El Macba segueix el rastre del punk i la seva influència en l’art contemporani
El museu presenta una versió ampliada de la mostra de David G. Torres estrenada al CA2M de Madrid
ACN Barcelona.-“Aquesta no és una exposició sobre la cultura punk -ja m’agradaria- sinó sobre la seva influència en l’art contemporani”. Valgui l’advertiment del comissari David G. Torres per situar el visitant del Macba, museu que a partir de divendres acull la mostra ‘Punk. Els seus rastres en l’art contemporani’. Una exposició que es va inaugurar al CA2M de la Comunitat de Madrid –quan el seu director era l’actual responsable del Macba, Ferran Barenblit-, i que arriba ampliada a Barcelona. Més d’un centenar d’obres aborden temàtiques com la violència, la negació, el nihilisme o la sexualitat des d’una actitud ‘punk’, és a dir, com expressions de crítica i de rebuig a les convencions socials i el sistema polític i econòmic.
L’exposició arriba al Macba després del seu pas pel Centro de Arte 2 de Mayo (CA2M) de Móstoles i l’ATRIUM de Vitòria. La mostra és, de fet, una producció de tots tres museus que va impulsar l’ara director del Macba, Ferran Barenblit, quan dirigia el centre d’art de la Comunitat de Madrid. Però a Barcelona se’n pot veure una versió ampliada, amb nous artistes, obres i produccions ampliades d’artistes que ja formaven part e les anteriors presentacions. La principal novetat és la incorporació d’un espai documental que parla dels trets del punk en la creació contemporània i un àmbit on els artistes reflecteixen el context de conflicte dels setanta. Entre els nous artistes afegits a l’exposició del Macba hi ha Marcel·lí Antúnez, Jordi Benito, Jota Izquierdo, Israel Martínez o Die Tödliche Doris.Amb tot, l’essència i el discurs són els mateixos: apropar-se a expressions artístiques influïdes per la cultura punk, però no pas fer un decàleg de la cultura punk. Al respecte, el comissari apunta: “Hi ha una manera molt estreta, purista i essencialista d’entendre el punk, que és precisament la que aquesta exposició vol defugir”. El que s’intenta, diu David G. Torres en declaracions a l’ACN, és “repensar el punk com una manera complexa d’entendre el món, que recull l’influx d’una sèrie de moviments radicals del segle XX com el Dadaisme, la Comuna de París o el Situacionisme, moviments que reconeixen les seves pròpies contradiccions per, probablement, donar-li la volta”. L’inconformisme, el malestar, el soroll, la sexualitat, la violència i la protesta són conceptes atribuïts al moviment punk que han perviscut en “l’actitud” de moltes expressions artístiques, sosté l’exposició. Alguns dels principals factors de la crisi dels setanta presents en el naixement del punk continuen sent vigents, s’afirma, i és en aquest sentit que Torres proclama que si bé “el punk està mort des del 78, es tracta d’insistir que és un zombi, un mort vivent que continua creant adeptes i que ideològicament manté la ràbia i la necessitat de manifestar que vivim en una societat distòpica que s’aixeca sobre les runes de la modernitat”. D’altra banda, el comissari reivindica que el punk “entri al museu”. I és que al seu entendre un museu d’art contemporani és un espai “de criticitat i problematització” i l’art contemporani “l’àmbit de la cultura que més ha fet seva la idea de ser qüestionat”. I en tant que un espai de transmissió d’idees i de pedagogia, Torres celebra que s’aprofiti per “insistir en una cultura crítica, nihilista o que vol parlar de la sexualitat des de la llibertat”.






