John Irving: “Soc més internacional que la majoria d’escriptors nord americans”

L’autor promociona a Barcelona la seva darrera novel·la, ‘L’avinguda dels misteris’ (Edicions 62)

ACN Barcelona.-L’escriptor nord americà John Irving participarà aquest dijous al cicle Kosmopolis del CCCB aprofitant la visita a Barcelona per promocionar la novel·la, ‘L’Avinguda dels misteris’ (Edicions 62). Abans l’autor ha ofert una roda de premsa per parlar del seu nou llibre, que transcorre entre les Filipines i les evocacions del Mèxic d’infantesa del protagonista, un escriptor d’èxit. A propòsit d’uns escenaris allunyats dels territoris literaris més freqüentats per l’autor (EE.UU i Canadà), Irving ha recordat que mai s’ha considerat un nacionalista i ha defensat ser “més internacional” que la majoria d’escriptors nord americans. L’escriptor està convençut que hi haurà adaptació cinematogràfica d’aquesta novel·la.

Després de passar per Madrid, on aquesta setmana Irving va començar a promocionar ‘L’Avinguda dels misteris’, el novel·lista ha aterrat a Barcelona aquest dijous. En roda de premsa, l’autor ha explicat en primera persona els molts anys de feina que precedeixen la publicació de la seva última novel·la. “Durant 20 anys (el llibre) es va plantejar com un guió cinematogràfic”, ha exposat. La idea original no era doncs escriure una novel·la sinó un projecte de pel·lícula que, degut a les vicissituds amb les localitzacions previstes i complicacions diverses, finalment no va prosperar. En el mètode d’escriptura d’Irving, el guió i la narració literària s’interrelacionen. “Sovint escric primer les primeres idees sobre les meves històries com si fossin guions, i si el pas del temps (més de 5 anys) esdevé un element de la història, aleshores es converteix en una novel·la”, ha confessat. En aquest cas es dóna la circumstància que l’objectiu inicial (cinematogràfic) ha acabat condicionant i molt el relat novel·lístic, en què s’ha desplaçat el país natal de l’escriptor protagonista -i totes les evocacions que en fa a la novel·la-, de l’Índia a Mèxic. Per què? Essencialment perquè Irving volia posar part del focus de la trama en l’explotació infantil a l’Índia, i després de diverses visites sobre el terreny el govern indi els va denegar els permisos de rodatge, segons ha explicat avui. En tot cas, l’editora del Grup 62, Pilar Beltrán, ha fet notar el “canvi d’escenaris habituals” que representa la nova novel·la d’Irving. L’autor ha replicat que ell és “molt més internacional que la majoria d’autors nord americans, dels quals ha deplorat que ja no només parlen “d’amercians a Amèrica” sinó exclusivament “històries regionals”. Amb tot, Irving ha reconegut que en la majoria de les seves 14 novel·les, “la geografia més familiar” són els Estats Units o el Canadà, però no per una qüestió d’amor a la pàtria. “Mai m’ha interessat el nacionalisme com a concepte polític i a més limita tot allò que es pot apreciar dins de la literatura”. L’autor ha afegit que exceptuant dos autors de la seva adol·lescència (Herman Mellvile i Nathan Horton) , tots els seus “models” o referents literaris, no són nord-americans. Entre aquests, el novel·lista ha citat els noms de Charles Dickens, Thomas Hardy, Thomas Man, Flaubert, Dotstoievsky o Tolstoi.L’argument A ‘L’Avinguda dels misteris’, Juan Diego és un famós escriptor d’origen mexica que viu als Estats Units, i que viatja a les Filipines per visitar un cementiri complint així la promesa feta a un nord-americà que va conèixer de petit. Durant el trajecte en avió coneix dues dones misterioses i que mostren un gran desig sexual cap a ell. L’estranya situació i la forta medicació que pren per culpa d’una coixesa crònica l'escriptor va entrant i sortint de maneracontínua en somnis profunds o en estats semiconscients. Així, evoca el seu Mèxic d’infantesa, quan vivia en una barraca a Oaxaca, tot recordant la germana més (Lupe), la vida als grans abocadors on treballava o el seu pas per una institució religiosa. Malgrat la deriva del guió cinematogràfic cap a la novel·la, Irving segueix amb la idea d’acabar duent la història a la gran pantalla. De fet, aquest dijous s’ha mostrat força optimista respecte aquesta possibilitat. “Les perspectives són bastant bones”, ha indicat. No obstant això, també ha manifestat que ara mateix no te cap pressa per fer-ho, que és bo el projecte un temps per tornar-hi més endavant. “En 6 mesos, 9 mesos, un any?”, s’ha demanat retòricament. Actualment, Irving te entre mans una mini sèrie de sis capítols per a la cadena nord americana HBO, basada en la seva novel·la ‘El món segons Garp’ (1978). “No és una mala manera d’escalfar abans d’escriure una pel·lícula de 90 minuts”, ha expressat. John Irving va néixer a Exeter (New Hampshire) al 1942. Autor de nombroses novel·les i narracions traduïdes al món sencer, ha estat guardonat per la Fundació Rockefeller, pel National Endowment for the Arts i per la Fundació Guggenheim. Així mateix ha rebut l’O'Henry Award i el National Book Award, i l'any 2000 va merèixer l'Oscar pel guió per a la pel·lícula ‘Les normes de la Casa de la Sidra’ (basat en la seva pròpia novel·la ‘Prínceps de Maine, reis de Nova Anglaterra’). La seva bibliografiaque inclou títols destacats com ‘El món segons Garp’, ‘Una oració per a Owen’, ‘L'hotel New Hampshire’, ‘Una dona difícil’ o ‘Fins que et trobi’.

Enviar