Foment afirma que de les 100 obres d’infraestructures bàsiques pendents que hi havia fa una any només una s’ha acabat

La patronal alerta que la licitació pública aquest primer trimestre, amb menys de 200 milions d’euros, està en mínims històrics i posa en perill el nivell de competitivitat de l’economia

ACN Barcelona.-La patronal Foment es va comprometre fa un any fer un seguiment de les obres bàsiques i estratègiques pendents a Catalunya i per això va fer una llista amb 100 obres pendents i algunes d’elles amb llargs anys de retards com el corredor del Mediterrani. Després d’un any, de la llista d’aquestes 100 obres, només una ha sortit del catàleg, l’allargament de la línia de FGC de Terrassa, competència de la Generalitat. De cara al futur, les previsions no són gaire més optimistes perquè en aquest primer trimestre la licitació pública a Catalunya s’ha situat en 180 milions, la xifra més baixa en un trimestre que no es veia en els últims 24 anys i deixa dubtes sobre el nivell de competitivitat de l’economia.

Foment torna a reivindicar, com va fer un any, la posada en marxa d’una Agència d’Infraestructures de Catalunya, integrada per experts nomenats al 50% pel sector privat i pel sector públic. La tasca d’aquesta agència seria definir la xarxa d’infraestructures del futur de Catalunya basats en condicionants de rendibilitat econòmiques d’aquestes obres públiques. Si per raons pressupostàries no es pot crear aquesta Agència, la patronal Foment proposa constituir un Consell Assessor transitori format per deu experts de reconegut prestigi i trajectòria professional per iniciar les seves actuacions. La patronal alerta que deixar la reducció del dèficit en la patida d’obres d’infraestructures és un perill de cara a la competitivitat futura de l’economia. Foment posa sobre la taula que l’estat espanyol ha estat el que més ha apostat per reduir el dèficit a base de disminuir les actuacions en obres públiques. Segons les dades de la patronal Foment, el 45% de la reducció del dèficit públic entre el 2009 i el 2015 s’ha fet amb retallades en inversió d’obra pública mentre que la mitjana en els països de la zona euro ha estat del 22%. El president de la Comissió d’Infraestructures de Foment, Joaquim Llansó, ha posat sobre la taula una demanda adreçada a la Comissió Europea que és no computar com dèficit públic les inversions en obres d’infraestructures estratègiques amb rendibilitat econòmica. Salvador Guillermo, director d’Economia de Foment i secretari de la Comissió d’Infraestructures de la patronal catalana, ha destacat que una cosa és tenir un baix pressupost en obra pública i l’altre és gairebé no invertir. En concret, l’any 2015 la licitació oficial d’obres a Catalunya de totes les administracions s’ha situat e 1.157,9 milions d’euros, un 34% menys que el 2014, quan es van licitar 1.753,1 milions. La licitació del 2015 suposa deixar aquest any com un dels tres exercicis amb la licitació més baixa des de l’inici de la crisi, només superats pels anys 2012 i 2013.Però si les xifres del 2015 són una de les més dolentes que s’han registrat des de l’inici de la crisi, les perspectives d’aquest 2016 no són gaire millors si es fa cas de la licitació tancada en el primer trimestre d’aquest any que s’ha situat en 180 milions d’euros, una xifra que deixa un trimestre per sota dels 200 milions, una cosa que no es veia en els últims 24 anys, segons ha explicat Llansó. El seguiment de Foment del catàleg de 100 obres bàsiques i estratègiques que va posar sobre la taula el juny de l’any passat i que es va comprometre a fer un seguiment de cada una d’elles deixa un balanç molt ‘’minso’’ de resultats. En definitiva, en un any, de les 100 obres del catàleg només es pot retirar una fitxa que és la corresponent a l’allargament de la línia Barcelona-Terrassa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i que ha suposat ampliar la línia amb tres estacions més. Al fer el balanç, Guillermo ha dit que la novetat després d’un any ‘’és que no hi ha novetats’’ i no s’ha avançat i els resultats han estat ‘’molt minsos’’. El director d’Economia també s’ha queixat de la manca d’informació per part del Ministeri de Foment i ha denunciat que tot i la llei de transparència cada cop hi ha més obstacles per obtenir informació fidel sobre l’estat de cada una de les obres públiques que s’estan executant. Llansó també s’ha referit a la finalització d’algunes concessions de les principals autopistes de peatge de l’estat espanyol, entre elles un tram de l’AP-7 que finalitza el 2019. Per Llansó cal que la política de peatges es mantingui i s’aposti per imposar el model de pagament per ús facilitant d’aquesta manera que els recursos pressupostaris del govern puguin destinar-se a polítiques públiques de benestar social, ha defensat. El president de la Comissió d’Infraestructures ha dit que a l’estat espanyol només el 21% de les vies d’autopistes i autovies són de peatge (A Catalunya el percentatge és més alt, ha reconegut) mentre que Alemanya són el 100% de les vies, a França el 80%, a Itàlia el 86% i a Dinamarca també el 100%. El representant de Foment ha defensat una de les propostes que la ministra de Foment té sobre la taula que és imposar una concessió amb ‘’peatge de manteniment’’ que suposaria una reducció del 25% del preu actual dels peatges. Entre les obres pendents de la llista de 100 de Foment hi ha el desdoblament de la N-II per Girona i la N-340, on hi ha un alt nivell de sinistralitat mortal, l’autovia orbital B-40, els accessos ferroviaris i viaris del Port de Barcelona, obres del corredor del Mediterrani, entre d’altres.

Enviar