ordre d'antiguitat que existia ara per ocupar vacants i, en cas que quedi lliure un espai per parar, es farà un concurs públic. A més, les autoritzacions a ser per a 15 anys, i no per a 11 com fins ara. Comissió per debatre sobre el mercat de la Devesa Alguns grups de l'oposició han plantejat el debat sobre la necessitat de canviar la ubicació del mercat de la Devesa i d'introduir nous criteris. En aquest sentit, la regidora ha proposat la creació d'una comissió amb la participació de tots els grups i de les associacions de marxants per afrontar aquest debat. "Comparteixo que el tema del mercat cal debatre'l, cal abordar aspectes com la seva ubicació, si hi ha d'haver dos o tres mercats a la ciutat i aquest debat l'hem de fer entre tots i amb un ampli consens polític", ha manifestat Plana.

Enviar