La primera proposta de constitució defineix Catalunya com una “república ciutadana” i fixa un règim presidencialista

El text reconeix el dret d’autodeterminació a l’Aran, i no contempla un exercit però sí una “Agència de seguretat i defensa” i un “Institut de pau i treva” per a intervencions humanitàries

ACN Barcelona.-El grup Constituïm ha estat el primer en presentar davant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, una proposta en ferm de constitució catalana. Ho han fet aquest dimecres al matí, després de lliurar-li un exemplar del text. La seva proposta, feta pública després, defineix Catalunya com “una república ciutadana i participativa”, fixa un règim presidencialista, marca el català l’aranès com les úniques llengües oficials deixant al castellà un estatus “especial”, i atorga a l’Aran una condició singular i li reconeix “el dret a la lliure determinació”. El text no contempla l’existència d’un exercit com a tal, però sí estableix que una “Agència de seguretat i defensa” s’encarregui de la protecció dels ciutadans i les fronteres, i crea un “Institut de pau i treva” que podria fer intervencions internacionals d’ajut i humanitàries. Els promotors de la proposta enviaran ara el text a la comissió del Procés Constituent, als grups polítics i a entitats com l’ANC, l’AMI i Òmnium.

“Catalunya es constitueix en estat lliure, sobirà, democràtic, social, ecològic i de drets. La forma política i jurídica d’organització de l’Estat és la república ciutadana i participativa”. D’aquesta manera comença la definició de Catalunya la proposta de constitució presentada aquest dimecres per Constituïm. Tenint la Senyera com a bandera, Els Segadors com a himne i el català i l’occità com a llengües oficials, té a més en Barcelona la seva capital única. Sota aquests preceptes inicials, la proposta desenvolupa fins a 49 articles que haurien de formar la Constitució catalana, i que estableix les particularitats de la Catalunya independent que aquests 17 juristes imaginen. El text estableix, tal i com explica Jordi Domingo, portaveu de Constituïm, un règim presidencialista a l’estil dels EUA o França. La constitució diu que a Catalunya hi haurà un president elegit per tothom en una circumscripció única. Per exemple amb un règim així no es podria viure el que passa ara a Espanya. El poble, amb una elecció lliure i directa i amb una circumscripció única pot votar un president, com als EUA, i s’estalvia entre altres aquesta precarietat d’un govern”, ha explicat. El text, de fet, estableix que aquest president escolliria els consellers i un “conseller primer” que conformarien el seu Govern. El Parlament, en canvi, hauria de ser triat en unes altres eleccions, junt al Síndic de Comptes i el Síndic de Greuges. El castellà, "especial"Un dels elements que més polèmica ha causat ja és l’oficialitat única del català i l’occità. La proposta atorga aquesta condició a les llengües “pròpies” de Catalunya i estableix que el castellà hauria de tenir un “estatus especial” que una llei hauria de regular. “Per raons culturals i històriques el castellà mereix un règim especial”, assegura Domingo, que apunta també que aquells ciutadans que hagin vingut a Catalunya després de l’etapa educativa o abans de la “normalització lingüística” haurien de poder “seguir adreçant-se a l’administració en castellà”. La resta, però, haurien “d’assumir que el català és la llengua oficial”. Amb tot, matisa que ni es perseguiria el castellà ni se’n prohibiria el seu ús a cap àmbit públic ni social. Pel que fa a la possibilitat de tenir un exercit, el text no contempla aquesta possibilitat perquè, segons Domingo, “els exercits dels segles XIX i XX, per més avançats que siguin, no serveixen per a res”. És per això que la proposta aposta per crear una Agència Nacional de Seguretat i Defensa” que s’encarregaria de la protecció dels ciutadans, les fronteres, les infraestructures i els elements més globals. “Res que tingui a veure, però, amb un exercit convencional”, matisa Domingo. A més, l’Institut de Pau i Treva seria un organisme que actuaria en intervencions internacionals “humanitàries o d’ajuda en zones de conflicte”. El portaveu de Constituïm ha assegurat que el seu text és “de debat, per canviar, modificar, i esmicolar si cal” i ha negat que sigui una proposta “tancada en absolut”. Per això ha demanat a Forcadell que passi el text a la comissió parlamentària del Procés Constituent, i ells el faran arribar als grups polítics, a les entitats independentistes i a personalitats catalanes.

Enviar